PISA 2025: Espanya cau més que el seu entorn, la caiguda és global i apunta al deteriorament de l’atenció de l’alumnat
Lucas Gortazar
8 set., 2026
Idees clau
→ La caiguda es concentra on hi havia la fortalesa del sistema espanyol, i el retrocés del quartil alt a escala OCDE és el resultat més cridaner a escala global. Espanya perd 45 punts per dècada en lectura enfront de 27 de l’OCDE, i retrocedeix sobretot en els dos extrems de l’escala socioeconòmica: el quartil socioeconòmic més alt cau molt més, i Espanya és un dels dos únics països del món on es redueix l’alumnat d’alt rendiment d’origen humil alhora en lectura i en matemàtiques. La caiguda més gran dels resultats del quartil alt, a Espanya i a escala global, suposa una troballa inèdita després d’un quart de segle de PISA.
→ El deteriorament de la capacitat de sostenir l’atenció és clar i explica part de la caiguda, cosa que es pot agreujar amb l’ús que avui fa l’alumnat de la IA generativa. Mentre que la comprensió escrita es deteriora molt menys en textos curts, els alumnes fallen en els textos llargs i despatxen les preguntes en lloc de treballar-les. Al darrere hi ha un canvi social: l’oci digital es recompon cap a activitats més passives, els pares pregunten menys i l’absentisme augmenta. L’ús que avui fa l’alumnat de 15 anys de la IA generativa —resumir i escriure textos— està associat a pitjors resultats, i no tant quan la fa servir per pensar i investigar; i és l’alumnat de nivell socioeconòmic més alt, precisament el que més ha caigut, el que més la fa servir.
→ Ni la prova, ni els problemes a l’ESO, ni la immigració ni els mòbils a les aules expliquen gran part de la caiguda. Les comprovacions tècniques de l’OCDE, més sòlides i minucioses del que és habitual, mostren que l’examen es va mantenir igual i que els alumnes no s’hi van comportar de manera diferent; que l’efecte de l’augment de la immigració ha estat baix; que la prohibició del mòbil a l’aula ja arriba a la meitat de l’alumnat de l’OCDE sense que la seva expansió es reflecteixi en els resultats; i que part dels problemes a Secundària ja es veien venir a Primària amb les últimes edicions de PIRLS.
1. Espanya cau, i ho fa per dalt i per baix
Espanya cau més que el seu entorn i és un dels dos únics països del món on es redueix l’alumnat d’alt rendiment d’origen desfavorit alhora en lectura i en matemàtiques. La seva caiguda entre 2015 i 2025 és de −45 punts en lectura, −29 en matemàtiques i −16 en ciències, enfront de −27, −22 i −7 de la mitjana comparable. El descens és internacional —la lectura cau en tres de cada quatre sistemes amb dades comparables, 25 punts de mitjana a l’OCDE entre 2018 i 2025—, però Espanya l’amplifica. Entre 2022 i 2025 es va reduir la proporció d’alumnat d’alt rendiment tant entre els afavorits com entre els desfavorits, i tant en lectura com en matemàtiques. El primer passa en 32 sistemes en lectura i en 18 en matemàtiques; el segon, no. Segons l’OCDE, el retrocés dels millors alumnes afavorits en matemàtiques és una tendència descendent iniciada el 2015, no amb la pandèmia.
A escala internacional, la troballa més important de l’informe és que els resultats de l’alumnat de nivell socioeconòmic més alt cauen entre dues i tres vegades més que la resta, cosa inèdita en el que portem de segle. Els resultats en lectura cauen 33 punts a Espanya —i 20 punts a la mitjana OCDE—, el doble de la caiguda de la resta de quartils, que retrocedeixen entre 15 i 17 punts a Espanya i entre 4 i 8 punts a l’OCDE. Passa una cosa semblant en matemàtiques i ciències. Això implica que alguna cosa li ha passat a l’alumnat de nivell socioeconòmic alt dels països més rics entre 2022 i 2025. L’OCDE precisa que aquesta caiguda es concentra en alumnes de nivell socioeconòmic alt però amb resultats més aviat baixos.
