Què sabem sobre els efectes de modificar les prestacions i els subsidis per atur a Espanya?

En la nova legislatura s’està obrint un debat sobre la reforma del sistema de prestacions i subsidis per atur, amb visions aparentment contraposades fins i tot dins del mateix Govern.

Recollim aquí l’evidència publicada més rellevant que identifica efectes causals de reformes recents a Espanya, que permeten anticipar quins efectes podrien tenir les reformes en aquest àmbit:

• La reducció progressiva i esglaonada de les prestacions d’atur a partir del sisè mes implementada en la reforma del 2012 va incrementar significativament la probabilitat de retorn a la força laboral (+41%). L’efecte va ser més significatiu per als homes, els treballadors de més de 30 anys i amb fills, sense que s’observés una reducció dels salaris en les noves feines (Rebollo-Sanz i Rodríguez Planas).
• L’increment de l’edat mínima per percebre el subsidi extraordinari d’atur de 52 a 55 anys també va incrementar la probabilitat de tornar a ocupar-se: en un +12% durant el primer any (segons Domènech-Arumí i Vannutelli); i fins a un +83% al llarg dels tres primers anys (segons Arranz i García-Serrano).
• Ara bé, aquesta última modificació del subsidi va implicar costos segons aquests mateixos estudis:
  • Un increment variable però significatiu de la probabilitat d’abandonar completament el mercat laboral.
  • Una reducció salarial al voltant del -8%.
  • Una menor hospitalització per lesions (-13%) o diagnòstic de problemes de salut mental (-2 p.) per als homes que van mantenir el subsidi.

Una preocupació raonable en aquest debat seria que reduir les prestacions podria ser una política regressiva, cosa que es desprèn d’observar que, segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, els subsidis i les prestacions suposen un volum notablement més gran de la renda de les llars amb menys ingressos. Tanmateix, els eventuals efectes en la generació d’ocupació podrien compensar qualsevol regressivitat de partida.

Això seria especialment cert si el canvi es complementés amb una reforma de les polítiques actives d’ocupació més ambiciosa i profunda que les recents, incloent-hi, però no limitant-se a, els serveis de formació. A l’espera de mesurar i avaluar els efectes de la Llei d’Ocupació aprovada recentment, Espanya té un marge de millora amplíssim per potenciar accions de suport integral i personalitzat, centrades en l’orientació i en un millor encaix entre l’oferta i la demanda de treball, per trencar cicles d’atur de llarga durada i “trampes de baixes habilitats” que afecten de manera diferencial precisament els perfils laborals més vulnerables.