Radiografia de les divisions i els consensos de la societat espanyola sobre el canvi climàtic

Per entendre millor els consensos i les divisions al voltant del repte crucial de la transició verda, EsadeEcPol ha fet una enquesta pionera per la seva amplitud i profunditat. Presentem aquí els seus resultats clau i la radiografia resultant de l’opinió de la ciutadania. 

Els consensos fonamentals comencen per l’alta importància que es dona al problema del canvi climàtic: 8,3 sobre 10 de valoració mitjana. Per a molts, a més, hauria de ser una prioritat: és un dels tres problemes més importants per a una quarta part de la ciutadania (el cinquè més esmentat en aquestes posicions); i per a un 24% la implicació d’Espanya en la lluita contra el canvi climàtic hauria de ser “completa”, amb una posició mitjana d’un alt 7,4 en una escala 0-10 en què 0 seria “cap” implicació. Per sota del 5 no hi ha ni una desena part de la ciutadania.

Les posicions moderades són les més freqüents en el dilema sobre la renúncia a llibertats individuals per lluitar contra el canvi climàtic: més de la meitat de la població se situaria als punts 4-5-6 en una escala 0-10 en què 0 seria màxima prioritat al canvi climàtic i 10 a les llibertats individuals. Ara bé, si es mira per meitats, un terç de la població preferiria la primera opció (37%) i un altre terç (36%) opta per les llibertats individuals. Aquesta divisió és més simètrica que l’observada en altres debats, com la política econòmica o la migratòria. 

Si baixem al nivell de polítiques concretes, amb un focus en el transport, els combustibles i la producció agrícola de carn com a debats que han acumulat atenció a Espanya: 

→  En abstracte, una majoria relativa d’espanyols està a favor de més impostos a empreses o a individus per lluitar contra el canvi climàtic, tot i que les posicions intermèdies de l’escala tornen a ser les més freqüents. 

→  A més, quan baixem a allò específic, resulta que la majoria (en aquesta ocasió molt més clara i decantada cap a les posicions contràries) s’oposaria a apujar els impostos sobre el consum de carn (68,5%, amb un 36% molt en contra), la gasolina (64%, amb un 34% molt en contra) o la matriculació de vehicles grans (43%). 

→  L’oposició a les prohibicions és més accentuada en el transport: un 55% contra la prohibició dels vehicles dièsel (25% molt en contra), un 47% en el cas dels camions i un 49% contra vetar la compra de carn no ecològica. Tanmateix, hi ha una majoria relativa a favor de prohibir les macroexplotacions de carn (46%). 

Si dividim aquestes posicions segons el partit, resulta que: 

→ La percepció dels espanyols sobre els principals partits és que les posicions que expressen estan dividides al voltant del canvi climàtic, però aquesta divisió es considera menor que en altres polítiques públiques. 

→  En canvi, la divisió de la mateixa ciutadania en funció del seu record de vot és més gran, i és especialment intensa pel que fa a la regulació de les macrogranges (més distància entre votants d’UP i Vox) i, en menor mesura, pel que fa a les prohibicions o els augments impositius sobre vehicles grans o dièsel. 

Els factors socioeconòmics també tenen un paper important en el posicionament de cada ciutadà: 

→  Les dones donen més importància al canvi climàtic, estan més disposades a fer renúncies i adopten posicions de política pública més favorables a la lluita contra el canvi climàtic que els homes, especialment pel que fa a canviar el propi estil de vida, redirigir la despesa pública cap a aquest objectiu i prohibir les macroexplotacions de carn. 

→  Els joves (menors de 35 anys) també donen més importància al canvi climàtic i estan més disposats a fer renúncies en comparació amb les persones més grans, tot i que la linealitat es difumina en mesures específiques com l’impost sobre la gasolina (més en contra les persones d’edat mitjana). 

→  Les classes socials de professionals amb un nivell educatiu alt tendeixen a estar sobrerepresentades en la preocupació pel canvi climàtic, i es mostren més disposades a fer renúncies a favor de l’acció col·lectiva, amb excepcions com la renúncia a l’estil de vida. L’oposició a prohibicions i impostos concrets és més alta entre les classes mitjanes i treballadores.  

→  Els habitants de municipis petits tendeixen a donar més importància, no menys, al canvi climàtic, i no estan necessàriament menys disposats a fer renúncies específiques que els de les grans ciutats. En canvi, l’oposició a prohibir els cotxes dièsel sí que és molt més alta als municipis de menys de 50.000 habitants, però no passa el mateix amb la prohibició de les macroexplotacions de carn, sobre la qual les opinions estan més dividides.