El mapa autonòmic repeteix el patró, amb un resultat negatiu i sense precedents al País Basc. Les comunitats que encapçalaven el sistema el 2012 són les que s’enfonsen: el País Basc perd 57 punts de mitjana en les tres competències i Navarra 55, amb caigudes acumulades des d’aleshores. El País Basc es converteix en la comunitat autònoma amb pitjor competència lectora, amb 419 punts, només per davant de Ceuta i Melilla. Les caigudes, en tot cas, també han estat importants a la resta de comunitats del nord entre 2022 i 2025. Resisteixen millor, en canvi, les comunitats del sud com Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa, que partien de més avall.
2. Cau l’atenció lectora i això sembla llastar els resultats
L’anàlisi ítem per ítem de l’OCDE identifica on fallen els alumnes en la comprensió lectora i, per tant, on les coses empitjoren més. La caiguda de rendiment està associada a la longitud del text: els ítems sobre textos de 400 paraules presenten caigudes d’encerts més grans que els curts, de menys de 200, o els intermedis, de 200 a 399; mentre que el rendiment retrocedeix per igual tant si la pregunta demana localitzar una dada com si exigeix valorar críticament el text. D’altra banda, el format de les preguntes apunta en una direcció consistent, perquè entre 2022 i 2025 les respostes van millorar lleugerament en resposta oberta i van continuar caient en opció de resposta múltiple: els alumnes responen ràpid i malament justament on la pregunta els permet sortir-se’n sense esforç. Tot això pot estar molt connectat amb la crisi de lectura que viuen les societats occidentals en l’última dècada.
Els alumnes abandonen menys les últimes preguntes de la prova per començar a despatxar més ràpid les preguntes intermèdies. Els ítems que ningú arriba a veure al final de la prova baixen dos punts, mentre que les respostes ràpides i incorrectes pugen quatre, fins al 9 %, cosa que suggereix que no és un problema de falta de temps o de fatiga: és falta de paciència i d’atenció. L’OCDE assenyala, sense arribar a quantificar-ho, que els ítems no assolits no penalitzen, mentre que les respostes ràpides i errònies puntuen com a error. Aquest doble canvi de conducta impacta negativament en els resultats.
3. Menys oci digital, però més xarxes socials, i menys adults al voltant
Les dades indiquen que els adolescents passen menys temps davant d’una pantalla fora de l’aula, però el reparteixen pitjor. A escala global, entre 2022 i 2025 l’oci digital fora del centre ha baixat, i són els usuaris més intensius els que més el redueixen, cosa que és sens dubte una bona notícia. Tanmateix, augmenta el temps dedicat a xarxes socials en l’alumnat que les fa servir més d’una hora al dia i, alhora, cau l’ús informatiu i creatiu dels telèfons intel·ligents.
Al voltant d’aquesta recomposició es mouen tres indicadors més. A escala global, el 28 % de l’alumnat diu que els seus companys es distreuen amb dispositius a la majoria de les classes de ciències, i aquesta distracció s’associa amb una menor perseverança en més del 90 % dels sistemes. Han disminuït els alumnes que afirmen que els seus pares els pregunten què han fet a l’escola. Finalment, la relació alumne-escola s’està afeblint: ha crescut l’absentisme, i faltar un dia sencer en les dues setmanes prèvies a la prova creix tres punts.
Sobre tot això s’hi ha superposat un component que només existeix des de finals del 2022, l’ús de la IA generativa, i que podria explicar l’acusada caiguda de resultats en l’alumnat de nivell socioeconòmic alt. El 2025 una aclaparadora majoria dels alumnes ja fa servir xatbots per a les seves tasques escolars. Tanmateix, per a les tasques de síntesi i elaboració de textos —les dues tasques que l’escola pretén ensenyar—, els qui no els fan servir puntuen per sobre dels qui sí que ho fan, controlant pel nivell socioeconòmic; per a les tasques de reflexió i recerca, aquesta relació no és tan clara. Això ens hauria de portar a insistir en la idea d’emprar aquesta tecnologia sota un principi de pedagogia adaptativa, amb salvaguardes que preservin l’esforç cognitiu de l’estudiant. Atès que els usuaris més freqüents provenen d’entorns afavorits, l’expansió i l’ús de la IA a Secundària constitueixen la hipòtesi més plausible per explicar la caiguda més gran de resultats en l’alumnat de nivell socioeconòmic alt observada el 2025.
