Juan Ignacio Sanz (ESADE): "Era lògic que el ministre Varufakis dimitís"

“Després de tant estira-i-arronsa, era lògic que el ministre grec de Finances Gianis Varufakis dimitís; mai no ha estat fora de control, però ha estat un provocador. Ara toca rellevar-lo i iniciar una nova etapa.” Aquesta és una de les lectures que Juan Ignacio Sanz, professor de Banca i Mercat de Valors d’ESADE Business & Law School, fa de la victòria del no de Grècia, que considera que té tres conseqüències: la política, l’econòmica i la geoestratègica. “Des del punt de vista polític, és un èxit rotund, tant a escala interna com institucional europea”, segons Sanz. Tanmateix, no ho és tant des del punt de vista econòmic. La situació que viu el país hel·lè aquests dies no depèn tant de la política com de la capacitat financera del país. “Amb el pa de cada dia no s’hi juga”, ha comentat Sanz, que considera que la solució, en aquest cas, “no depèn de la troica, sinó de Draghi, de si obrirà vies transitòries de finançament per evitar un col·lapse absolut”. Finalment, el professor d’ESADE s’ha referit a les conseqüències geoestratègiques: “És ara quan vénen els Estats Units i li diuen al Banc Central Europeu (BCE) que intenti trobar una solució, perquè la ubicació de Grècia és vital per als interessos americans i, per extensió, de l’OTAN.”

La teoria del concepte moral

Amb la situació en mans del BCE, Juan Ignacio Sanz ha advertit del greuge comparatiu que pot provocar el BCE amb les decisions que adopti, tenint en compte el que va passar amb Irlanda, Portugal i Espanya. “Aquí entra en joc la teoria del concepte moral: Què fas amb un estat en situació d’incompliment? El protegeixes i en reestructures el deute, o no? Com veuran els països que ja han estat rescatats que a Grècia se li permeti incomplir les condicions imposades?” I ha afegit: “Realment, el problema no és que Grècia pagui ara o no, sinó que no té la capacitat suficient per generar recursos. L’economia grega s’ha reduït un 25 % i necessita quelcom més que una operació de maquillatge: li calen fortes reformes estructurals i un sistema impositiu modern”, ha explicat.

En aquest sentit, el professor d’ESADE ha destacat un aspecte que s’ha comentat poc sobre aquesta qüestió: “Si parles amb inversors centreeuropeus i nòrdics, de la corda d’Alemanya, partidaris de l’austeritat, veus que comencen a estar tips de tanta xerrameca que no porta enlloc. Per tant, hi ha un greu perill de fractura entre l’Europa del nord i la del sud”, ha apuntat.

Espanya, tres anys més tard

Sobre el nostre país, i per bé que les primeres reaccions de la borsa i de la prima de risc no són gaire falagueres, Juan Ignacio Sanz ha reconegut que la situació no és la mateixa que ara fa tres anys: “El BCE disposa ara d’una sèrie d’instruments econòmics i financers que, a banda de protegir Grècia, fan de tallafocs que protegeixen i garanteixen el deute dels països europeus. No podran evitar les turbulències, però tampoc no s’arribarà a les situacions d’alta tensió que es van viure tres anys enrere, en què la prima de risc espanyola va arribar als 650 punts”, ha conclòs el professor d’ESADE.