El cost de la pobresa infantil a Espanya

Des d’EsadeEcPol hem participat en l’elaboració de l’estudi “El coste de la pobreza infantil en España”, que presenta avui l’Alt Comissionat contra la pobresa infantil, juntament amb Romén Adán (KSNET), María Sánchez (KSNET/LSE), Luis Ayala (UNED), María Romaguera (UNED), Mariña Fernández (UAH), Judit Vall (UB) i Carlos Victoria (EsadeEcPol/UCM), sota la direcció de Libertad González (UPF) i Olga Cantó (UAH). 

Dins d’aquest estudi, des d’EsadeEcPol ens hem centrat en l’anàlisi de les trajectòries laborals. Per fer-ho, fem servir les microdades de les enquestes de condicions de vida des de l’any 1994 per estimar quin efecte té haver viscut en una llar pobra, definida com una llar que ingressa menys del 60% de la renda mediana, sobre els ingressos laborals futurs. 

Trobem que la pobresa a l’adolescència està associada a un descens de 5.130€ en els ingressos laborals bruts a l’edat adulta. En multiplicar la pèrdua d’ingressos mitjana per la taxa de pobresa infantil a Espanya (27,4% de les llars) i limitar-la a la proporció d’ingressos laborals en el producte interior brut, es calcula un cost econòmic d’aproximadament 57.000 milions d’euros per a la societat espanyola.

A més, si es té en compte la dimensió de salut, que va treballar i estimar una altra part de l’equip de recerca encapçalada per KSNET i Judit Vall, s’hi afegeixen 6.000 milions d’euros més, cosa que dona un cost total de 63.000 milions d’euros, és a dir, un 5,1% del PIB espanyol. 

Trobem que la pobresa a l’adolescència està associada a un descens de 5.130€ en els ingressos laborals bruts a l’edat adulta. En el cas dels homes, aquesta caiguda d’ingressos es produeix majoritàriament a través de salaris més baixos, mentre que, per a les dones, és més rellevant la taxa d’ocupació més baixa. 

Aquest efecte negatiu de la pobresa a l’adolescència es pot explicar, almenys en part, per una menor acumulació de capital humà. Concretament, la pobresa a l’adolescència està associada a 28 punts percentuals menys de probabilitat de tenir estudis superiors.

En resum, l’estudi mostra que la pobresa a l’adolescència té un impacte negatiu significatiu en els ingressos laborals futurs, amb mecanismes diferents per als homes i per a les dones, i amb un origen comú en el fet que dificulta l’accés a l’educació superior. Això suggereix que la desigualtat de partida afecta de manera més que considerable la igualtat d’oportunitats.