Els reticents a les polítiques contra el canvi climàtic: qui són, què pensen i com voten

La ciutadania espanyola està d’acord amb l’existència i la gravetat del canvi climàtic: només un 5% hi atorga poca importància (EsadeEcPol 2022), amb prou feines un 8% pensa que no és real (CIS 2022) i per a un 71% les seves conseqüències ja són visibles. Però aquest consens en el reconeixement de la crisi climàtica s’esvaeix quan ens centrem en les mesures per afrontar-la. En aquest document, prenem l’Enquesta de Polarització Verda feta per EsadeEcPol l’abril de 2022 per construir una classificació d’individus favorables, ambivalents i reticents a les polítiques de transició verda basada en les seves posicions respecte a prohibicions, impostos i subvencions al transport i als combustibles. Els resultats mostren que:

→ Una majoria (64%) manté posicions ambivalents o mixtes

→ La resta es divideix entre reticents (17,5%) i favorables (18,5%)

El factor que sembla determinar en més mesura que algú sigui considerat reticent o favorable és la ideologia: segons una anàlisi multifactorial amb les dades de l’enquesta, la probabilitat de ser reticent a les mesures de transició verda considerades passa del 8% al 33% segons si la persona se situa a l’extrem esquerre o dret de l’espectre.

S’obtenen dades molt similars quan s’analitza la posició sobre assumptes més específics, com la preferència sobre impostos o el dret de les parelles LGTBIQ+ a adoptar. De nou, el vot a partits d’esquerra és més freqüent entre els favorables a aquestes polítiques, mentre que entre els reticents predomina el vot a la dreta.

A més, entre les posicions reticents sembla haver-hi més persones d’edat mitjana i de municipis petits, mentre que entre les favorables abunden els joves de municipis grans.

Altres factors rellevants semblen ser el sexe (amb les dones més presents entre els favorables) i la classe socioeconòmica (amb les classes mitjanes-altes sobrerepresentades en aquesta mateixa categoria, i les altes i mitjanes-baixes entre els reticents).

Tot això ens suggereix que les posicions sobre mesures específiques per a la transició verda s’associen a perfils ideològics i sociodemogràfics concrets, i aquest solapament entre actituds i característiques individuals pot aguditzar la polarització ideològica existent al voltant d’aquest tema.

Ara bé: queda una àmplia majoria amb posicions ambivalents el pes de la qual en totes les categories sociodemogràfiques i de vot és prou gran per oferir marge de maniobra als qui aspiren a formar coalicions de suport a la transició ecològica.