Integració basada en l’evidència i ús eficaç de les TIC i la IA generativa en l’educació escolar a Espanya

Una nova onada d’eines basades en IA arriba després de dues dècades de TIC a les aules espanyoles. L’accés, la regulació i la inversió estan en bona mesura resolts; que aquesta onada es tradueixi en millors aprenentatges depèn d’una implementació robusta i basada en l’evidència.

Evidència bàsica sobre què funcionaria

Aprenentatges de l’onada anterior d’introducció de les TIC. La personalització produeix efectes robustos de 0,1–0,5 desviacions estàndard, mentre que els programes que es limiten a ampliar l’accés tendeixen a tenir efectes propers a zero. L’accés necessita propòsit, acompanyament, complementarietat i el dispositiu adequat.

L’evidència emergent sobre IA convergeix en el mateix principi i obre tres direccions prometedores: instrucció adaptativa amb salvaguardes pedagògiques que preservin l’esforç cognitiu de l’estudiant; IA orientada al professorat com a tecnologia d’escalat per a la producció, la planificació, l’avaluació i la comunicació, amb beneficis proporcionalment més grans per als docents amb menys experiència; i analítica educativa a gran escala per identificar finestres crítiques d’intervenció a escala de sistema. La IA generativa sense salvaguardes i amb una supervisió mínima seria contraproduent.

Què cal a Espanya

• Infraestructura i equitat digital. La fase inicial d’accés està completa (100% de centres connectats, 96,9% amb Wi-Fi), però les desigualtats limiten la viabilitat de les intervencions més efectives: els centres públics estan 15 pp per sota dels privats en plataformes digitals, les diferències entre comunitats autònomes superen els 30 pp en preparació digital, la despesa pública per alumne varia fins a 3.700 € l’any entre regions, i el 23% de les llars del quintil de renda més baix no té ordinador.
• Docents amb temps, accés i capacitat. El professorat espanyol està 13–24 pp per sobre de l’OCDE en sobrecàrrega administrativa, adaptació curricular i deteriorament del clima d’aula, amb 18 hores setmanals en tasques no lectives (1,65 més que la mitjana de la UE). Aquestes són les àrees on la IA ofereix més valor: reduir la planificació i les tasques administratives (diverses hores a la setmana entre usuaris habituals), escalar el feedback als estudiants i a la mateixa pràctica docent, i donar suport a un clima d’aula positiu. L’adopció entre docents de secundària (35%) coincideix amb la mitjana europea, però està limitada per la manca de formació, que tres de cada quatre no usuaris assenyalen com la principal barrera. El MRCDD, aprovat abans de la IA generativa, no la inclou com a competència específica.
• Un marc institucional que habiliti sense ofegar. Els elements bàsics són al seu lloc (LOMLOE, MRCDD, AI Act), però no hi ha directrius operatives per integrar la IA generativa ni una certificació docent vinculant. El que distingeix els programes d’èxit és la qualitat de la implementació, no l’ambició reguladora ni la despesa: el programa sud-coreà de llibres de text adaptatius amb IA, de 850 milions de dòlars, va ser reclassificat com a “material complementari” al cap de quatre mesos per manca d’un pilotatge per fases i per excloure el professorat; Singapur i Estònia van construir els seus models al llarg de dues i tres dècades de capes institucionals amb els docents al centre.
• Integració en l’aprenentatge, diferenciada per etapes. La tecnologia aporta valor quan s’introdueix gradualment, amb baranes pedagògiques, un cop consolidades les competències bàsiques.
  • A primària —27 punts per sota de l’OCDE en matemàtiques, 12 en lectura— la prioritat és consolidar les competències fonamentals, amb la tecnologia introduïda de manera gradual i sota la mediació docent: analítica de trajectòries per detectar finestres crítiques, i instrucció adaptativa en dosis moderades per reforçar les habilitats bàsiques.
  • A secundària obligatòria —amb un 22% de l’alumnat que ha repetit almenys un curs als 15 anys— la tecnologia ha de donar suport a les trajectòries més fràgils: detecció primerenca de l’alumnat en risc combinada amb tutoria personalitzada, i focus en tot cas en l’ús guiat de PC o portàtil (diferenciat dels dispositius sense supervisió).
  • A postobligatòria —abandonament prematur del 12,8%, forta transmissió intergeneracional (75% enfront del 30%)— tres àrees de més valor: assistents conversacionals per reduir l’abandonament en les transicions, orientació augmentada per millorar l’elecció d’itineraris, i mapatge de competències per alinear la formació amb la demanda del mercat laboral.

La implementació ha de seguir un cicle de pilotar, avaluar i escalar, perquè escalar intervencions sense avaluar produeix resultats insuficients — la condició per consolidar les palanques en infraestructura, professorat i marc institucional, i perquè aquesta onada tecnològica desplegui tot el seu potencial.