Com alinear els objectius d’independència energètica i descarbonització: reptes clau i possibles vies per superar-los

El nou objectiu d’independència energètica europea respecte a Rússia s’afegeix i cal alinear-lo amb el ja establert de descarbonització de la nostra economia. Aquesta alineació sembla òbvia a molt llarg termini, però a curt i mitjà termini planteja reptes per a Espanya i per a la resta de països: 

1. La pressió immediata cap a una inflació més alta, més gran pel desacoblament de Rússia, pot portar (i està portant) a decisions que incentiven les emissions.  
2. Els costos de la transició, com els de les pressions immediates, no només són considerables, sinó que no es reparteixen simètricament entre la població: tendeixen a recaure sobre els sectors socioeconòmics més vulnerables.   
3. Els mecanismes i decisions necessaris per implementar un mix que asseguri descarbonització i independència no estan prou articulats amb la nova situació ni amb els costos diferencials i asimètrics que pot comportar, especialment a molt llarg termini (després de la propera dècada) i en l’àmbit territorial.  

 Per afrontar-los, proposem considerar les línies d’acció següents:  

→ Evitar l’ús del control de preus i de les subvencions per mantenir el senyal que els preus dels productes contaminants i que ens fan dependre d’altres països (combustibles fòssils) han de reflectir aquests problemes, i deixar la gestió de la inflació, tant com sigui possible, en mans dels bancs centrals.

Això ens hauria de portar a valorar el cost que implica indexar a l’IPC transferències massives com les pensions, cosa que incentiva el recurs als controls de preus i a les subvencions  

→ Millorar el disseny del mercat elèctric per assegurar que combina incentius per a la transició cap a energies no emissores, protecció als més vulnerables i una independència energètica progressiva.  

• L’“excepcionalitat ibèrica” dissenyada i pactada pels governs espanyol i portuguès podria funcionar en aquest sentit, però només si el preu final després de la imposició d’un topall al gas és prou alt per continuar incentivant la transició. Caldria vigilar de prop l’evolució dels preus des del moment de la seva activació amb aquesta finalitat.  
• Alternativament, es podrien utilitzar els “beneficis caiguts del cel” (l’excedent amb què compten les empreses en els pics de preu) per finançar transferències directes a la població afectada, cosa que respectaria el senyal de preus i evitaria el risc de deixar d’incentivar la transició. Això, tanmateix, podria estar exposat a inseguretat jurídica, de manera que caldria considerar la possibilitat d’implementar les transferències igualment finançades via impostos, o fer servir altres instruments. 

→ Reduir les asimetries en l’impacte mitjançant transferències compensatòries per als sectors més vulnerables del teixit social: fins i tot abans de fer-les més generoses o d’afegir-hi nous programes, caldria garantir-ne i ampliar-ne l’accés, i fer-lo efectiu per al terç o la meitat de llars amb menys ingressos. 

→ Guanyar poder de demanda mitjançant l’establiment d’un càrtel europeu per a la compra de gas, que podria complementar altres mesures (aranzel o desconnexió de Rússia), cosa que permetria mantenir una pressió més gran a la baixa sobre els preus. Els estalvis corresponents (o una part) es podrien destinar a inversió en energies netes. 

→ Definir un mix energètic realista i just, que mantingui les renovables juntament amb la possibilitat d’aprofitar les sinergies entre el gas i l’impuls a l’hidrogen, i que estableixi un trànsit gradual del primer al segon, en què Espanya pot tenir un paper gràcies a la seva capacitat de regasificació. La situació actual de la política nuclear a Espanya també s’hauria de reavaluar a la llum del que podria aportar al nou objectiu d’independència energètica. 

→ Invertir més en racionalització de la demanda i eficiència energètica, especialment mitjançant impostos progressius i ben dirigits, la millora de la informació disponible per als consumidors i accions de rehabilitació d’habitatges.