De la gestió centralitzada a la gestió autonòmica de la pandèmia: reptes i oportunitats

EsadeEcPol | Policy Insight

Resum executiu

• Coordinar la resposta a la pandèmia de la covid-19 presenta un dilema entre centralització (evitar que les mesures que s’apliquen en uns territoris tinguin externalitats negatives a la resta) i descentralització (ajustar les mesures a les necessitats de cada territori).
• La resposta centralitzada a Espanya ha permès alinear criteris, però també ha presentat problemes de coordinació i ha obert esquerdes en el funcionament del model autonòmic, en el repartiment de responsabilitats i en el rendiment de comptes.
• Des de la fase 3, les comunitats autònomes recuperen la gestió de la crisi. Quatre mecanismes serviran per moderar el ritme de tornada a la normalitat:
  1. Els governs autonòmics s’hauran de sotmetre al criteri sanitari dominant l’opinió pública.
  2. Un cop recuperin la iniciativa, la ciutadania podrà avaluar la seva gestió de manera més clara: per a un govern autonòmic resultarà difícil introduir mesures amb urgència que després poden haver de ser revertides.
  3. Per reduir la probabilitat que les decisions dels governs acabin sent cooptades per un grup d’interès, les propostes i demandes que emergeixin de la societat civil cap al Govern s’han de canalitzar a través de fòrums multilaterals que estiguin regulats pel principi de la transparència.
  4. A més d’epidemiòlegs, els governs haurien de comptar en els seus gabinets d’anàlisi i seguiment del coronavirus amb economistes o sociòlegs, ja que això els permetria tenir una visió més global i ponderada dels efectes de les mesures aplicades en àmbits com l’economia o l’educació.
• El retorn de la iniciativa autonòmica presenta a més dues oportunitats:
  1. Els territoris poden convertir-se en laboratoris d’experimentació i aprenentatge, especialment en la regulació de dos sectors sobre els quals fins ara el Govern central ha presentat poques directrius: turisme i sistema educatiu. Amb això podria crear-se una base comuna de bones pràctiques en la lluita per controlar l’epidèmia, destinada a ser conreada, expandida i compartida en els òrgans de cooperació intergovernamental.
  2. L’autonomia de què disposi cada govern autonòmic per gestionar de manera descentralitzada l’epidèmia i els seus efectes ha de ser compatible amb el reforç dels mecanismes de cooperació verticals (de les autonomies amb els governs locals i amb el central) i horitzontals (amb la resta de comunitats autònomes).