La reforma del mercat elèctric europeu: una valoració i propers passos
Pedro Linares Llamas, Natalia Collado Van-Baumberghen, Jorge Galindo
12 gen., 2024
El funcionament del mercat d’energia elèctrica europeu necessita nous instruments per fomentar les inversions en projectes d’energies renovables a gran escala i en emmagatzematge. Tot i que en teoria els mercats com l’europeu podrien incentivar la inversió, a la pràctica no ho han aconseguit. De fet, arribats a un cert punt de maduresa, el descens del preu als mercats elèctrics va reduir l’incentiu a la inversió a llarg termini en la instal·lació tant de renovables com de capacitat addicional amb fonts complementàries (per exemple, el cicle combinat).
En aquest context, xocs energètics com els dels últims anys s’afegeixen a aquest problema estructural i subratllen l’alta volatilitat que tenim en els preus a curt termini quan hi ha forts desequilibris entre l’oferta i la demanda per a les fonts que habitualment cobreixen la demanda quan les renovables no hi poden entrar.
La motivació de la reforma dels mercats elèctrics europeus és, per tant, tornar a incentivar la construcció de capacitat de generació que permeti emprendre de manera més decidida la via de la descarbonització alhora que es dota el sistema de més flexibilitat (tant d’oferta com de demanda), cosa que pot produir una estabilitat més gran en els preus.
Ara bé: tot i que aquests objectius últims són compartits entre països, la manera d’assolir-los no ho és, a causa dels diferents mixos energètics i de consum (industrial i també de les llars) de partida.
Per això, el resultat en queda lluny i, en la seva forma actual, la reforma del mercat elèctric europeu es queda curta en diversos aspectes clau.
→ Primer, tot i que reconeix la importància dels instruments de mercat a llarg termini per a les renovables, no aconsegueix desenvolupar mercats europeus eficients per a la seva integració.
→ Segon, els contractes per diferència, el seu instrument central, es plantegen més com a suports governamentals que com a eines de mercat accessibles per a tots els actors.
→ Tercer, la manca d’estandardització en els mercats de capacitat i flexibilitat permet als estats membres dissenyar enfocaments divergents, cosa que pot distorsionar el mercat únic europeu.
En canvi, on la reforma sí que ha encertat és en l’establiment d’un mecanisme d’emergència comú, sota la supervisió de la Unió Europea, en què els possibles ajuts als consumidors serien a tant alçat, de manera que no distorsionin el senyal de preu (i, per tant, d’estalvi).
Les expectatives prèvies a la reforma del mercat elèctric europeu eren potser massa altes, especialment tenint en compte que el disseny del mercat de curt termini actual va trigar gairebé una dècada. Tanmateix, aquesta reforma s’ha de veure com un pas inicial, un procés reflexiu que posa les bases per a un desenvolupament més prolongat. L’objectiu final hauria de ser la creació d’un mercat elèctric europeu harmonitzat i centrat en el llarg termini, un procés que requereix temps i una consideració acurada per aconseguir una integració efectiva i coherent a escala europea.
Citar aquest contingut com a:
Linares, P.; Collado, N.; Galindo, J. (2024). La reforma del mercado eléctrico europeo: una valoración y próximos pasos. EsadeEcPol Policy Reaction Enero 2024, Esade. http://www.doi.org/10.56269/20240112/PL


Profesor en la Universidad Pontificia Comillas

Research Economist en EsadeEcPol. Máster en Economía Industrial y Mercados regulados por la Universidad Carlos III de Madrid
Veure perfil

