Julián García Vargas, ex ministro de Sanidad y Consumo, en ESADE: "La integración asistencial permitiría que los servicios sanitarios se avanzaran a los problemas sociales a medio y largo plazo"
El projecte d’una integració assistencial, universal i progressiva dels serveis sanitaris i socials està guanyant terreny, i és principalment una resposta als reptes i a les necessitats associades a la transició epidemiològica de les malalties infeccioses a les malalties cròniques, a la longevitat demogràfica i a la vulnerabilitat psicosocial creixent. Tanmateix, no cal oblidar “els problemes socials que es deriven de la desigualtat i la pobresa infantil, i que es traduiran en problemes sanitaris en el futur, així que “avançar cap a una integració assistencial també ha de permetre que els sistemes sanitaris s’anticipin als problemes socials a mitjà i llarg termini, ha assenyalat Julián García Vargas, exministre de Sanitat i Consum i soci de VPR Consultores, durant la presentació a ESADE de l’estudi Escenaris de la integració de l’atenció social i sanitària. Consulta Prospectiva 2015-2020, que ha reunit a diversos actors polítics i experts en els àmbits social i sanitari.
Un relat d’integració assumible
Si bé sembla que hi ha un consens quant a la necessitat d’una atenció integrada i centrada en les persones, la qüestió és “com s’ha de dur a terme el procés d’implementació perquè sigui efectiu i com articular les garanties de continuïtat, ha assenyalat Ana Isabel Lima, presidenta del Consell General del Treball Social. L’estudi sorgeix d’aquesta preocupació i es basa en una consulta prospectiva realitzada a un col·lectiu de 100 professionals, investigadors i directius dels sectors públic i privat en els àmbits social i sanitari, sobre 49 escenaris probables d’integració. A partir de l’anàlisi de les tendències que s’extreuen del que els enquestats manifesten que volen que passi i del que consideren que efectivament passarà, el document aporta “un posicionament col·lectiu en relació amb la consistència del concepte compartit d’integració, com ha indicat Joan Josep Artells, director de l’estudi.
Per explicar la falta de concordança entre els escenaris desitjats i pronosticats que s’observa a l’estudi, els autors identifiquen algunes de les principals cauteles que els enquestats han manifestat, com ara els dubtes sobre la suficiència del marc legal per donar resposta a la realitat dels diferents ordenaments territorials, el debat entre l’universalisme i la cobertura gradual de l’atenció, la qüestió sobre l’abast de la cartera de serveis i prestacions, i la discussió sobre els mecanismes de finançament fiscal. En aquest sentit, Albert Ledesma, director del Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) de Catalunya, sosté que, perquè un projecte com aquest sigui factible, cal “un relat d’integració social i sanitària que sigui assumible i digerible, que tingui sentit comú i respongui a les necessitats de les persones que estan atenent altres persones.
Cap a una societat de cures
Per la seva banda, José Manuel Freire, professor de l’Escuela Nacional de Sanidad, considera que, “perquè hi hagi una integració social i sanitària, cal revisar i reforçar les bases del sistema d’atenció social ja que, “mentre que el sistema sanitari funciona mitjançant la cotització del treball, l’assistència social encara depèn, en gran part, de la beneficència. Ledesma ha afegit que “la integració assistencial ha de mantenir la idiosincràsia pròpia de cada un dels àmbits, atès que “no es tracta de ‘sanitaritzar’ l’àmbit social, ni al contrari. En aquest sentit, “no s’ha de crear un tercer espai, sinó integrar de manera articulada l’àmbit social amb el sanitari, ha assegurat.
Segons Julio Zarco, director general de Coordinació de l’Atenció al Ciutadà i Humanització de l’Assistència Sanitària de la Consejería de Salud de la Comunidad de Madrid, els reptes principals de l’àmbit assistencial actual són “l’atenció domiciliària a través d’un apoderament de l’atenció primària; la potenciació i la reorientació dels rols assistencials; la transformació i actualització dels plans d’estudis amb vista a una capacitació que estigui d’acord amb els nous coneixements; el canvi normatiu i legislatiu, i un lideratge afectiu per a una societat de les cures. Pel que fa a aquest últim repte, tal com s’apunta a l’estudi, “el lideratge col·lectiu distribueix poder de decisió entre els qui demostren capacitat inclusiva de treball compartit, experiència i motivació en el si dels equips interprofessionals. La seva implantació enforteix i cohesiona la gestió assistencial integradora.
Enrique Verdeguer, director d’ESADE Madrid, ha estat l’encarregat d’inaugurar la sessió, en la qual també han intervingut Concha Marzo Carpio, directora d’Afers Públics i Accés al Mercat del Grup Novartis, i Rodrigo Gutiérrez Fernández, director de Qualitat i Humanitarisme Assistencial de la Consejería de la Comunidad de Castilla-La Mancha.
