Martin Indyk, vicepresident executiu de la Brookings Institutio, i Javier Solana, president d'ESADEgeo, coincideixen a assenyalar que cal una política exterior més estratègica que tàctica
"Estem passant per un moment delicat en la política internacional, en què qualsevol moviment pot comportar un pas enrere significatiu", ha advertit Javier Solana, president d'ESADEgeo-Center for Global Economy and Geopolitics, durant el debat titulat "Trump contra el món? Els nous Estats Units i la resposta europea", organitzat per ESADEgeo, la Fundación Alternativas i El País a la Casa d'Amèrica, on ha coincidit amb Martin Indyk, vicepresident executiu de la Brookings Institution, exambaixador nord-americà a Israel i ex-enviat especial dels Estats Units per a les negociacions entre Israel i Palestina. En les seves primeres setmanes de mandat, Donald Trump sembla disposat a desestabilitzar l'ordre internacional tal com l'hem conegut al món occidental des del final de la Segona Guerra Mundial, un ordre fonamentat en un conjunt de normes i institucions multilaterals, aliances de seguretat i d'obertura econòmica, orientades a vetllar pels drets, la prosperitat i la seguretat global. Al mateix temps, la Unió Europea (UE) viu avui una època de fragilitat, enfrontada a diverses crisis internes. Per això, "hem de reforçar les nostres relacions internacionals sobre la base d'una confiança estratègica i un exercici de reflexió que ens faci més resistents davant les noves amenaces", ha assenyalat Solana. En aquest sentit, Martin Indyk ha afegit que, "davant d'un escenari en què es pot esperar l'inesperat, cal abandonar el debat tàctic i començar a pensar i a actuar estratègicament".
Un nou ordre mundial?
Segons l'exambaixador dels Estats Units a Israel, "el primer president populista a la Casa Blanca, amb el seu lema 'America First', ha llançat un missatge al món dient que està bé anteposar els interessos propis d'un país per davant de tots els altres", i així està impulsant el sorgiment d'"un moviment ‘internacional nacionalista', del qual també formen part diversos líders polítics conservadors europeus", ha afegit. Per la seva banda, Javier Solana considera "preocupant" que el president de la primera potència mundial "rebutgi el multilateralisme", sobretot pel risc que acabi "vulnerant l'acord nuclear amb l‘Iran, els compromisos mediambientals assolits a la COP21 o el dret d'asil", la qual cosa seria "una gran derrota per a la comunitat internacional", segons Solana.
En relació amb Europa, "el suport de Trump al Brexit" o "el nomenament de Ted Malloch, que presumeix d'haver contribuït a la dissolució de la Unió Soviètica, com a ambaixador nord-americà davant la UE" generen "un gran desassossec", segons Javier Solana. Per la seva banda, el vicepresident executiu de la Brookings Institution, quan se li ha preguntat fins a quin punt podria interessar a Washington la dissolució de la UE, ha reconegut que "Amèrica patiria considerablement" però ha afegit que "a l'Administració Trump hi ha persones que, a diferència d'ell, entenen el paper que compleixen els Estats Units al món, de manera que la seva actitud agitadora trobarà resistències internes". Aquesta oposició, segons Solana, "s'evidenciarà particularment en relació amb l'OTAN".
Defensa comuna europea
"Segons Trump, l'Aliança Atlàntica és una institució obsoleta" de la qual "només li interessen dues coses: que els aliats europeus incrementin la despesa en defensa i que es comprometin amb el que ell considera que n'ha de ser la missió fonamental, que és derrotar l'ISIS", ha assenyalat l'ex-secretari general de l'OTAN. Tanmateix, "no hem d'oblidar que, ja durant la guerra de l'Iraq, el govern nord-americà va presenciar l'oposició de diversos països de la UE", de manera que "una guerra contra l'estat islàmic no obtindrà gaires suport dels mandataris europeus", ha afegit. Així mateix, Javier Solana ha reconegut que "l'OTAN necessita fer ajustos independentment de Trump, per bé que la seva arribada a la presidència ho fa encara més urgent". Segons l'ex-alt representant de la UE per la PESC, els atemptats terroristes que s'han registrat recentment a diverses capitals europees "demostren que la seguretat interior i exterior són un continuum", i reflecteixen "la manca de capacitat estratègica de la seguretat europea per poder respondre de manera més autònoma davant les amenaces i garantir-ne millor la seguretat". "Si la UE reflexionés seriosament sobre aquests termes", ha sostingut, "més països europeus estarien disposats a incrementar la despesa en defensa" i "això donaria un impuls enorme a la integració europea", ha conclòs.
Una diplomàcia discreta
"Donald Trump, vanitós i impulsiu, ha decidit saltar-se les regles i contactar telefònicament amb la presidenta de Taiwan, sense tenir en compte que la seva relació amb la Xina té, com a condició prèvia, que Taiwan no sigui al tauler de joc", ha relatat Indyk. Tanmateix, "la relació econòmica entre la Xina i els Estats Units és altament interdependent, i només quan Xi Jinping li ha adreçat un comunicat oficial per expressar-li el seu ressentiment Trump ha començat a adonar-se que aquesta relació podria estar en perill", ha puntualitzat. "Trump vol renegociar els termes amb els seus socis comercials més importants -la Xina, Mèxic, el Japó i Alemanya- i veure-se'n guanyador", ha advertit el vicepresident executiu de la Brookings Institution, que considera que aquesta és una "lògica infantil i narcisista" a la qual "Xi Jinping, a diferència d'Enrique Peña Nieto, ha respost amb una diplomàcia discreta, i així ha aconseguit posar Trump al seu lloc", ha assenyalat.
Quant a la relació entre Trump i Netanyahu, l'exambaixador nord-americà a Israel ha reconegut que el president republicà "no té una història de compromís amb Israel, sinó que simplement veu la xaria i els països de majoria islàmica com una amenaça". Així mateix, "la seva intenció d'arribar a un acord definitiu en aquest conflicte s'ha de prendre amb molta cautela", ha advertit, ja que "cal preguntar-se quin tipus de diplomàcia pot acomplir un paper constructiu en un conflicte tan complex", ha conclòs. Ana Carbajosa, periodista d'El País, ha estat l'encarregada de moderar el debat. L'acte també ha comptat amb les intervencions de Vicente Palacio, director de l'Observatori de Política Exterior de Fundación Alternativas, i Santiago Miralles, director general de la Casa d'Amèrica.
