Fracàs escolar a Espanya: per què afecta tant els nois i l’alumnat de nivell socioeconòmic baix?

Malgrat les millores experimentades en l’última dècada, Espanya té la segona taxa d’abandonament escolar prematur més alta de la Unió Europea. Aquest fenomen afecta en més proporció els nois i els joves de famílies amb menys renda, i Espanya és un dels països on aquests grups pateixen bretxes més grans.

En aquest brief utilitzem dos bons predictors de l’abandonament escolar prematur, com són el rendiment acadèmic de l’estudiant (en llengua, anglès i matemàtiques) i la repetició de curs. A Espanya no hi ha dades d’avaluacions de tipus diagnòstic a escala estatal que permetin relacionar els resultats d’aprenentatge amb les característiques dels alumnes i les llars.

Per tant, fem servir dades de les proves d’avaluació diagnòstica desenvolupades a la Comunitat de Madrid a 3r i 6è de primària, i 4t d’ESO per al curs 2016/17.

Els estudiants de nivell socioeconòmic més alt rendeixen significativament millor en totes les assignatures i els nivells educatius. Per exemple, la diferència entre un estudiant de nivell socioeconòmic baix i un d’alt a 3r de primària és del 58 per cent de la desviació estàndard (DE) en matemàtiques, i del 55 per cent de la DE en llengua. Aquestes diferències equivalen a gairebé dos anys d’escolarització.

Si ens fixem en les diferències de gènere en el rendiment, les diferències inicials a primària a favor de les noies en llengua i anglès disminueixen a secundària: en tot cas, els nois repeteixen curs més que les noies en tots els nivells educatius i grups d’origen socioeconòmic.

Per als estudiants de nivell socioeconòmic baix, malgrat la millora significativa del rendiment acadèmic dels nois en totes les assignatures al llarg dels cursos, les diferències de gènere en la taxa de repetició es mantenen constants entre primària i secundària.

Per als estudiants de nivell socioeconòmic mitjà i alt, malgrat la modesta millora del rendiment acadèmic dels nois en totes les assignatures al llarg dels cursos, i l’estancament de les noies, les diferències de gènere en la taxa de repetició (molt més alta entre els nois) es disparen entre primària i secundària.

Diversos factors podrien explicar aquests resultats. Per exemple, els nois registren un nivell de satisfacció amb l’escola significativament menor i dediquen menys hores als deures que les noies. Una anàlisi economètrica dels resultats suggereix que es podrien reduir fins a un 30% de les diferències de gènere en repetició en detriment dels nois millorant el suport parental i la satisfacció dels nois a l’escola. És més complicat modificar les diferències en rendiment acadèmic, tant en matemàtiques com en llengua, tot i que el suport parental sembla influir positivament en el rendiment dels nois. Les dades també suggereixen que a 4t d’ESO el marge de millora és més incert i reduït, potser perquè ja és massa tard.

Més enllà d’aquests dos mecanismes, que es podrien extrapolar a la resta de comunitats autònomes atesa la incidència generalitzada del fenomen del fracàs escolar en nois i alumnat de rendes baixes, un repàs de la literatura internacional relacionada amb el fracàs escolar ofereix diverses polítiques públiques que podrien ajudar a reduir el nivell d’abandonament escolar prematur entre els grups més afectats: (i) els programes de tutories individualitzades i de suport acadèmic; (ii) l’increment del grau de suport parental amb la col·laboració de les escoles; (iii) la disponibilitat d’una millor orientació acadèmica; (iv) l’increment de la satisfacció amb l’escola, que es podria aconseguir mitjançant una diversitat més gran dels perfils sociodemogràfics del professorat a l’escola i una presa de consciència sobre els biaixos en l’avaluació docent.