El mercat de les classes particulars a Espanya entre 2020 i 2024: la nova geografia social, territorial i lingüística de l’Educació a l’Ombra

Aquest informe analitza l’estat de l’Educació a l’Ombra (EaO) a Espanya amb l’última onada disponible de l’Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE 2023/24) de l’INE i la compara amb l’onada immediatament anterior disponible (2019/20), analitzada de manera detallada en l’informe de Moreno i Martínez (2023) d’EsadeEcPol.

Trobem que la despesa agregada en classes particulars el 2023/24 va ser de 2.782M d’euros, amb gairebé la meitat dels estudiants rebent classes. Si comparem amb 2019/20:

• En despesa agregada, això suposa una pujada del 65% nominal i del 38% en euros reals (descomptant la inflació del 19%) des dels 1.691M mesurats el 2019/20.
• Bona part d’aquest creixement es pot explicar perquè, durant el curs 2019/20, la pandèmia va contraure temporalment el consum: el 2019/20 les llars van pagar classes particulars durant 5,5–6 mesos de mitjana, davant els gairebé 9 mesos del 2023/24. Aquesta diferència de 3 mesos coincideix amb la durada del confinament del 2020, i amb l’increment en despesa en euros reals.
• La participació es manté estable entre 2019-2020 i 2023-2024, reforçant la idea de continuïtat: el 47 % de llars amb escolars consumeix classes particulars. Ara bé: aquesta aparent estabilitat amaga una important heterogeneïtat per etapa escolar, nivell de renda de la llar, així com per comunitat autònoma.

Encara que l’increment agregat de la despesa s’expliqui essencialment pel rebot post-pandèmia, el cert és que varia substancialment per etapa, destí, nivell de renda, origen o CCAA. El mateix passa amb les diferències en participació en el mercat d’EaO, atès que una llar compta com a participant del mercat independentment de la quantitat de mesos en què consumeixi classes particulars. Observant aquestes evolucions heterogènies, trobem que:

• La Primària emergeix com l’etapa amb major creixement d’EaO, amb un augment del 56% en euros reals per alumne respecte a 2019/20 i de 4 punts percentuals en la proporció de famílies que gasten, mentre que l’ESO i el Batxillerat creixen un 19% i un 24% respectivament en termes reals, en part a causa d’una caiguda de 5 punts percentuals en la participació en EaO en ambdues etapes.
• La despesa en idiomes i ensenyaments artístics és la que més creix, ambdós per sobre del que seria explicable simplement per mesos afegits respecte a l’any de pandèmia. Els idiomes són avui, de bon tros, la partida d’EaO que acumula major despesa i la que explica bona part del creixement en consum total d’EaO.
• Per quintil de despesa total (una aproximació a la renda) de la llar, la despesa es concentra en les famílies de major poder adquisitiu, però creix fonamentalment en els dos quintils més baixos de renda (+65% i +51%); també, però menys, en el més alt (+35%); mentre que es manté plana o moderada en els altres dos.
• Pel que fa a la distribució d’EaO per CCAA, el País Basc és la comunitat amb major participació en EaO (61% de les famílies) i també amb la major despesa mitjana per alumne (avançant Madrid en aquesta variable), a causa sobretot de l’augment de la despesa en idiomes. També creix significativament la participació a Castella i Lleó, Catalunya i Castella-la Manxa, mentre que les CCAA de menor mida poblacional veuen reduïda la seva participació en EaO.
• Per la seva banda, les famílies d’alumnat immigrant augmenten fortament la seva despesa en EaO, fonamentalment a causa dels idiomes: +60% davant un +40% entre les natives.

Els resultats permeten comprendre com el centre de gravetat de l’EaO s’està desplaçant cap a etapes educatives més primerenques i cap a la despesa per ampliar les oportunitats d’aprendre (idiomes, art i tecnologia) més que cap al reforç i suport de les matèries curriculars bàsiques. Tanmateix, l’augment de la despesa en idiomes i la seva concentració en CCAA bilingües amb llengua cooficial que vehicula bona part dels aprenentatges (així com el major consum d’EaO en idiomes de les llars immigrants) indiquen que una part no menor d’aquesta demanda sorgeix de la necessitat de suport i reforç a l’alumnat de primària per progressar acadèmicament en una llengua vehicular d’instrucció que no és la de la llar.

L’EaO ja no és tan sols l’ombra del currículum escolar. És una economia que discorre en paral·lel al sistema educatiu, amb les seves pròpies lògiques de demanda, les seves pròpies desigualtats i funcions, entre les quals és cada cop més difícil distingir entre reforç i ampliació. Comprendre aquesta complexitat és el primer pas per dissenyar polítiques que superin la constatació del fenomen i abordin les raons per les quals gairebé la meitat de les famílies espanyoles consideren imprescindible recórrer a les classes particulars. Les dades de l’EGHE 23/24 permeten afirmar que el seu mercat no és homogeni ni respon a una dinàmica única. És més aviat heterogeni, territorialment divers, compost per demandes amb lògiques diferents que requereixen respostes diferents. Tractar-lo com un fenomen unitari, sigui per regular-lo globalment o per invertir indiscriminadament a reduir-lo, seria garantia d’un fracàs de política educativa.