Per què Next Generation EU podria ser un regal enverinat per a les reformes a Espanya (i com evitar-ho)

• Espanya fa anys que divergeix en termes de productivitat respecte a les economies avançades del centre i el nord d’Europa. A aquesta divergència cal sumar-hi l’impacte asimètric de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, que ha colpejat amb molta més virulència els països del sud d’Europa.
• Per corregir aquestes diferències de competitivitat no n’hi ha prou amb inversions: també calen reformes estructurals. Tanmateix, els incentius actuals per dur a terme aquest tipus de reformes no podrien ser menys favorables.
• Una mirada a la teoria i a la història recent de les reformes estructurals a la UE mostra que els països tendeixen a reformar més quan els seus governs tenen majories fortes o quan tenen restriccions externes que els hi obliguen (pressió dels mercats financers o programes de rescat, per exemple).
• És molt probable que la política monetària ultralaxa del BCE, combinada amb una arribada massiva de fons i una governança feble de Next Generation EU (NGEU) en l’àmbit de les reformes, es tradueixi en una oportunitat perduda per a l’impuls de la productivitat al sud d’Europa.
• Per evitar aquest escenari, NGEU hauria d’abandonar l’estratègia de llistes interminables de reformes que ha fracassat repetidament en el passat recent de la UE i centrar-se en un enfocament similar al plantejat per Ricardo Hausmann i els seus coautors, pel qual s’insta els governs a centrar-se en els colls d’ampolla i a canalitzar el capital polític limitat a desbloquejar les tres o quatre reformes més determinants per al creixement econòmic.
• La manca d’ambició en l’àmbit de les reformes estructurals a Espanya i al sud d’Europa pot comportar no només una enorme oportunitat perduda per a Espanya, sinó també un risc seriós per a la UE: en les delicades condicions polítiques actuals, el fracàs de NGEU podria ser molt perjudicial per al renovat impuls de la integració europea.

Una versió anterior d’aquest informe es va publicar en anglès per a l’Anuari de l’Euro, de Bruegel i l’ICO, per Fernando Fernández.