4. El que no sembla tan rellevant
PISA 2025 no provoca més fatiga que les edicions anteriors, i el canvi en l’estratègia de resposta de l’alumnat no és un artefacte de l’examen, de manera que assenyalar el missatger té poc recorregut. L’OCDE desplega de manera inusual diverses comprovacions per descartar que siguin els mateixos elements de la prova els que hagin condicionat el resultat, provocant «fatiga en el test». Els quadernets de PISA es reparteixen a l’atzar, cosa que permet contrastar diverses hipòtesis: la caiguda és fins i tot més gran entre els qui van fer lectura a la primera hora de l’examen que entre els qui la van fer a la segona; la rotació de blocs en ciències mostra fatiga, però aquesta fatiga no distingeix els països que cauen dels que no; i les respostes automàtiques al qüestionari —marcar el mateix en tot un bloc, incloses les preguntes que es contradiuen— són menys freqüents el 2025 que el 2018. Tot això mostra que els alumnes no van arribar pitjor al final de l’examen: van arribar pitjor al principi. Cal precisar, això sí, que la mateixa OCDE considera que sostenir l’atenció forma part del que PISA defineix com a llegir.
La caiguda més gran, també a Espanya, no sembla ser només un problema de la Secundària. Les diferències que PIRLS va registrar entre 2016 i 2021 ja van anticipar les que PISA registra entre 2022 i 2025 en molts països, també a Espanya, ja que s’observa una correlació entre països entre totes dues caigudes. Això implicaria que assenyalar l’ESO en el cas espanyol pot tenir un recorregut menor del que habitualment es planteja.
La prohibició dels mòbils a les escoles avança, però el determinant no sembla que sigui prohibir el mòbil, perquè aquesta discussió ja està tancada. La proporció d’alumnat en centres de l’OCDE que no el permeten va passar del 34 % al 50 % entre 2022 i 2025 —a Espanya ja arriba al 86 % de l’alumnat—, i aquests centres reporten menys distracció a l’aula, però l’expansió de les prohibicions no correlaciona amb el canvi de rendiment en cap sistema. Ja no es tracta de legislar la norma, sinó d’executar-la bé, com mostra l’evidència, i de passar a ocupar-se del que passa fora del centre i de l’ús de dispositius.
La immigració escolar a Espanya ha crescut més ràpidament que a l’OCDE i avui supera el 20 %, però la seva incidència en la caiguda de resultats és baixa. Segons la nostra pròpia estimació, aplicant el càlcul de composició que fa servir l’OCDE, aquest canvi explicaria al voltant d’un 8 % de la caiguda en lectura i un 25 % de la de ciències a Espanya. Hi contribueix, per tant, lleugerament, però no és el motor de la caiguda, especialment en lectura i matemàtiques, que és on els resultats han caigut més.
Fonts. OCDE, PISA 2025 Results (Volume I): Future-Ready Students; i informes espanyols de PISA 2012, 2022 i 2025 (INEE). Les dades autonòmiques del 2012 corresponen a les catorze comunitats amb mostra ampliada en aquella edició.
Nota metodològica. Catalunya queda exclosa de les comparacions del 2025 per la seva taxa d’exclusió del 23,2 %, seguint l’advertiment del mateix informe; les dades de la Regió de Múrcia s’utilitzen amb cautela per la mateixa raó (12,7 %). Les variacions autonòmiques són diferències sobre mitjanes publicades i no incorporen contrast de significació. L’estimació de l’efecte de la composició migratòria és d’elaboració pròpia: Espanya queda fora de la mitjana OCDE-29 amb què l’informe internacional fa aquest exercici.
