Educació a l’Ombra a Espanya: una radiografia del mercat de classes particulars per etapa escolar, capacitat econòmica de les llars, titularitat del centre i comunitat autònoma

Segons l’Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE) de 2019/2020, les dimensions del mercat de l’Educació a l’Ombra (EaO) a Espanya són encara més grans del que estima l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) per a aquest mateix any, presentades a l’informe d’EsadeEcPol de Moreno el gener de 2022. A partir d’aquesta nova enquesta, també procedent de l’INE, la despesa total va arribar a 1.700 milions d’euros, i la xifra agregada d’alumnes que van fer classes particulars va ser del 47 per cent: un 46,5 per cent dels alumnes a la xarxa pública i un 50,1 per cent a la xarxa concertada. L’EaO és un mercat ben implantat en totes les etapes escolars, obligatòries i no obligatòries, però amb un volum especialment alt entre els estudiants d’ESO i de batxillerat (per sobre del 60 per cent). La despesa mitjana per alumne en EaO va arribar als 270€ per curs escolar; la més alta va ser la de la Comunitat de Madrid, amb 350€ de mitjana, i la més baixa la de Castella-la Manxa, amb 153€.

Les diferències de resultats entre l’EPF i l’EGHE sobre el volum del mercat de classes particulars responen essencialment al fet que l’EGHE és més precisa i completa: l’EGHE recull adequadament la despesa en classes particulars d’ensenyaments artístics no reglats, així com la despesa en classes d’idiomes que són minoritaris o fins i tot marginals en el currículum escolar, dues categories que l’EPF omet. D’altra banda, el mateix disseny de l’EPF esbiaixa a la baixa l’estimació del volum de l’EaO pel període reduït de col·laboració de la llar; l’EGHE, en canvi, recull informació de despesa en classes particulars al llarg de tot l’any.

L’Educació a l’Ombra continua sent una inversió que distingeix les llars més riques, però també s’ha estès amb molta força entre les famílies de la part més baixa de la distribució de despesa. El percentatge d’estudiants que reben classes particulars a Espanya és molt considerable en totes les llars amb fills en edat escolar –amb un terra del 30 per cent a les llars amb menys recursos i un sostre per sobre del 60 per cent a les que en tenen més–. Tant a la xarxa pública com a la concertada, la despesa mitjana per alumne de les llars més riques triplica la de les llars més pobres.

De cada tres euros gastats en classes particulars a Espanya, dos van a ampliar i perfeccionar i un a reforçar i recuperar. Si suposem que tant les classes d’idiomes com les d’art estarien relacionades amb la funció “ampliar i perfeccionar” de l’Educació a l’Ombra, i entenem que les classes sobre la resta de matèries del currículum són majoritàriament de “reforç i recuperació”, la conclusió és que Espanya està en línia amb la tendència global d’una despesa cada vegada més gran en aquesta funció.

Els idiomes concentren el 46 per cent de la despesa en classes particulars i són la prioritat número u en la despesa de les famílies espanyoles en Educació a l’Ombra. Això és especialment evident entre les famílies que porten els fills a escoles privades i concertades, però també força clar entre les famílies que opten pels centres públics. Com més recursos té una família, més gasta en classes d’idiomes.

La despesa en Educació a l’Ombra a infantil i primària és similar a les xarxes pública i concertada, i fins i tot a la privada, tant pel que fa a la despesa mitjana per alumne com al tipus de classes particulars. Tanmateix, a l’ESO i al batxillerat, la despesa per alumne puja un 50 per cent a la concertada respecte a la pública, i es triplica a la privada. Una altra diferència notable és la proporció que es dedica a les classes particulars de les matèries curriculars centrals: mentre que és pràcticament inexistent entre els alumnes de la privada, arriba a un 30 per cent del total a la xarxa concertada, i una mica més del 40 per cent entre els estudiants de la pública, on és la categoria de despesa més important.

El volum del mercat d’Educació a l’Ombra a Espanya ha crescut de manera imparable en el que portem de segle i representa una part cada vegada més important de la despesa privada en educació (gairebé un 15 per cent el 2021). Segons l’EPF del 2021, però, allò que no va aconseguir la Gran Recessió –aturar el ritme vertiginós de creixement de la despesa que es va iniciar el 2009– sembla que sí que ho està fent la crisi econòmica postpandèmia. És imprescindible fer un seguiment sistemàtic d’aquest mercat i, per tant, incloure indicadors específics d’Educació a l’Ombra en el sistema estatal d’indicadors d’educació. A més, cal considerar prioritària la recerca sobre els seus efectes en la qualitat i la igualtat educatives, així com sobre els factors que n’acceleren el creixement.