Tot el que has de saber de PISA 2025 sobre equitat

Què fa aquest informe

Aquest informe diagnostica l’estat de l’equitat o igualtat d’oportunitats en l’educació a Espanya i a les seves comunitats autònomes a partir d’una anàlisi original i detallada de les microdades de PISA 2025, comparant-les amb les de 2022. Descriure i entendre en profunditat l’equitat educativa és molt rellevant per al futur social i econòmic d’un país, per a les oportunitats reals dels joves i per al capital humà i la cohesió social presents i futurs. I ho és especialment a Espanya, amb una taxa d’abandonament escolar prematur històricament alta i encara persistent.

PISA 2025 arriba marcat per una caiguda generalitzada dels resultats, particularment severa a Espanya i especialment en lectura: 451 punts, 23 menys que el 2022 —més d’un curs d’aprenentatge—, davant dels 14 que perd la mitjana de l’OCDE-35. Després d’aquesta caiguda, Espanya queda per sota de l’OCDE en les tres competències avaluades.

En aquest context, els indicadors habituals d’equitat milloren tot i que els resultats de l’alumnat vulnerable han caigut. I ho fan perquè l’alumnat de nivell socioeconòmic més alt ha caigut el doble que la resta, cosa que no suposa una millora completa en equitat i implica, a més, un empitjorament del rendiment, ja que l’aprenentatge de l’alumnat vulnerable també ha caigut. En termes relatius, Espanya és avui un país més igualitari; en termes absoluts, tots els grups socials estan pitjor que fa 3 anys. Una bretxa que s’estreny perquè es convergeix a la baixa no s’hauria d’interpretar com una bona notícia.

Quines són les principals troballes

Per nivell socioeconòmic, trobem que:

• La bretxa es tanca per dalt. El quartil més afavorit (Q4) perd 33 punts en lectura i el més desafavorit (Q1), 15,1. La bretxa Q4−Q1 s’estreny 18 punts i el pes de l’origen social en la nota cau del 12,1 % al 8,3 %, cosa que situa Espanya en el terç més equitatiu de l’OCDE, al nivell de Finlàndia.
• A gairebé tota l’OCDE, els resultats de l’alumnat afavorit empitjoren, però no els de l’alumnat desafavorit. Mentre que el decil més pobre de l’OCDE-35 es manté com el 2022 (−0,6 punts), l’espanyol en perd 10,6.
• En quinze de les setze comunitats analitzades perden els quatre quartils, amb l’excepció de Castella-la Manxa. La Comunitat Valenciana és l’única on cau més l’alumnat desafavorit (61,2 punts) que l’afavorit (53,0), i Euskadi combina una de les bretxes internes més petites d’Espanya amb el pitjor rendiment del país en el seu quartil alt.

Pel que fa a les desigualtats que afecten l’alumnat d’origen migrant, els resultats mostren que:

• L’alumnat d’origen migrant obté 35,3 punts menys en lectura, una bretxa més petita que la de l’OCDE-35 (44,6) i la UE (52,3). I, en descomptar el nivell socioeconòmic, la bretxa és menor: de 15,4 punts. Això situa Espanya com un país en què el desavantatge migrant és sobretot un desavantatge de nivell socioeconòmic.
• Tanmateix, aquesta bretxa neta s’ha duplicat en tres anys i s’eixampla a la majoria de les comunitats, de manera acusada a Andalusia (de −7,1 a 21,5 punts) i la Rioja (de 7,6 a 36,9). La caiguda es concentra en l’alumnat migrant de primera generació (26,2 punts, davant dels 19,8 de la segona).
• El canvi en la composició de l’alumnat, tant pel seu origen migrant com socioeconòmic, explica només una part molt reduïda de la caiguda de resultats a Espanya: dels 21,9 punts de descens total en lectura, −0,1 estan associats a canvis com l’augment de la immigració i de la pobresa; la resta correspon a alumnat idèntic en aquestes característiques, però que, per altres factors, puntua menys.

