Pamela Hartigan a ESADE: "Cal revertir el model actual en què només uns quants s'enriqueixen a costa dels altres"

"Cal revertir el model actual, en què només uns quants s’enriqueixen a costa de tots els altres i en què els recursos del planeta estan sobreexplotats." En aquests termes, s’ha expressat Pamela Hartigan, directora executiva de l’Skoll Centre for Social Entrepreneurship de la Said Business School de la Universitat d’Oxford, a la VII edició de la Jornada Anual de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. En una conferència sobre si l’emprenedoria social és un moviment transformador o pal·liatiu, la investigadora ha assenyalat que "el futur passa per cercar nous models que combinin la innovació social amb la sostenibilitat financera".

Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, ha destacat la voluntat de "contribuir a reforçar l’impacte de les empreses socials en fase de start-up o ja consolidades, i també de les ONG, les empreses socialment responsables i les administracions públiques, perquè es puguin transformar en entitats més emprenedores a favor de les causes socials." En aquest sentit, ha explicat que és essencial la intraprenedoria que duen a terme persones amb iniciativa emprenedora, que desenvolupen els seus projectes amb el suport de l’empresa per a la qual treballen, perquè així s’afavoreix la innovació i la recerca de nous models de negoci dins la pròpia empresa. "Apostem pel talent dels intraprenedors i dels emprenedors socials", ha assenyalat.

La Jornada d’enguany, titulada "Organitzacions amb impacte social: enfortint la intraprenedoria i l’emprenedoria social", ha reunit experts internacionals que han experimentat la intraprenedoria social a les seves organitzacions, amb la intenció de fer conèixer el procés de lideratge que han seguit a l’hora de qüestionar l’statu quo per tal d’assolir un futur millor.

La inversió d’impacte

El mecanisme per excel·lència per donar suport a l’emprenedoria social és el finançament d’impacte: inversions que financen projectes socials per tal d’escalar-los a fi que generin retorna financer. En aquest aspecte, Lisa Hehenberger, directora de Recerca de la European Venture Philanthropy Association, ha destacat que "no es tracta només d’agafar els diners, sinó d’establir una relació entre els actors". Els inversors socials "cerquen un equip motivat", ha afegit.

Segons Nicolas Hazard, president de Le Comptoir de l’Innovation i vicepresident del Groupe SOS, "la pobresa es troba a tot arreu i als països desenvolupats és un cercle viciós", raó per la qual el Groupe SOS centra la seva activitat a Europa, concretament a França. A propòsit del finançament, Hazard ha explicat que "els diners no són el més important" i ha esmentat tres tipus d’inversors d’impacte: els que volen comunicar i disposen de molts diners per fer-ho (qui vulgui atreure el seu capital ha de tenir un projecte molt atractiu); els inversors "hippies", als quals realment no els importen els diners i que estan molt interessats en l’impacte social, i, finalment, els inversors del model anglosaxó, que sosté que a les empreses només els interessa guanyar diners, independentment que sigui en el sector social o en qualsevol altre.

"Abans de demanar diners, és important haver provat la idea com més aviat millor", ha assenyalat Daniel Nowack, director de programes de Yunus Social Business a Albània, que ha destacat que "és molt important tenir en compte que moltes vegades el llenguatge dels inversors i el dels actors socials no és el mateix".

Crisi de models al sector social

A la Jornada, també s’ha assenyalat que patim una crisi de models en el sector social, precisament quan més els necessitem. Davant aquesta situació, cal reorientar i redissenyar els models d’acció social sostenibles per tal d’adaptar-los al nou context. Per tractar d’aquest tema, s’ha comptat amb la presència de diversos membres de l’equip d’UpSocial, que promou la innovació per resoldre els reptes socials. A més, s’han presentat els casos d’èxit de Siel Bleu i Ship2B, que són exemples d’empreses que aporten valor social.

Alexia Penent d’Izarn, directora de Nutrition & Services Development del Danone Ecosystem Fund, ha exposat la seva experiència personal en una xerrada titulada "Transformar les pràctiques empresarials per mitjà de partenariats i de models inclusius: l’exemple del Danone Ecosystem Fund".

Per tot això "la Jornada Anual de l’Institut d’Innovació Social s’ha convertit en un punt de trobada de líders socials que, des de diferents sectors d’activitat, actuen per donar resposta als reptes socials i mediambientals més rellevants", ha recordat el professor Carreras. Segons ell, la pretensió de la Jornada és "que fer fluir el coneixement i propiciar l’intercanvi d’experiències en matèria de emprenedoria i innovació social". Per la seva banda, Hartigan ha assenyalat que "aquesta jornada és el reflex d’un moviment que s’està produint arreu del món i que respon a les aspiracions de molts d’assolir un canvi radical en la manera de funcionar dels mercats i de les nostres societats consumidores". Segons l’experta en emprenedoria social, "cal revertir el model actual, en què només uns quants s’enriqueixen a costa de tots els altres i en què els recursos del planeta estan sobreexplotats", perquè "el futur passa per cercar nous models que combinin la innovació social amb la sostenibilitat financera."