Com la rehabilitació d’edificis pot ajudar a la independència energètica i a la descarbonització d’Espanya

Els edificis espanyols suposen prop del 30% del consum final d’energia i una mica més del 20% del consum de gas a Espanya. A més, més d’un terç de la població espanyola no està satisfeta amb l’aïllament de la seva llar. De fet, el 51% de les primeres residències a Espanya es van construir abans que s’introduïssin els requisits bàsics d’aïllament tèrmic en les normes de construcció.

 

El 2014, les autoritats espanyoles van remetre un Pla Nacional de Rehabilitació a la Comissió Europea. Si s’hagués executat aquest pla, els estalvis anuals d’energia s’haurien acostat a l’equivalent calòric dels 3,3 milions de tep de gas rus que Espanya va importar el 2021.

 

En canvi, des del 2014 i fins al 2019, la taxa real de rehabilitació de les llars espanyoles es va alentir i, amb només un 0,08%, se situa per darrere de la d’altres països de la UE, com França (1,75%) i Itàlia (0,77%), cap dels quals arriba a l’objectiu del 3% exigit per ajustar-se a l’Onada de Renovació de la UE.

 

Per corregir aquesta trajectòria i aprofitar l’oportunitat que ofereix la rehabilitació a Espanya, en aquest article es proposa un Pla Marshall per als edificis espanyols, que es pot executar en tres passos: identificació, finançament i execució:

 

Pas 1. Identificar i orientar millor les inversions públiques i privades en matèria de rehabilitació:

→ Facilitar informació pràctica als propietaris dels edificis en què la renovació energètica pot tenir sentit des del punt de vista econòmic, mitjançant instruments com els certificats d’eficiència energètica o estimacions dels estalvis que es podrien obtenir d’una eventual rehabilitació.

→ Optimitzar l’ús de les eines d’anàlisi de dades basades en aprenentatge automàtic i intel·ligència artificial (IA) ja desenvolupades i implementades per empreses europees capdavanteres en valoració de béns immobles, que permeten inferir les emissions i el consum d’energia de qualsevol edifici residencial, per tal d’orientar les inversions dels prestadors.

→ Les autoritats locals poden fer de “pont informatiu” entre l’oferta potencial de rehabilitació i la demanda: els criteris d’identificació s’haurien de compartir proactivament amb els agents rehabilitadors, els renovadors i els bancs locals per facilitar la tramitació conjunta de subvencions i préstecs per als propietaris d’habitatges que compleixin els requisits per a una renovació profunda. En aquest sentit, les “finestretes úniques” poden tenir un paper de coordinació del procés a escala regional i a les principals ciutats.

→ Crear i mantenir una xarxa transparent d’agents rehabilitadors acreditats, ben remunerats i de confiança.

 

Fase 2. Garantir un accés fàcil a plans de finançament a llarg termini i de baix cost:

→ Aprovar un estàndard de cartera hipotecària (MPS) tal com es defineix en el text refós de la Directiva europea d’eficiència energètica dels edificis (EPBD) per exigir que l’eficiència energètica mitjana de la cartera d’edificis finançats pels bancs compleixi uns objectius específics. Aquesta exigència a escala bancària contribuirà a millorar la presa de decisions en matèria hipotecària i a oferir una informació clara sobre la renovació energètica als propietaris, millorant l’eficiència en la presa de decisions energètiques dels agents privats i racionalitzant la cadena de subministrament de la rehabilitació.

→ Posar en marxa un instrument de préstec europeu per a la rehabilitació, amb finançament de cupó zero per als propietaris de rendes baixes i sense estalvis que actualment no poden obtenir hipoteques. És el cas, per exemple, dels jubilats i de les famílies joves amb ingressos baixos que conformen la població laboral sense recursos.

→ Destinar fons de recuperació i establir objectius per a l’acceleració urgent de rehabilitacions integrals per a les llars en situació de pobresa energètica, utilitzant mecanismes per identificar quines d’aquestes llars es troben en zones amb condicions climàtiques adverses i donant-los prioritat mitjançant un sistema basat en subvencions.

 

Fase 3. Per garantir una execució eficaç i eficient, hi ha una sèrie d’àrees clau en què els agents rehabilitadors poden començar a intervenir:

→ Donar prioritat a la resolució del problema de les “parets buides”, és a dir, les cambres d’aire de dins de les parets que s’utilitzaven històricament en les construccions espanyoles i que són un factor bàsic de pèrdua de calor a les llars.

→ Aïllar les golfes i els terres, que són les parts dels immobles en què la intervenció està més a l’abast, en comparació amb les parets sense cambra i les façanes complicades.

→ Revisar els termòstats per assegurar que funcionen correctament i reduir així el malbaratament d’energia en els períodes o les zones sense ús, o durant la nit.

→ Establir objectius per fomentar l’ús de bombes de calor aerotèrmiques a les zones d’Espanya amb climes suaus, on el seu ús és més rendible que fer servir calderes de gas o de gasoil.

→ Augmentar l’ús d’escalfadors d’aigua solars per aprofitar les condicions climàtiques privilegiades d’Espanya.