L’economia espanyola ha de passar del creixement “extensiu” al productiu per continuar expandint-se, segons Esade

Espanya creix més que els seus socis europeus, però el repte ja no és només mantenir el ritme, sinó créixer millor. L’Informe Econòmic i Financer d’Esade (primer semestre de 2026), dirigit pel professor d’Esade Omar Rachedi i elaborat amb el suport del Banc Sabadell, conclou que l’economia espanyola es consolida com la més dinàmica entre les grans economies de la zona euro, per bé que ha de reforçar la productivitat per sostenir el creixement a mitjà i a llarg termini.

Segons les previsions de l’informe, Espanya registrarà un creixement del 2,3% el 2026, fonamentat en una demanda interna més equilibrada, la creació sostinguda d’ocupació i el dinamisme del consum privat. Aquesta combinació explica bona part de la bretxa favorable respecte als seus socis europeus, junt amb una dependència menor de la indústria pesant i una resiliència major del teixit productiu.

L’informe identifica, a més, canvis favorables que diferencien el cicle actual dels anteriors, amb transformacions estructurals genuïnes, com el superàvit per compte corrent, el despalanquejament del sector privat i l’auge de les exportacions dels serveis no turístics, especialment en àmbits com els de la tecnologia, la consultoria i els serveis professionals.

No obstant això, l’anàlisi adverteix que la sostenibilitat d’aquest creixement no està garantida. En el capítol de conjuntura, elaborat per Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade, i Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol, se subratlla que el creixement de l’economia espanyola continua essent, en gran part, extensiu. Concretament, prop de dos terços del creixement entre els anys 2021 i 2024 s’explica per l’augment de l’ocupació, i no per millores en la productivitat. A això s’hi afegeixen colls d’ampolla interns ─sobretot les dificultats per accedir a un habitatge, el preu de l’energia i les restriccions de la política fiscal─ i riscos externs de naturalesa geopolítica i financera.

Per tal d’assegurar el creixement a mitjà i a llarg termini, els experts d’Esade recomanen reorientar el model productiu cap a la productivitat, eliminar les traves administratives i reguladores que impedeixen que l’oferta d’habitatge respongui a la demanda, facilitar el creixement en dimensió de les empreses i impulsar la inversió en actius intangibles, com l’R+D, el software i la formació del capital humà. En aquest context, destaquen també el potencial de la intel·ligència artificial com a catalitzador de guanys d’eficiència, sempre que la seva adopció vagi acompanyada de la capacitació adequada.

Creixement global moderat, però més incertesa

A escala internacional, l’economia global ha mostrat una capacitat d’adaptació notable. L’any 2025, va mantenir un creixement del 3,3%, malgrat la guerra comercial impulsada per la segona Administració Trump. Aquest acompliment fou possible gràcies a la suspensió temporal de part dels aranzels previstos, la reconfiguració de les rutes comercials, el dinamisme del sector tecnològic, especialment el vinculat a la intel·ligència artificial, i unes condicions financeres favorables, basades en estímuls fiscals i en la capacitat d’adaptació del sector privat.

Amb vista al 2026, les previsions prèvies a l’esclat del conflicte a l’Orient Mitjà apuntaven un creixement estable, similar al del 2025, tant a escala global com regional. Aquest escenari es fonamentava en una inflació global a la baixa i en unes condicions financeres que es beneficiarien de les bones expectatives dels inversors i d’unes polítiques monetàries previsiblement més expansives per part dels grans bancs centrals.

Tanmateix, a les vulnerabilitats ja identificades, com la dependència d’uns pocs sectors i el risc d’una recrudescència de la guerra comercial, s’hi ha sumat als darrers mesos la intensificació dels conflictes geopolítics, especialment a l’Orient Mitjà i a Ucraïna, que ha incrementat significativament la incertesa global.

Riscos geopolítics amb impacte econòmic

Els autors de l’apartat de conjuntura de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade adverteixen que aquests conflictes poden generar pertorbacions negatives en l’oferta, a través de l’encariment d’algunes primeres matèries, la disrupció de les rutes comercials marítimes i problemes en les cadenes globals de subministrament. Si es produís una escalada, els seus efectes es traslladarien ràpidament al conjunt de l’economia global amb l’augment del preu de l’energia i dels costos de transport.

Aquestes dificultats es veurien agreujades per febleses en el sector financer i per la vulnerabilitat fiscal associada a l’alt endeutament públic existent a molts països. Els dubtes sobre la sostenibilitat fiscal d’algunes de les grans economies podrien generar tensions de finançament, endurir les condicions financeres a escala global i augmentar la volatilitat dels mercats.

La 38a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, titulada “L’Europa que falta: capacitats per a un món hostil”, elaborada amb el suport del Banc Sabadell, compta amb la participació de Nicolás de Pedro, senior fellow de l’Institute for Statecraft, autor de l’article “Europa davant del repte estratègic de les amenaces híbrides”; Federico Santi, senior analyst per a Europa de l’’Eurasia Group, que subscriu “El llarg camí de la UE cap a l’‘autonomia estratègica’ en defensa”, i Raquel Jorge Ricart, directora d’Afers Europeus i de l’Oficina a Brussel·les d’Adigital, amb “L’agenda tecnològica de la UE: cinc palanques per crear indispensabilitat estratègica / per ser estratègicament indispensable”. Omar Rachedi, professor d’Economia d’Esade i director acadèmic de l’informe, tanca l’apartat de debat amb el text “Quan els diners es converteixen en una arma”.