L’efecte del canvi climàtic i la transició energètica sobre el sector financer i la seva reacció al desafiament

→ L’atenció a la sostenibilitat climàtica i mediambiental s’ha desplaçat en els últims anys cap al sector financer, que serà clau per promoure la transició ecològica de la resta de sectors econòmics mitjançant el finançament i la innovació financera. A més d’una conscienciació més gran, aquesta atenció prové de l’impuls de les autoritats: els reguladors i supervisors estan empenyent el sector financer a orientar-se cap a la sostenibilitat.

→ La gran fita de concertació internacional contra el canvi climàtic, com a reacció al desafiament, cristal·litza en l’Acord de París del 2015. Després, ha sorgit tota una constel·lació d’actors i iniciatives a escala global en l’àmbit financer. En paral·lel, la UE ha anat teixint el seu propi ecosistema d’institucions i iniciatives, en què intervenen les principals institucions, les agències reguladores (EBA, ESMA i EIOPA) i els supervisors (BCE, ESRB), així com múltiples actors privats.

→ L’aproximació de la UE al desafiament de la sostenibilitat es basa en tres eixos: la Unió de l’Energia, el Pla d’Acció de Finances Sostenibles (PAFS) i el Pacte Verd Europeu. Aquests eixos perfilen el full de ruta per a la transició del sector energètic, del sector financer i de la resta de sectors econòmics, respectivament.

→ El PAFS és l’estratègia de la UE per a la transició del sector financer i la promoció de les finances sostenibles. Amb l’objectiu d’enllaçar finances i sostenibilitat, perfila una reforma de la regulació financera i té tres objectius: 1) augmentar i reorientar el capital cap a inversions sostenibles; 2) gestionar els riscos financers derivats del canvi climàtic; i 3) fomentar la transparència i la visió de llarg termini de l’activitat econòmica i financera.

→ El PAFS és ambiciós i transversal perquè afecta múltiples agents i instruments variats. Busca crear un llenguatge únic o taxonomia que determini quines activitats són sostenibles o no (acció 1), crear bons verds i etiquetes ecològiques (acció 2), promoure les inversions sostenibles (acció 3), incorporar els criteris de sostenibilitat en l’assessorament financer (acció 4), desenvolupar índexs de referència sostenibles (acció 5), millorar la integració de la sostenibilitat en les qualificacions creditícies i els estudis de mercat (acció 6), aclarir els deures de divulgació de gestors d’actius, comercialitzadors i productes financers (acció 7), incorporar la sostenibilitat en els requisits prudencials (acció 8), reforçar la divulgació de la informació sobre sostenibilitat (acció 9) i fomentar un govern corporatiu sostenible i reduir el curtterminisme als mercats (acció 10).

→ L’Estratègia Renovada de Finances Sostenibles (ERFS), publicada per la CE el juliol del 2021, revisa i actualitza el PAFS. Simplement reagrupa les seves 10 accions, que veuran reforçat el seu desenvolupament amb un calendari més definit per a la seva adopció.

→ Entre les principals implicacions de policy destaca la necessitat que les empreses dissenyin i executin estratègies de mitigació i adaptació ambicioses. Els passos que faci cada agent seran crucials per a la seva supervivència i rendibilitat futures: mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi permetrà prevenir i mitigar riscos, i pot generar nombroses oportunitats. Per aconseguir-ho, disposen d’un arsenal ampli d’eines.

→ Les estratègies de sostenibilitat no s’haurien d’adoptar per raons reputacionals, sinó per raons de risc financer i de posicionament estratègic. Això és el que busquen des de fa un temps reguladors i supervisors. El canvi comença a ser visible: les institucions financeres no només comencen a reaccionar a la pressió externa exercida per reguladors i supervisors perquè adoptin un comportament sostenible, sinó que estan apreciant per si mateixes el valor de mercat i estratègic d’avaluar i integrar els riscos sostenibles o ESG (acrònim en anglès d’Environmental, Social and Governance), cosa que els permet situar-se en una millor posició per mitigar riscos i aprofitar les oportunitats del canvi climàtic i la transició ecològica.

→ De cara al futur, els reptes són significatius: el desenvolupament del full de ruta regulatori podria transformar el funcionament, el comportament i la fisonomia dels actors i els mercats financers, sense l’orientació dels quals cap a la sostenibilitat serà impossible complir els objectius en matèria de clima i medi ambient. Però requerirà molta atenció i esforç per part seva, ja que el tsunami normatiu és difícil de pair i complex i costós d’aplicar.