Radiografia de la despesa de les famílies en material escolar i les beques que ajuden a compensar-la

La despesa en material escolar que fan les famílies és un tema recurrent cada setembre. Tanmateix, la majoria dels estudis existents utilitzen o bé mostres esbiaixades o bé supòsits molt poc realistes. A EsadeEcPol hem estimat la despesa de les famílies en aquests béns (llibres de text, material informàtic, uniformes, papereria i altres) de manera rigorosa i molt més profunda, gràcies a la fusió de l’Enquesta de Despesa en Educació de les Llars (EGEH) i l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), totes dues de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Com és normal en una economia amb inflació, cada nova tornada a l’escola és la “més cara de la història”. Però això no implica que el pes de la despesa en material sobre la despesa total de les llars se situï en màxims històrics. De fet, comprovem que, des de l’estiu del 2020, l’IPC general ha crescut molt per sobre de la majoria dels productes que componen el material escolar, de manera que s’ha reduït el pes d’aquests materials en el total del pressupost de les llars.

La despesa mitjana per alumne en material escolar varia enormement segons l’etapa educativa: passa de 100€ per alumne al primer cicle d’educació infantil a 328€ a primària, 398€ a l’ESO i culmina en 474€ al batxillerat.

El factor que més contribueix a l’increment de la despesa per alumne entre etapes educatives són els llibres de text i els productes informàtics, que suposen més de la meitat de la despesa a partir de primària i arriben fins a un 70% al batxillerat.

Les diferències entre comunitats autònomes i xarxes de centres són menors que les diferències per nivell educatiu:

• La despesa de les llars per alumne arriba al màxim a la Comunitat de Madrid, amb 396€ de mitjana per alumne, davant dels 255€ d’Andalusia.
• La despesa mitjana d’un alumne a la xarxa pública és de 282€, davant dels 434€ de la xarxa concertada/privada, una diferència explicada per una despesa més alta en llibres de text i uniformes escolars.
• La capacitat econòmica de la llar també hi influeix, tant en la despesa absoluta com en el pes que té sobre la despesa total de la llar. Entre el 20% de llars amb menys capacitat econòmica, 1 de cada 25€ es dedica a material escolar.

Les beques i els ajuts semblen ser un bon aliat per sufragar aquestes despeses: estimem que és un 27% més probable que un alumne no gasti res en llibres si rep alguna beca, i que la despesa mitjana en llibres es redueix, de mitjana, en 24,4€ per alumne si l’alumne és becari. Malgrat això, trobem un sistema que no cobreix les despeses bàsiques de les llars més vulnerables en les etapes d’educació obligatòria i batxillerat, ja que estimem que només quatre de cada deu llars amb menys poder adquisitiu (quintil 1) reben alguna beca. A més, veiem que els efectes són lluny de ser tan progressius com seria desitjable: l’efecte reductor de la despesa és més alt entre les famílies de poder adquisitiu mitjà (uns 40€) i mitjà-baix (25€), però és pràcticament de 0€ entre les de menys poder adquisitiu.

A més, segons la nostra anàlisi de les dades del Ministeri, el sistema està fortament fragmentat territorialment, amb taxes de cobertura i sistemes molt variables entre comunitats: algunes equilibren la cobertura via beques i sistemes pràcticament universals de préstec de material (Andalusia, Comunitat Valenciana); d’altres es recolzen molt més en els segons (Cantàbria); i d’altres ho condicionen tot a criteris de renda que produeixen resultats de cobertura mitjana o baixa (Aragó) perquè són notablement restrictius.

Les beques cobreixen més al batxillerat que a primària i, especialment, que a l’ESO, on la taxa de cobertura que estimem és d’un 14%. Això queda compensat per una alta cobertura d’ajuts per a llibres a l’educació secundària obligatòria (54%), però cal preguntar-se si això és ideal i suficient per a l’etapa després de la qual es produeix el freqüent fracàs escolar espanyol.

Per millorar el sistema de beques i ajuts, necessitem, abans de res, garantir dades accessibles i de qualitat que permetin l’avaluació de les polítiques educatives. Per fer el sistema més accessible, eficaç i just, proposem:

1. Establir sistemes universals de préstec de material escolar en les etapes obligatòries a la xarxa pública i concertada.
2. Per a totes les despeses que no formin part d’aquesta categoria, cal més cobertura i una quantia més alta de les beques per a les famílies més vulnerables a tot el territori, cosa que es pot aconseguir establint un llindar mínim obligatori que totes les comunitats autònomes hagin de respectar, executar i, si així ho decideixen, ampliar. Un bon punt de partida per millorar la taxa de cobertura de beques entre les famílies amb ingressos baixos seria concedir-les d’ofici si reben l’IMV, cosa que requeriria coordinació entre administracions.
3. Agilitar la resta de processos administratius, i informar i donar suport en els processos de sol·licitud a les famílies amb menys recursos, més susceptibles de patir asimetries d’informació.