Evolució dels Fons Next-Gen EU a Espanya

Amb l’horitzó d’execució d’agost de 2026 ja a la vista, EsadeEcPol presenta l’actualització del seu NextGenEU Tracker amb dades a 12 de març de 2026. L’informe radiografia un programa que entra en el seu esprint final: els avenços són substancials, però la bretxa entre el convocat i l’adjudicat, la concentració dels fons i els colls d’ampolla administratius plantegen reptes crítics a la recta final.

Estat d’execució

• S’han convocat 90.718 M€ en transferències (excloent préstecs) i adjudicat 63.403 M€. La bretxa de 27.000 milions entre ambdues xifres s’ha de tancar abans d’agost de 2026. A més, concedit no equival a executat pressupostàriament, de manera que la urgència operativa és encara més gran.
• Al desembre de 2025, el Govern va renunciar a ~60.000 milions en préstecs europeus (el 73% del tram creditici), reduint el programa a uns 103.000 milions. La decisió centra tota l’atenció en l’execució eficient de les transferències a fons perdut.

Distribució territorial

• En termes absoluts lideren Catalunya (3.722 M€), Andalusia (3.090 M€) i la Comunitat de Madrid (2.475 M€). Tanmateix, el rànquing per càpita l’encapçalen el País Basc (732 €) i l’Aragó (729 €), revelant que l’efecte escala de les grans regions emmascara una distribució més matisada.
• Catalunya exhibeix un domini transversal, liderant en comerç (337 M€), manufactura (185 M€) i, de manera destacada, en infraestructures d’aigües i residus (626 M€), on quadruplica la següent comunitat. No obstant això, Andalusia li disputa ja el lideratge en construcció (970 M€ enfront de 961 M€) i ha pres la davantera en informació i comunicacions (311 M€ enfront de 231 M€). Galícia continua sorprenent en superar Madrid en activitats professionals i científiques (142 M€ enfront de 129 M€) malgrat la seva menor grandària, cosa que suggereix que els fons digitals s’estan capil·laritzant millor del previst.

Concentració sectorial i de beneficiaris

• La construcció domina amb més de 13.000 M€, triplicant el comerç (~3.897 M€). La segueixen recollida i tractament d’aigües (~2.446 M€), informació i comunicacions (~3.532 M€), activitats professionals (més de 2.300 M€) i transport (~1.977 M€). En contrast, educació (~705 M€) i salut (~567 M€) reben conjuntament menys de 1.300 M€, cosa que planteja dubtes sobre si el programa està prioritzant l’estoc de capital físic per sobre del capital humà.
• L’execució avança a dues velocitats. L’1% dels beneficiaris que més fons rep acapara el 71,4% del valor total adjudicat —grans infraestructures, PERTEs, consorcis estratègics—, mentre que l’empresa mitjana rep una fracció infinitesimal. Les entitats privades predominen com a receptores finals, però la participació limitada d’entitats locals planteja interrogants sobre la sostenibilitat de les transformacions a llarg termini.

Recomanacions

• Execució d’emergència: prioritzar la resolució immediata de processos oberts mitjançant la simplificació dràstica de procediments i tramitacions anticipades.
• Suport tècnic de resposta ràpida: desplegar equips d’intervenció en municipis i entitats amb menor capacitat de gestió per superar la “bretxa del percentil”.
• Via autonòmica i cohesió territorial: eliminar duplicitats en la fiscalització multinivell i aplicar mesures correctores per evitar que el programa ampliï bretxes regionals.
• Auditoria d’impacte: passar de mesurar “quant s’ha convocat” a avaluar “què s’ha transformat”, determinant si la inversió genera capacitats productives noves abans que expiri el termini d’agost de 2026.