Avaluació de les implicacions distributives del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric

→ El Congrés està tramitant una norma per establir un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE). El projecte, a proposta del govern, busca traslladar el finançament de les energies renovables des del consumidor final d’electricitat cap a les empreses comercialitzadores, majoristes i els seus clients directes (altres empreses) al mercat energètic mitjançant pagaments proporcionals per part de totes elles.

→ Avaluem aquí, mitjançant simulacions, els efectes redistributius per contrastar la premissa del govern que l’FNSSE tindria efectes progressius. Per fer-ho, duem a terme una sèrie de simulacions basades en la despesa energètica declarada per les llars segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars del 2019.

→ A priori, trobem que un mecanisme com l’FNSSE tindria efectes progressius: les llars amb menys renda experimenten estalvis anuals més grans en la seva factura que les rendes més altes. Ara bé, això només es produeix en absència de compensacions. El projecte de llei preveu una sèrie d’activitats que se’n podran beneficiar en el pagament a l’FNSSE: el transport de mercaderies, el transport de passatgers, els taxis, els consumidors electrointensius i els consumidors industrials de gas natural en risc de deslocalització.

→ Si es tenen en compte les compensacions, els estalvis només es produeixen en els cinc primers decils de renda. La classe mitjana (del 50% amb més ingressos en amunt) tindria una despesa d’energia més alta després de la reforma.

→ Per anticipar l’impacte de l’FNSSE (amb compensacions) en les llars segons el seu patró de consum, simulem l’impacte en tres segments:

• Llars que disposen de vehicle propi i, per tant, consumeixen combustible d’automoció: la despesa energètica només es redueix per al 10% més pobre i augmenta per a l’altre 90%.
• Llars que utilitzen propà o butà a casa: la despesa energètica només es redueix per al 30% més pobre i augmenta per a l’altre 70%.
• Llars que cobreixen part de la seva demanda energètica a casa amb gas natural per a calefacció, aire condicionat o cuina: la despesa energètica només es redueix per al 40% més pobre i augmenta per a l’altre 60%.

→ Territorialment, les nostres simulacions anticipen que un FNSSE amb compensacions com el que planteja el projecte actual suposaria més despesa per a les llars de Navarra, La Rioja, Cantàbria o Castella i Lleó, a causa del perfil de clima continental (hiverns més durs) d’aquestes comunitats.

→ Creiem que la redistribució de càrrecs que suposa l’FNSSE va en la direcció correcta. Tanmateix, considerem que valdria la pena reconsiderar el disseny específic de les compensacions o complementar-lo amb mecanismes de transferències per assegurar que el resultat final sigui just i que el consumidor final el percebi com a tal.