Tercera alça consecutiva a la Diana Esade: l’economia torna a superar el consens de previsions
“Els resultats econòmics del 2025 han tornat a sorprendre a l’alça en termes de creixement”, comenta Omar Rachedi, professor d’Economia d’Esade i coautor de la Diana Esade, que analitza la precisió de les previsions econòmiques, de la inflació i la taxa d’atur de les institucions del panel de Funcas. Aquesta situa la previsió mitjana del PIB per a l’any passat en un 2,1%, enfront del creixement que es va observar finalment, del 2,8%, “circumstància que confirma que l’economia espanyola es va tornar a comportar millor del que anticipava el consens”.
“Aquesta circumstància encara és més significativa perquè, durant el primer trimestre del 2025, els anuncis aranzelaris de Trump van augmentar la incertesa internacional i convidaven més aviat a pensar en un comportament pitjor de l’economia espanyola, no en una sorpresa addicional a l’alça”, explica Rachedi, que assenyala, a més, que “a mesura que s’hi anaven incorporant les dades d’activitat, el consens va haver de revisar a l’alça diverses vegades les seves previsions i, tot i així, la dada final va a tornar a quedar per sobre del que s’esperava”. “En aquest sentit, el 2025 prolonga un patró que ja havíem vist als anys 2023 i 2024: per tercer any consecutiu, l’economia espanyola sorprèn positivament els analistes.”
Diana econòmica
Per a l’exercici simple del 2025, el Centre de Predicció Econòmica de la Universidad Autónoma de Madrid (CEPREDE-UAM) i el Centre d’Estudis “Economía de Madrid” de la Universidad Rey Juan Carlos (CEEM-URJC) han estat les institucions que s’han aproximat més al creixement del PIB, amb una desviació de 0,3 punts percentuals, seguides de l’Instituto Complutense de Análisis Económico (ICAE-UCM), la Universidad Loyola Andalucía i CaixaBank Research, amb una desviació de 0,5 en els tres casos. En general, la variació entre la mitjana de previsions (2,1%) i el PIB real (2,8%) ha estat de 0,7 punts percentuals, la meitat que l’any passat (1,4) i la mateixa que el 2023.
Pel que fa a la Diana Econòmica d’Esade, que analitza el grau de desviació que s’ha produït els tres darrers anys (2023, 2024 i 2025), la institució que s’ha aproximat millor en les seves previsions al creixement econòmic ha estat el Govern espanyol, amb una desviació de 0,5 punts.
Des de l’any passat, Esade incorpora la Diana penalitzada, que mesura l’error quadràtic mitjà de les prediccions a tres anys. En aquesta, les institucions amb un grau més alt d’encert als anys 2023, 2024 i 2025 són el Govern espanyol i el CEPREDE-UAM, ambdós amb 0,6 punts percentuals de variació.
Diana de la inflació general
En matèria d’inflació, el CEEM-URJC és la institució que s’ha acostat més a l’IPC general del 2025, amb una previsió del 2,8%, 0,1 punts percentuals per sobre de la inflació real. L’han seguit CaixaBank Research i l’ICAE-UCM, amb una desviació de 0,2 punts percentuals en ambdós casos. En aquest apartat, el gap entre la mitjana de les previsions (2,2%) i la taxa d’inflació general real (2,7%) és de mig punt percentual, superior al de l’any passat, que es va situar en 0,3 punts percentuals.
Analitzades les desviacions del 2025, junt amb les dels dos anys anteriors, que conformen la Diana Esade de la inflació, s’observa que l’ICAE-UCM ha estat la institució més encertada entre el 2023 i el 2025, tant en l’error simple (0,07 de desviació) com en l’error quadràtic mitjà (0,12).
Segons André B.M. Souza, professor d’Economia d’Esade i també coautor de la Diana Esade, “l’altra cara d’una activitat més forta del que estava previst és que la inflació també ha quedat per damunt de les previsions”. “Tanmateix, convé posar aquesta dada en perspectiva: estem per sobre de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE), però continuem estant relativament a prop d’aquest llindar i no davant d’un escenari d’inflació desancorada”, explica Souza.
Diana de l’ocupació
Pel que fa a les previsions de desocupació del 2025, l’ICAE-UCM ha estat l’única institució que ha aconseguit preveure la taxa d’atur sense desviació, en anticipar el 10,5% que es va registrar finalment. L’han seguit el CEEM-URJC i Metys, amb un pronòstic, en tots dos casos, del 10,6%. En termes globals, la diferència entre la mitjana de previsions (11%) i la taxa d’atur (10,5%) ha estat de mig punt percentual, la mateixa que la de l’exercici anterior.
En l’anàlisi a tres anys, a la Diana de l’ocupació, que calcula l’error simple produït per les institucions als anys 2023, 2024 i 2025, Funcas i la Universidad Loyola Andalucía han estat les més encertades en les seves previsions dels resultats reals, amb una desviació mitjana de 0,28 punts percentuals en tots dos casos. Per tant, a la Diana penalitzada, que mesura l’error quadràtic mitjà, es manté Funcas, ara amb 0,29 punts de desviació, i hi apareix el Govern espanyol, amb 0,33.
El professor André Souza comenta sobre això que, “en termes d’ocupació, l’any 2025 deixa una fotografia clarament positiva i de rellevància històrica per al mercat laboral espanyol”. Però matisa: “Ara bé, el cost salarial va créixer un 3,2% interanual, que, descomptant una inflació del 2,7%, implica un creixement real a penes del 0,5%.” “Això vol dir que la millora de l’ocupació no s’ha traslladat amb la mateixa intensitat a les rendes salarials, és a dir, que l’ocupació ha sorprès molt favorablement, però l’avanç dels salaris continua essent més moderat que el del propi mercat laboral”.
