Per impulsar les finances sostenibles i reduir el blanqueig ecològic, la Unió Europea (UE) ha establert la Taxonomia, un sistema de classificació sobre quines activitats es poden considerar “sostenibles” des d’un punt de vista climàtic i mediambiental (la E de l’acrònim ESG). L’objectiu principal de la Taxonomia és proporcionar definicions robustes i requeriments de divulgació transparents per promoure la canalització del finançament cap a activitats que contribueixin substancialment a resoldre l’emergència climàtica i mediambiental. Tot i que trigarà a desenvolupar-se i aplicar-se, és la pedra angular del Pla d’Acció de Finances Sostenibles (PAFS) de la Comissió Europea i servirà de referència a escala global. A més, la creació d’una Taxonomia a escala de la UE contribuirà a superar els marcs parcials i discordants actuals i evitarà l’aparició de taxonomies nacionals dels estats membres, que podrien fomentar l’ús de definicions més laxes (race to the bottom).

La Taxonomia permet (o exigeix, en determinades ocasions) que les empreses (financeres i no financeres) calculin com de verdes són les seves activitats. Així, la regulació existent avui estableix que una activitat es considera “sostenible” a efectes de la Taxonomia si contribueix de manera substancial a certs objectius mediambientals (com la mitigació del canvi climàtic o l’adaptació a aquest canvi, entre d’altres), sense perjudicar-ne cap altre, i complint unes garanties socials mínimes i els criteris tècnics de selecció. Les dues primeres condicions són les fonamentals, la tercera és una garantia de respecte als drets mínims i la quarta és una condició instrumental amb els detalls per complir les dues primeres (un detall que a la pràctica resulta essencial). La regulació també disposa requeriments de divulgació de l’alineació amb la Taxonomia segons uns formats i continguts específics, per fomentar la transparència i prevenir l’“ecoimpostura”.

Diverses publicacions recents permeten preveure cap a on avançarà el desenvolupament de la Taxonomia en els propers anys. Més enllà de l’evolució i l’actualització de la regulació existent, s’apunten dues possibles extensions:

→ La Taxonomia semàfor: actualment la taxonomia és binària (les activitats es classifiquen com a sostenibles o no). En la seva evolució, la Taxonomia deixarà de ser binària i permetrà classificar les activitats en diferents grups (vermell, taronja, verd o blanc), i adquirirà un llenguatge més ric, però també més complex d’aplicar.

→ La Taxonomia social: la Taxonomia actual se cenyeix a l’àmbit mediambiental, però no arriba al social. Atès que la UE té interès que es compleixin els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), es respectin els drets bàsics i s’incrementi el potencial de la inversió social, resulta lògica una possible extensió de la Taxonomia a l’àmbit social amb l’objectiu de promoure inversions que resolguin problemes socials, si bé això tornaria a elevar la complexitat i el solapament dels requeriments per als destinataris i els usuaris.

Es preveu que l’impacte de la Taxonomia en els mercats sigui profund, ja que permetrà una distinció progressiva entre empreses segons el seu grau d’alineació amb aquesta i promourà la canalització del finançament cap a les empreses la contribució de les quals a la transició ecològica sigui més ambiciosa i duradora.

Continua llegint l’article sencer:
Descarregar
Fernando Gutiérrez del Arroyo González

Economista especializado en finanzas sostenibles, regulación ESG y análisis regulatorio. Actualmente, director de control interno ESG en Banco Sabadell. Ha trabajado en el Banco de España, en Solchaga Recio & Asociados y Metyis.

Veure perfil
Continguts relacionats
Compartir
XLinkedInFacebookEmailWhatsApp