Vuit propostes perquè el sistema educatiu no es quedi enrere en la revolució de les dades

L’ús de les dades educatives administratives està canviant a tota velocitat gràcies a la disponibilitat més gran de dades administratives i també als avenços metodològics en economia i ciències socials. Tanmateix, a Espanya ens estem quedant enrere malgrat els esforços d’algunes administracions autonòmiques i del Ministeri d’Educació i Formació Professional en l’última dècada i mitja. Hi veiem tres motius:

→ Una cultura de l’opacitat (no justificada per la nostra regulació) en què les dades són “monopoli” de les administracions.

→ Manca d’ambició, concretada en l’absència de recursos disponibles, per facilitar l’accés a aquestes dades.

→ El fet que la demanda d’aquest tipus de recerca per part de la societat és baixa, sobretot per part de la recerca acadèmica, que ha tingut una orientació més teòrica. Això és sorprenent, ja que el sistema educatiu espanyol s’enfronta a reptes cada vegada més grans que obliguen a fer un ús molt més estratègic de la informació de què disposem: alguns inclouen la necessitat d’invertir millor, la manca de millores en els resultats, l’abandonament prematur o la caiguda de la natalitat.

Aquestes necessitats i urgències creixen i és el moment de rellançar l’agenda de la generació i l’ús de dades per passar d’“illes” d’innovació a la institucionalització de la recerca educativa, les polítiques i la pràctica educativa basades en les dades de què disposen les administracions. Per això, proposem 8 mesures:

1. Reformar el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació (SEIE) per incorporar-hi noves demandes i una desagregació més gran.
2. Desenvolupar un marc estratègic d’objectius, indicadors i metes del sistema educatiu entre el Ministeri d’Educació i les comunitats autònomes, inspirat en el Mètode Obert de Coordinació de la UE.
3. Posar en marxa el Sistema Integrat d’Informació Educativa (SIIE), una base de dades estatal a disposició de la recerca amb informació individual i longitudinal d’alumnat i docents, finançada per la nova ronda de fons Next Generation EU.
4. Desenvolupar mecanismes precisos de detecció precoç del desavantatge educatiu i del nivell d’aprenentatge de l’alumnat per a la presa de decisions dels centres educatius, aprofitant el potencial de les noves eines d’avaluació en temps real.
5. Reforçar i fomentar la creació d’agències i institucions autonòmiques de recerca i avaluació educativa i vincular-les a la pràctica i als programes d’innovació, ja que són les que millor poden donar suport als centres educatius.
6. Donar un impuls a l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa en l’avaluació del sistema educatiu (un PISA espanyol) i en l’ús de dades de les noves
   avaluacions diagnòstiques.
7. Crear un Consell Científic de l’Educació que assessori i orienti el Ministeri d’Educació i Formació Professional.
8. Desenvolupar una nova institució estatal orientada a la promoció, el finançament i la transferència de la recerca educativa cap a les polítiques i les pràctiques, en línia amb els laboratoris d’innovació i recerca que molts països estan desenvolupant.

Citar aquest contingut com a:

Gortazar, L., & Ferrer, Á. (2023). Ocho propuestas para que el sistema educativo no se quede atrás en la revolución de los datos. https://doi.org/10.56269/20230510/LC