Les escoles s’estan quedant sense nens: una oportunitat per transformar el sistema educatiu

Entre el 2013 (el màxim històric) i el 2023, Espanya ha perdut 450.000 nens menors de 16 anys, és a dir, d’alumnes potencials de les etapes d’educació infantil i obligatòria. El 2037 la xifra haurà superat el milió de nens. El sistema educatiu passarà d’haver d’absorbir 7,5 milions d’estudiants a menys de 6,5 milions. En aquest brief oferim una mirada necessària de llarg termini al conjunt del sistema educatiu, i analitzem l’impacte que la caiguda demogràfica està tenint en el sistema i l’oportunitat que suposen els recursos més grans disponibles per alumne per millorar l’equitat i la qualitat de l’educació a Espanya.

La incidència de la caiguda demogràfica variarà per etapes educatives i per territori:

→ Per etapa educativa. L’educació secundària obligatòria (ESO) perdrà un 25% de l’alumnat potencial el 2037 respecte al seu màxim: de gairebé 2,1 milions de nens de 12 a 15 anys avui a 1,6
el 2037. L’educació primària trobarà el seu mínim abans, el 2032, una mica per sota dels 2,4 milions, lluny dels 3 milions d’alumnes del 2017.

→ Per territori. Províncies com Zamora, Lleó, Palència, Albacete o Jaén perdran més d’un terç del volum de menors de 16 anys que tenien el 2013. Però d’altres en perdran menys d’un 10% (Madrid, Barcelona) o fins i tot no en perdran gens (Navarra, Balears).

Si, com sembla probable, la inversió pública no disminueix i es manté en els nivells actuals, la despesa pública per alumne creixerà substancialment, com ja va passar en els anys previs a la pandèmia
(2013-18). La pregunta rellevant passa a ser, doncs: què fem amb aquest excedent de recursos públics? En què l’invertim?

Les administracions educatives tenen dues opcions. Deixar les coses com estan o redissenyar la xarxa escolar per aprofitar l’excedent de recursos de manera estratègica. L’opció de no fer res, mantenint el mapa actual mentre els recursos ho permetin, implica no canviar el nombre d’aules ni el d’escoles i preservar la xarxa actual per protegir (en teoria) la proximitat a l’escola i als municipis petits. Però ho fa al cost gegantí de produir un sistema més ineficient i menys equitatiu, i ajorna decisions que en el futur hauran de ser dràstiques en lloc de donar-se temps per gestionar-les de manera gradual.

La decisió no és entre tancar o no tancar escoles, sinó entre tancar escoles i línies ara i fer-ho bé, o tancar-les d’aquí a 10 anys i fer-ho malament. Proposem assumir de manera activa la reestructuració de la xarxa escolar, amb mecanismes de compensació suficients (per exemple, amb plans de transport i menjador gratuïts per a l’alumnat que s’hagi de desplaçar més), a les escoles i línies allà on s’han tornat massa petites.

Un cop emprès el procés de reestructuració, serà possible redirigir els excedents allà on puguin produir un impacte més just i productiu. Plantegem sis àrees d’inversió d’aquests recursos, complementàries entre si:

1. Reduir la ràtio alumnes-professor i la mida de les aules més pressionades.

2. Ampliar el temps a l’escola, el reforç escolar i l’atenció per avançar de manera més eficaç cap a una igualtat d’oportunitats més gran.

3. Reformar les polítiques docents i millorar-ne les condicions laborals.

4. Enfortir el canvi educatiu en l’àmbit de centre i promoure una col·laboració docent més gran.

5. Continuar ampliant les etapes d’educació infantil de primer cicle (0-3) i la formació professional.

6. Aplicar polítiques més eficaces contra la segregació escolar.