Com aconseguir que les beques universitàries arribin a temps a qui més les necessita

José Montalbán Castilla, Rosa Sanchis-Guarner

20 des., 2023

Les beques universitàries són la política pública central per intentar igualar l’accés a l’educació superior per als joves de famílies en desavantatge socioeconòmic. A Espanya tenen una cobertura aproximada del 25%, i s’assignen en funció del nivell d’ingressos i de la mida de les famílies, condicionades al compliment d’uns requisits acadèmics mínims. En això el sistema és homologable al d’altres països, però no ho és en un tret crucial perquè funcioni com a creador d’oportunitats: les beques a Espanya arriben tard a qui les necessita.

En això, Espanya és una anomalia mundial amb un error de disseny fonamental: la concessió i el pagament de les beques es produeixen a prop del final del curs acadèmic. De mitjana, després del primer quadrimestre, és a dir, a partir del febrer, quan es necessiten des del setembre.

Aquesta anomalia perjudica greument l’accés a l’educació superior dels estudiants de rendes baixes, atès que la beca que es concedeix amb l’objectiu d’ajudar-los a entrar a la universitat arriba molt després d’haver-hi accedit.

Per resoldre-ho, proposem:

Avançar i unificar els calendaris acadèmics de les universitats de manera que tant la finalització del curs com la matriculació del curs següent quedin resoltes abans de l’estiu.
Tenir en compte la renda de dos anys abans de la sol·licitud de beca per evitar que l’enviament de documents s’hagi de retardar fins al final de la campanya de la renda, que acaba a partir de finals de juny, i que es pugui començar abans amb la declaració de l’any anterior.
Assignar al Ministeri d’Hisenda la tasca de revisar les sol·licituds per corroborar els requisits econòmics, cosa que alleugeriria la revisió posterior per part de les unitats de beques de les universitats, que tenen recursos humans limitats. Ho faria en prop d’un 30% menys de volum de sol·licituds (unes 90.000 l’any), que se solen rebutjar per aquest motiu.

Suposant que s’implementin les tres mesures proposades anteriorment, el principal obstacle perquè les beques es paguin a temps és que es financen amb diners de dos exercicis pressupostaris diferents: les beques es comencen a pagar cada any acadèmic amb els diners que han sobrat dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al final de l’any natural (d’octubre a desembre), i s’acaben de pagar amb els diners dels PGE de l’any natural següent (a partir de gener). Això faria que, encara que corregíssim els obstacles perquè les beques es concedeixin entre octubre i desembre, no hi hauria prou diners per finançar-les el primer any de la correcció o mentre aquesta es produeix: aproximadament el 80% del pressupost s’hauria gastat a pagar la resta de beques del curs acadèmic anterior. Per això, proposem també:

Augmentar el pressupost de beques de manera extraordinària únicament durant un exercici pressupostari. Això canviaria el ritme de concessions i pagaments per a totes les convocatòries de beques futures sense implicar cap increment de despesa estructural, perquè l’any següent es tornaria al volum habitual. El volum d’aquesta despesa addicional tampoc no seria significatiu: les beques universitàries suposen menys d’un 2% de la partida dels PGE destinada a educació, una mica per sobre de 1.000M€. Per donar un ordre de magnitud: aquests 1.000M€ addicionals per a aquell any representarien menys d’un 5% de l’increment de despesa social en els PGE del 2023 respecte al 2022, que va ser de més de 20.000M€. Una possibilitat, no exempta de complexitats, és utilitzar una addenda als Fons de Recuperació per finançar l’esmentat increment de la despesa extraordinària en l’any de transició.