Els efectes de la fiscalitat sobre el tabac a Espanya: estudi de la importància de l’efecte substitució en el període 2008-2012

Ángel Martínez Jorge, Francisco de la Torre

2 des., 2023

Els efectes que generen els impostos sobre el consum de béns amb externalitats negatives reben, des de fa ja més d’un segle, una atenció considerable per part de la recerca econòmica i també dels responsables de polítiques a escala nacional. Tanmateix, estudiar l’efecte que tenen els impostos sobre aquests productes suposa un desafiament metodològic considerable per dues raons: i) la poca disponibilitat de dades públiques sobre el consum de les llars i ii) l’absència de casos d’estudi adequats que ofereixin una situació quasi experimental per analitzar-ne l’efecte.

En aquest Policy Brief abordem el cas concret dels impostos sobre el tabac a Espanya estudiant el període entre 2008 i 2012, en què es va produir el major increment impositiu sobre les cigarretes del que portem de segle i en què els preus dels productes derivats del tabac (principalment cigarretes) van augmentar al voltant d’un 33%, amb un increment del preu mitjà per paquet del 56%. Aquests increments fiscals, que es van produir de manera continuada en aquell període, van ser seguits d’anys en què el preu de les labors del tabac es va mantenir pràcticament constant en termes reals. La clau d’aquest treball rau en el fet que, mentre que al territori peninsular i a les Illes Balears el període entre gener de 2009 i gener de 2013 va registrar un gran increment impositiu, l’evolució dels preus de les labors del tabac en el mateix període a les Illes Canàries va ser molt més continguda: entre gener de 2009 i 2013 els preus de les labors del tabac només es van incrementar un 11% a Canàries.

Durant el mateix període, el consum de cigarretes a la Península i les Balears va patir una caiguda molt considerable, i va passar d’un consum mitjà anual per llar de 164 paquets el 2008 a 81 paquets el 2012, una caiguda del 40% en només cinc anys. Tanmateix, no podem saber a priori quina part d’aquesta caiguda del consum es pot atribuir a la política impositiva duta a terme en aquest període. Cal, per tant, estimar models economètrics que utilitzin un grup de control tan vàlid com sigui possible per poder estimar quina part d’aquesta caiguda observada es pot atribuir de manera causal a aquest increment impositiu.

A partir de les microdades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) corresponents als anys 2006-2012, utilitzem una estratègia de diferències en diferències per estimar l’efecte que aquesta política impositiva diferencial va tenir sobre el consum dels productes derivats del tabac a la Península i les Balears respecte al de les llars residents a Canàries.

Concretament, ens centrem a estudiar l’impacte sobre el consum de cigarretes per llar a l’any i, addicionalment, intentem estimar en quina mesura les llars de les regions tractades van substituir el consum de cigarretes pel seu producte substitutiu per excel·lència, el tabac de cargolar. Per fer-ho, estimem les nostres especificacions principals sobre la despesa de la llar en tabac de cargolar, i després transformem els resultats obtinguts en quilograms de tabac de cargolar, a partir de les dades de preus del Comissionat per al Mercat de Tabacs.

A partir dels resultats de la nostra especificació principal, concloem que aquesta política impositiva duta a terme a la Península i les Illes Balears va tenir com a conseqüència una caiguda del consum de cigarretes de 51 paquets per llar a l’any entre 2009 i 2012, cosa que suposa un 73% de la caiguda del consum observada en aquell període als territoris tractats. Tanmateix, això no va implicar una caiguda en el percentatge de llars consumidores de labors del tabac, entre altres coses pel creixement que va experimentar la despesa mitjana i l’augment del percentatge de llars consumidores de tabac de cargolar durant el mateix període.

Pel que fa a aquest últim punt, trobem que l’increment impositiu també va tenir efectes sobre la despesa en tabac de cargolar, que van ser especialment rellevants entre el terç de llars amb menys capacitat econòmica. Concretament, estimem que l’increment fiscal sobre les cigarretes entre 2009 i 2012 (període durant el qual l’impost específic sobre el tabac de cargolar gairebé no va canviar) va tenir com a conseqüència indirecta un increment de la despesa en tabac de cargolar de 24 euros per llar a l’any, cosa que va suposar que al voltant d’1 de cada 4 cigarretes que es van deixar de fumar com a conseqüència de la política es van passar a fumar com a cigarretes de cargolar. Això va tenir conseqüències fiscals rellevants, ja que el trasllat de part de la demanda (260 cigarretes per llar a l’any) al tabac de cargolar va reduir en gairebé 350 milions d’euros la recaptació de l’impost especial, atès que el tabac de cargolar està gravat amb tipus substancialment inferiors. Des del punt de vista sanitari, aquest trasllat del consum també va reduir el potencial de l’impost especial per aconseguir millores per a la salut, ja que l’evidència ens mostra que tots dos productes són nocius per a la salut pública.