Millora l'optimisme dels espanyols per bé que segueix la desconfiança en les pensions i en les institucions públiques
Els espanyols ara tenen més confiança en el panorama sociopolític, però encara hi ha àrees que no assoleixen el punt d’equilibri, com l’habitatge o l’educació. Aquesta és una de les conclusions principals que es dedueixen del IV Índex de Confiança Social ESADE – Obra Social "la Caixa", que compta amb la col•laboració de les fundacions Agbar i Aquae, i que el setembre de 2015 es va situar en 86,6 punts sobre 200.
Aquest índex mesura de 0 a 200 punts el grau de confiança social de les persones, tant de forma col•lectiva com individual, i s’obté de la mitjana aritmètica entre la valoració que fan els consultats sobre la seva confiança en el present i les seves expectatives de futur. Al seu torn, els indicadors, que en aquesta quarta edició s’han situat en 83,0/200 i 90,2/200 punts, respectivament, responen a la confiança agregada respecte de nou components socials: l’habitatge, el mercat laboral, la sanitat, l’educació, les prestacions socials, les pensions, les institucions polítiques, les institucions econòmiques i empresarials i els mitjans de comunicació.
Més confiança en el mercat laboral
El setembre de 2015, l’índex de confiança social se situava en 86,6/200, resultat de la mitjana entre la confiança dels consultats en el present (83,0/200) i les seves expectatives sobre el futur (90,2/200).
Dels àmbits analitzats el setembre de 2015, el que genera més confiança és el corresponent al mercat laboral, amb 111,3/200 punts (el març de 2015, se situava en segon lloc, amb 106,7/200), seguit dels mitjans de comunicació, amb 104/200, i l’habitatge, amb 100,8/200. Per contra, els que inspiren menys seguretat als consultats són el de les prestacions socials, amb 70,2/200, i el de les institucions polítiques, amb 69,4/200.
Les prestacions socials i l’educació, els índexs amb més expectatives de millora
Descomponent els resultats d’aquesta última edició entre les valoracions de present i de futur, observem que la majoria dels indicadors creixen quan es copsa l’opinió a uns quants mesos vista, llevat del cas de l’habitatge. En aquest aspecte, la confiança present i futura perd 17 punts, en passar dels 109,6/200 als 92/200. Els índexs que pugen més en aquest interval de projecció són l’educació, que passa dels 81,8/200 (present) als 96,8/200 (expectatives), i les prestacions socials, que incrementen la confiança dels 62,4/200 (present) als 70,1/200 (expectatives). Els consultats no són tan optimistes respecte a les pensions, l’índex de les quals a penes creix tres punts en aquest mesurament; a les institucions econòmiques i empresarials, que en pugen vuit, o a la sanitat, amb nou punts de diferència entre com la veuen ara i com creuen que anirà en el futur.
Qui confia en què?
Els valors atribuïts a cada indicador, tant pel que fa al present com a les expectatives de futur, són el resultat de l’anàlisi de les respostes a diferents preguntes, que al seu torn permeten identificar diferents graus de confiança segons el gènere, l’edat, la ideologia, la professió, els ingressos i els estudis dels consultats:
1. Mercat laboral (111,3/200). La confiança dels homes és superior a la de les dones, per bé que els dos gèneres tenen les mateixes expectatives de futur. Per grups d’edat, els més joves presenten un índex més alt de confiança. En el terreny ideològic, el centre i la dreta se situen per sobre dels 100 punts. Pel que fa als ingressos i a l’estat laboral, la confiança augmenta en relació amb la seva situació de seguretat.
2. Mitjans de comunicació (104/200). Es registra un canvi en les expectatives segons la ideologia dels consultats. Els qui s’autosituen al centre són els que mostren més confiança. Els segments restants mantenen la tendència; les dones (significativament més que els homes) i els joves són els més confiats, enfront dels qui tenen més ingressos i formació.
3. Habitatge (100,8 /200). Es recupera la confiança perduda entre els homes, però es manté la manca d’expectatives entre els majors de 50 anys i els consultats que es consideren d’esquerres. Igual que a l’apartat de mercat laboral, els empleats i les rendes més altes mostren més seguretat que la resta.
4. Educació (89,3/200). Si bé aquest és un dels apartats que milloren pel que fa a la valoració del present i de les expectatives, es manté per sota entre els segments amb més poder adquisitiu, nivell d’estudis i ideologia d’esquerres. Quant a l’edat, la tendència en els apartats anteriors canvia radicalment: com més gran és la persona consultada, més confiança té en l’educació.
5. Sanitat (87,3/200). La tercera edat repeteix com a segment més confiat enfront dels col•lectius d’esquerres o dels empleats, en què no s’arriba al nivell d’equilibri. Quant als ingressos, la renda familiar no influeix en el grau de confiança.
6. Institucions econòmiques i empresarials (74,7/200). Malgrat que l’índex de confiança general ha millorat en aquest apartat, segueix sense arribar al nivell d’equilibri. Les expectatives no varien en qüestió de gènere o d’estudis, però sí d’ideologia (l’esquerra té menys confiança que la dreta) i d‘edat (els estudiants i els jubilats són més confiats).
7. Pensions (72,3/200). És l’indicador que varia menys respecte a les edicions anteriors, tant en el grau de confiança general com en el que es registra per segments: els majors de 65 anys i les persones que es dediquen a les tasques de la llar són els que confien més en la seguretat de les pensions i els que tenen un nivell més alt d’estudis, els qui menys.
8. Prestacions socials (70,2/200). En aquest apartat, crida l’atenció el gap entre la confiança present i les expectatives entre el col•lectiu de jubilats i el que hi ha entre les expectatives del col•lectiu sense estudis, enfront de la resta.
9. Institucions polítiques (69,4/200). Per primera vegada, els índexs de confiança entre segments amb diferent orientació ideològica s’aproximen. No passa el mateix pel que fa al gènere i a l’edat. En aquest sentit, els homes i els més joves presenten un índex de confiança més baix.
La confiança millora un cop més
L’Índex de Confiança Social ESADE – Obra Social “la Caixa va néixer el febrer de 2014 amb caràcter bianual. Després d‘una primera experiència pilot, el setembre de 2014 se’n va fer un segon mesurament amb les variables definitives. El valor índex del primer mesurament fou de 53 sobre 200, quasi vint punts menys que sis mesos més tard (72,3/200, el setembre de 2014). El març de 2015, l’índex va arribar als 82,3/200 i, el setembre de 2015, als 86/200.
Sense entrar en les valoracions de present i de les expectatives que es van recollir en els sondeigs anteriors, podem observar variacions importants de l’índex de la confiança segons els àmbits. Aquí cal destacar que les institucions polítiques, que llavors tenien 34,4/200, van augmentar de febrer a setembre de 2014 prop de 17 punts, i 18 més el setembre de 2015 (fins arribar als 69,4/200). Una distància similar és la que han recorregut les prestacions socials (dels 36,5/200 als 50,7/200 i, després, dels 61,4/200 als 70,2/200 d’avui). Tot i així, cap dels camps ha experimentat l’increment del valor índex que registrat l’ocupació, amb un resultat que ha passat dels 74,8/200 punts de febrer de 2014 als 111,3 de setembre de 2015.