En repetició de curs, les desigualtats són molt més grans en el cas espanyol:

• La tendència a la disminució de la repetició s’ha aturat: el 22 % de l’alumnat de 15 anys ha repetit, igual que el 2022, un cop s’han aixecat les mesures excepcionals sobre la repetició aplicades el 2020 i el 2021. Tot i així, Espanya continua sent el tercer país de l’OCDE amb més repetició, més del doble que l’OCDE-35 (9,8 %).
• Tot l’excés es concentra a la meitat baixa de l’escala social: el quartil alt repeteix al voltant del 7 %, el mateix que el seu equivalent de l’OCDE, mentre que el quartil socioeconòmic baix repeteix el 40 %, davant del 16 % internacional.
• A igualtat de competències, un estudiant del quartil baix té 5 vegades més probabilitats d’haver repetit que un del quartil alt (4,5 el 2022; 2,3 a l’OCDE-35). Aquest indicador continua sent el segon més alt de l’OCDE-35.

Finalment, en l’ús digital i de la intel·ligència artificial, observem que:

• L’alumnat espanyol fa servir lleugerament menys dispositius digitals que la mitjana de l’OCDE, tant per aprendre com per a l’oci. A més, aquest ús ha disminuït lleugerament en els darrers anys.
• L’alumnat espanyol fa servir menys dispositius que la mitjana de l’OCDE, però és dels que més recorre a la IA per llegir i escriure: el 46 % utilitza xatbots almenys setmanalment per resumir textos o redactar treballs, nou punts per sobre de l’OCDE-35. Com més alt és el nivell socioeconòmic, més utilitza l’alumnat la IA per a les tasques que complementen la seva feina —fer servir la IA per aprendre o investigar—, però no per a les que la poden substituir: resumir textos gairebé no varia, del 38 % al 41 %.
• L’aula homogeneïtza l’ús de la IA; el temps propi, no. A classe, la distància entre quartils en l’ús diari de la IA és de set punts percentuals (del 29 % al 36 %); fora del centre, on l’ús és sensiblement més alt, s’eixampla fins a dotze (del 39 % al 51 %).

Propostes per continuar millorant la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa

1. Reforçar des d’etapes primerenques, i de manera més decidida que fins ara, les tutories de suport i reforç individualitzades o en grups reduïts, dins o fora de l’horari escolar. Especialment, establir metes i un acompanyament intensiu i personalitzat en l’aprenentatge de la lectoescriptura i les matemàtiques per a tot l’alumnat d’alta vulnerabilitat i baix rendiment.
2. Fomentar la participació de l’alumnat en situació de vulnerabilitat en espais segurs d’educació no formal que li ofereixin reforç escolar, així com oportunitats d’oci alternatives.
3. Millorar l’accés a una educació infantil de qualitat de 0 a 3 anys dels infants de nivell socioeconòmic baix i d’origen migrant, augmentant la inversió i millorant les condicions laborals del seu personal.
4. Promoure una formació del professorat orientada a millorar l’eficàcia i les habilitats pràctiques en la gestió de l’aula en classes heterogènies, així com formació per reflexionar sobre les creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb l’avaluació i la repetició de curs, i canviar-les.
5. Apostar per jornades escolars àmplies, assegurant la gratuïtat del material, el menjador i el transport escolar per als infants en situació de pobresa, i el seu accés a beques suficients que afavoreixin la seva permanència al centre educatiu i la seva continuïtat en l’educació postobligatòria.
6. Dotar els centres d’alta complexitat de recursos addicionals per a personal no docent (atenció a la diversitat, orientació, treballadors socials, aules d’acollida) i valorar reduccions focalitzades de les ràtios alumnes/professor quan la concentració d’alumnat vulnerable o amb necessitats específiques ho justifiqui.
7. Donar suport al desenvolupament de projectes de centre en contextos d’alta vulnerabilitat que apostin per l’èxit escolar de tot el seu alumnat, facilitant l’estabilitat del claustre, serveis de suport i recursos docents addicionals, la recollida de dades i l’acompanyament dels equips directius.
8. Garantir una formació digital per a l’alumnat i el professorat centrada en el desenvolupament de competències per a un ús segur, crític, responsable, saludable i orientat a l’aprenentatge de la intel·ligència artificial i de l’entorn digital; implementar de manera efectiva la restricció dels telèfons mòbils a l’aula per facilitar el dret a la desconnexió i protegir l’atenció de l’alumnat; i, en general, avaluar ex ante les eines digitals que utilitzen els centres educatius.