Sir Michael Leigh opina a ESADE que "encara hi podria haver girs inesperats" a les eleccions presidencials dels Estats Units
“La campanya electoral de Hillary Clinton, candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units, podria ser objecte de noves ofensives, de manera que, per bé que la majoria de les enquestes l’assenyalen com a guanyadora, “podria haver girs inesperats en els resultats de les eleccions. Aquest és un dels advertiments més destacats que ha expressat Sir Michael Leigh, analista sènior de The German Marshall Fund, en la seva intervenció en una nova edició dels ‘Big Challenges’, la sèrie de debat social d’ESADE. Durant la trobada, dedicada a analitzar els escenaris que podem esperar a Europa davant la propera presidència dels Estats Units, l’ha acompanyat José María de Areilza, professor d’ESADE Law School, que ha coincidit a assenyalar que “la candidatura de Hillary Clinton és vulnerable, així que hem de mantenir-nos alerta.
“Les eleccions presidencials als Estats Units d’enguany s’esdevenen en unes circumstàncies excepcionals, tant per als Estats Units com per a Europa, amb un sentiment polític polaritzat entre dos candidats que encarnen estils de lideratge molt diferents, ha reconegut Leigh. “Les desigualtats a les societats desenvolupades han fet que molts nacionals nord-americans rebutgin la internacionalització, la globalització, el lliure comerç, la immigració, ha assenyalat. “Trump ha sabut encarnar el sentiment popular anti-Washington i anti-Wall Street, presentant-se a si mateix com una alternativa, algú que representa els qui no tenen veu en el procés de la globalització. Per la seva banda, la campanya electoral de Hillary Clinton “ha buscat crear la imatge d’una candidata forta, malgrat els atacs que ha rebut, que “ha substituït la dualitat entre el hard power i el soft power per l’smart power i que vol connectar amb les minories i els votants joves, segons Leigh.
L’analista sènior de The German Marshall Fund ha apuntat que “Europa afronta moltes crisis que es reforcen entre elles: una zona euro afeblida per l’euroescepticisme i l’estancament de les economies; la crisi migratòria al Mediterrani; els conflictes bèl·lics a Rússia, Ucraïna i Síria, i les amenaces del terrorisme, per esmentar-ne només alguns. Ha afegit que “ens enfrontem a l’auge dels populismes i a la fragmentació dels nostres sistemes polítics i ha advertit que, en aquest marc, un esdeveniment com el Brexit ha contribuït a “exacerbar algunes d’aquestes crisis a Europa.
Quines conseqüències poden tenir els resultats per a Europa?
Pel que fa a Europa, una de les diferències més notables entre els dos candidats és probablement “la política que adoptarien amb relació a Rússia, ha reconegut José María de Areilza. “Trump és simpatitzant de Putin, mentre que Hillary probablement adoptaria una postura més dura i exigiria el suport dels aliats de l’OTAN, ha assenyalat el professor d’ESADE. Tanmateix, en matèria de defensa, sí que coincideixen tots dos en “el compromís dels països europeus amb els objectius comuns marcats per l’OTAN, d’acord amb els quals han d’invertir el 2 % del seu PIB en defensa, tal com figura als acords de l’Aliança, ha advertit Areilza, que ha recordat que “recentment la Unió Europea ha presentat un projecte comú de defensa, que encara és difícil d’encaixar, perquè és una matèria que tradicionalment s’ha atribuït als afers interns de cada estat.
“Una victòria de Donald Trump tindria influència en les eleccions presidencials previstes per al 2017 en alguns països europeus i reforçaria l’auge dels populismes, ja que hi ha paral·lelismes als seus programes, ha assenyalat Leigh. “Un possible horitzó seria la desintegració de la Unió Europea, cosa que potser “no succeiria de manera imminent, però s’hauria de preveure, ha reconegut Leigh.
