Manuel de la Rocha (Govern d’Espanya): “El Pla de recuperació inclou 170 reformes i els fons dependran de si aquestes es compleixen”
“Fer una bona gestió dels fons Next Generation EU és un dels grans reptes administratius que afronta l’Executiu espanyol després de la crisi ocasionada per la pandèmia, però també representa una oportunitat sense precedents que podria comportar un salt d’una dècada o més en la modernització i la transformació de l’economia”, ha apuntat Manuel de la Rocha, secretari general d’Afers Econòmics i G20 del Govern d’Espanya, durant la seva intervenció a la sessió “Com utilitzar els fons europeus: prioritats estratègiques per a Espanya“, organitzada pel Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol), en què ha conversat amb Toni Roldán, director de l’EsadeEcPol. El secretari general ha exposat que el pla que el Govern està elaborant inclou 170 reformes, incloses en 30 línies d’acció i 10 àrees de política, amb quatre línies directrius: la transició ecològica, la digitalització, la igualtat de gènere, i la cohesió social i territorial. Aquest pla “l’haurà d’aprovar la Unió Europea i el desemborsament dels fons estarà subjecte al compliment de les reformes que s’hagin acordat”, ha afegit.
Procediments del pla de recuperació
“Els primers fons europeus podrien arribar a Espanya al juny o al juliol: un avançament del 13% de l’assignació atorgada a què tenen dret els estats membres un cop signada la llei d’implementació, que recollirà l’acord de finançament després que la Comissió Europea i el Consell d’Afers Econòmics i Financers de la UE (ECOFIN) hagin revisat, aprovat i ratificat els plans”, ha explicat Manuel de la Rocha. “Després d’això, la Comissió Europea anirà desemborsant els fons dues vegades a l’any, sempre que s’assoleixin els objectius”, ha afegit.
Tanmateix, Manuel de la Rocha ha assenyalat que, “a diferència d’altres països, Espanya no pot esperar que arribin els fons assignats”. “Necessitem injectar fons a l’economia immediatament”, ha afirmat, i s’ha referit a la política expansiva presentada als pressupostos generals de l’Estat d’enguany: “Des de l’1 de gener, es carreguen 27.000 milions d’euros als fons europeus, de manera que estem posant en funcionament el pla al mateix temps que l’estem negociant”, cosa que permet el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, ha aclarit.
Reducció dels tràmits i transparència en l’adjudicació
També amb l’objectiu d’agilitar els processos, el secretari general d’Afers Econòmics i G20 ha assenyalat que “el Reial decret llei que es va aprovar al desembre activa una sèrie de mesures per a la revisió de les lleis d’adjudicació de projectes, amb la idea de reduir els tràmits innecessaris i ampliar la capacitat d’execució dels fons”. Tot això també depèn de les comunitats autònomes, responsables d’executar els projectes en els seus àmbits d’actuació; per tant, “les animem a aprovar ‘normes mirall’ per poder agilitzar la despesa dels fons”, ha indicat.
Un dels grans reptes és, segons Roldán, “que els fons es distribueixin de la millor manera possible i amb la màxima transparència, i que s’adjudiquin als millors projectes i no es concentrin en poques grans empreses”. En aquest sentit, De la Rocha ha assegurat que “les convocatòries seran múltiples, obertes i en règim de concurrència competitiva”. A més, el Govern espanyol “ha començat a llançar ‘manifestacions d’interès’ amb el doble objectiu de consultar i sondejar diferents col·lectius sobre possibles projectes en àrees que no són evidents a l’hora de presentar convocatòries, i alhora suscitar interès perquè els diferents col·lectius comencin a preparar les seves propostes”, ha indicat el secretari general. “Moltes convocatòries s’hauran fet públiques al final del primer trimestre”, ha afegit.
Prioritats d’inversió i de reforma
Pel que fa a la inversió en projectes estratègics (PERTES) en àrees d’alta tecnologia, De la Rocha ha assenyalat que aquests projectes “han de tenir una dimensió que arrossegui tota la cadena de valor, en sectors com l’hidrogen verd, l’energia, el 5G, els microxips o les bateries i els vehicles elèctrics”, però ha advertit que “estaran subjectes al marc jurídic de les ajudes d’estat de la UE, que obliguen a una inversió i, per tant, són una coinversió”. Al mateix temps, hi haurà convocatòries específiques “per impulsar, per exemple, la digitalització de les pimes, perquè el petit comerç pugui passar-se al comerç electrònic, o per ajudar el sector de l’hostaleria, entre d’altres”.
D’altra banda, entre les “reformes necessàries per guanyar el futur”, el secretari general ha esmentat les pensions; el mercat laboral, les polítiques actives d’ocupació o el SEPE; la modernització de les administracions públiques; l’educació i la formació professional, la Llei d’universitats i la formació al llarg de la vida.
A manera de conclusió, Toni Roldán ha reconegut que “la reacció que ha tingut Europa davant d’aquesta pandèmia és extraordinària, per la dimensió de l’ajuda i per l’agilitat que ha mostrat, a diferència d’altres crisis. Tanmateix, si els fons no s’aprofiten bé, si no s’aconsegueix transformar l’economia i la productivitat d’Espanya, hi ha el risc que sigui l’última vegada que veiem una resposta com aquesta”. Manuel de la Rocha ha coincidit amb Roldán en aquest punt i ha assenyalat que es tracta d’“un tren que no podem deixar passar; és la responsabilitat que tenim amb les noves generacions”, ha conclòs.
