El BCE debería tomar medidas ante un escenario de posible deflación, según expertos de ESADE

A la zona euro, la taxa d’inflació anual ha baixat els darrers mesos per sota de l’1 %, cosa que significa que l’economia espanyola sembla que s’adreça un escenari de deflació, que destaca per la caiguda generalitzada dels preus al conjunt de l’economia. Segons Josep Comajuncosa i Jesús Palau, professors i experts d’ESADE, aquest escenari s’hauria d’evitar a tota costa i el Banc Central Europeu (BCE) té la responsabilitat de fer-ho.

Segons Josep Comajuncosa, professor del Departament d’Economia d’ESADE, "el BCE té a la seva disposició un conjunt de mesures per lluitar contra aquesta possible deflació, algunes de les quals són mesures convencionals, com la reducció addicional del tipus d’interès oficial o la fixació d’un tipus d’interès negatiu als dipòsits que s’obren als bancs. Però si aquestes mesures no són suficients, el BCE disposa d’altres alternatives bastant més contundents". Tanmateix, utilitzar-les "representaria un canvi important en l’estratègia que el BCE ha seguit des que va començar la crisi", segons aquest professor.

Per la seva banda, Jesús Palau, professor del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE, destaca que la millor opció per evitar la deflació és "actuar a priori". Tot i així, suggereix també altres mesures, que coincideixen amb les que proposa Comajuncosa, com ara baixar els tipus d’interès i aportar fons a les entitats financeres per facilitar crèdit a les famílies i a les empreses o incrementar la despesa pública per dinamitzar l’economia. Però, normalment, "l’opció més adequada serà una combinació de les dues propostes", afegeix.

El procés de la deflació

Són diversos els factors condicionants que fan que Espanya corri el risc d’entrar en un escenari de deflació, amb una inflació que s’acosta a zero i amb la reducció de la producció, el comerç i l’ocupació, a la qual cosa cal afegir la pèrdua de confiança per part del consumidor.

La combinació d’un excés de deute primer i una caiguda induïda dels preus pot causar més problemes, "perquè les famílies i les empreses veuen com augmenta el valor real del seu deute i, en conseqüència, redueixen el consum i la inversió, i s’entra així en un espiral negatiu de recessió i deflació", apunta Comajuncosa.

El cas espanyol

El BCE ha assenyalat que les perspectives econòmiques a la zona euro requereixen una vigilància especial per part de la política monetària per tal d’evitar els riscos de deflació. Aquesta vigilància és especialment necessària en moments en què el seu marge de actuació en el terreny de les mesures convencionals és limitat, pel fet que els tipus d’interès (actualment del 0,25 %) estan molt a prop del seu límit inferior efectiu.

Palau comparteix la idea que el futur del creixement i de l’ocupació a Europa, i especialment a Espanya, depenen que l’euro i el projecte europeu siguin capaços d’anar més enllà de la seva lògica actual, dominada per una selecció errònia de les prioritats i per males idees, i que els espanyols siguin capaços d’articular un nou contracte social, un new deal, per enfortir una economia productiva, innovadora i, sobretot, capaç de crear ocupació de qualitat i bons salaris.

"Caldria incrementar la despesa pública en educació, sanitat i prestacions socials per fomentar la demanda agregada, que es podria finançar amb una lluita decidida contra el frau i l’enginyeria fiscal i amb canvis substancials en la tributació per rendes del capital i SICAV", explica el professor del Departament de Control i Direcció Financera. I afegeix: "Seria especialment aconsellable reduir les desigualtats creixents que apareixen a Espanya amb tanta intensitat, com també posar fi a la devaluació salarial, perquè redueix la demanda i incrementa els riscos de deflació".

El professor Jesús Palau també destaca la idea de l’economista Paul Krugman, que ressalta que no seria gaire difícil truncar la recuperació i, si això succeís, s’arribaria a la situació del Japó, país que actualment està atrapat en un estancament que podria durar dècades. Així mateix, aplaudeix la pujada salarial i destaca que "no s’hauria de veure com una amenaça que s’ha de tombar amb un enduriment de la política monetària".