Innovació i palanques d’oferta com a oportunitat per al creixement de les exportacions a Espanya durant la transició energètica

Aquest informe examina la posició d’Espanya en l’economia verda, analitzant les seves capacitats productives, la competitivitat de les seves exportacions i el seu potencial de diversificació. Per fer-ho, utilitza dades d’inversió en R+D i del Navegador de la Transició Verda per identificar oportunitats perquè Espanya prosperi als mercats d’exportacions verdes enmig de la transició energètica mundial.

La despesa espanyola en R+D continua sent comparativament baixa, un 1,44% del PIB (2022), molt per sota de l’objectiu de la UE del 3%. Aquesta inversió limitada ha fet que l’ecosistema d’innovació del país depengui del finançament públic, mentre que la participació del sector privat és escassa. Aquesta estructura limita la capacitat d’Espanya per desenvolupar una cultura pròspera de startups capaç de comercialitzar la recerca i d’escalar-la mundialment. En aquest context, la R+D energètica és una categoria destacada:

• Entre 2000 i 2022, Espanya va invertir al voltant de 5.034 milions € en R+D energètica, aproximadament una quarta part de la inversió d’Itàlia i una desena part de la de França.
• La major part (~90%) d’aquesta inversió es va destinar a fonts amb baixes emissions de carboni, una proporció superior a la dels països veïns.
• La despesa pública en aquest àmbit es va mantenir per sota dels 200 milions d’euros anuals (excepte un pic el 2009-2012 coincidint amb polítiques favorables a les energies renovables), menys d’una desena part de la inversió de França.
• El 2021 es va produir un canvi radical, quan la despesa va superar els 1.000 milions d’euros, impulsada pel finançament de NextGenEU i la diversificació cap a l’eficiència energètica i l’hidrogen (>25% del total per a cadascuna d’aquestes categories).
• Tot i aquest augment, Espanya només va dedicar el 0,55% del PIB a R+D en energia el 2021, davant l’1,3% de França el 2022.

Aquests patrons d’inversió en R+D influeixen directament en el posicionament d’Espanya als mercats mundials d’exportacions ecològiques. Tot i les limitacions, el país mostra signes prometedors de millora en diversos indicadors clau:

• Als rànquings globals de complexitat verda, Espanya ha mantingut posicions entre la 13a i la 17a entre 2000 i 2022, per darrere d’Alemanya (1a), Itàlia (3a), Regne Unit (9è) i França (10è).
• Espanya mostra un percentatge baix però estable de les exportacions mundials de productes verds, amb un lleuger augment de les exportacions d’energies renovables del 4% al 6%.
• El país va millorar a l’Índex Brown Lock-in, passant del lloc 73 (2000) al 91 (2022), cosa que indica una menor dependència de les exportacions perjudicials per al medi ambient, encara que continua darrere d’altres grans economies de la UE.
• En els últims anys, Espanya ha passat de la sisena posició (1999) a la tercera, fet que reflecteix un major potencial per desenvolupar indústries ecològiques complexes.

L’anàlisi de la competitivitat de les exportacions espanyoles revela tant els punts forts actuals com les oportunitats de desenvolupament futur en categories específiques de productes ecològics:

• Espanya demostra una competitivitat excepcional en productes de reducció del soroll i les vibracions i en tecnologies més netes o eficients en l’ús dels recursos.
• El país ja és competitiu en energies renovables, però els elevats costos energètics de la indústria i els colls d’ampolla de les infraestructures limiten la seva competitivitat internacional. A més, Espanya s’ha centrat principalment en les energies renovables a nivell nacional, fet que limita el seu potencial d’exportació en comparació amb Alemanya i la Xina en panells solars i turbines eòliques.

A partir d’aquestes conclusions, sorgeixen dues recomanacions polítiques clau per reforçar la posició d’Espanya en la transició verda:

• Establir un marc polític coordinat per accelerar la difusió de tecnologies innovadores en totes les indústries, alineant la inversió en descarbonització amb les oportunitats d’exportació: desenvolupar un entorn normatiu adaptable i previsible; fomentar la inversió privada en energies renovables mitjançant incentius fiscals i millors condicions financeres; modernitzar la infraestructura de xarxa per integrar millor les energies renovables i garantir la seguretat energètica.
• Impulsar les inversions en innovació per tancar la bretxa tecnològica amb les nacions líders: augmentar el finançament de R+D en tecnologies energètiques; prioritzar la recerca en tecnologies d’emmagatzematge i gestió de xarxes.