Explicar la caiguda de l’aprenentatge per quartils socioeconòmics a PISA 2025 a partir dels canvis metodològics

Working paper en col·laboració amb Innovamat Research Lab

El Volum I de PISA 2025 (OCDE, 2026a) assenyala que la bretxa socioeconòmica es va reduir entre 2022 i 2025 perquè l’alumnat avantatjat va ser el que més va empitjorar: «un nou fenomen d’estudiants de famílies benestants amb dificultats acadèmiques». Tanmateix, aquest patró s’explica pels canvis en com es va calcular l’índex d’estatus econòmic, social i cultural (ESCS) el 2022 i el 2025, no per canvis en el rendiment de l’alumnat: en l’edició de 2025, l’índex de possessions a la llar va eliminar els ítems relacionats amb llibres, els més associats al rendiment, i els va substituir per ítems de condicions de vida menys correlacionats amb l’aprenentatge, cosa que va canviar quins estudiants es classifiquen en el quartil socioeconòmic superior. En calcular un índex ESCS harmonitzat alternatiu que garanteix la comparabilitat entre anys, la bretxa en matemàtiques entre el quartil superior i l’inferior augmenta 1,6 punts en els 36 sistemes de l’OCDE, en lloc de la caiguda d’11 punts que recull l’OCDE (2026a). A la pràctica, aquesta reclassificació implica que el nombre de països amb una reducció estadísticament significativa de la bretxa en matemàtiques entre els quartils superior i inferior de l’ESCS passa de 19 a un. La reducció publicada també s’atenua substancialment en ciències i lectura, i aquesta atenuació és robusta a diferents especificacions. En ampliar l’anàlisi al període 2015–2025, observem que la bretxa real d’aprenentatge segons l’ESCS es va mantenir, en línies generals, estable, i en tot cas es va eixamplar lleugerament durant l’última dècada.