ESADE considera "insuficients" les mesures que el BCE ha adoptat i preveu que hi haurà accions monetàries no convencionals a final d'any
L’Informe Econòmic d’ESADE i Banc Sabadell considera que les mesures que el Banc Central Europeu (BCE) ha adoptat recentment són positives, però "insuficients", i recomana "prendre mesures addicionals els propers mesos". En concret, es refereix a unes mesures no convencionals (quantitative easing) en política monetària, com la compra massiva de deute públic a la zona euro per tal d’afavorir el creixement –com ja han fet els Estats Units a través de la Reserva Federal–, que allunyarien Espanya i d’altres països europeus del "risc evident de deflació", segons ha afirmat el professor Josep Comajuncosa, autor de l’Informe Econòmic. "Ens consta que el BCE va cap aquesta direcció", ha assenyalat Comajuncosa. En el calendari immediat, després de les vacances, també seran importants les proves d’estrès a què se sotmetran els bancs europeus. "Si alguns bancs, fins i tot de països del nucli central europeu, no superessin amb bona nota les proves d’estrès, s’haurien de recapitalitzar i, fins i tot, necessitarien una hipotètica ajuda pública, cosa que obligaria el Banc Central a adoptar unes mesures no convencionals en política monetària, com l’esmentada compra massiva de deute", ha afegit el professor Comajuncosa.
L’Informe assenyala que, perquè la política econòmica tingui "èxit a mitjà termini, i per a la supervivència i el bon funcionament de la moneda única europea, és important que els països de la perifèria mantinguin els programes de reforma orientats a incrementar la productivitat". En una situació com la que viu avui Espanya, amb un creixement encara feble, que s’estima que serà d’un 1 % el 2014, hi ha la greu amenaça d’un "risc evident de deflació".
Si aquesta amenaça es concreta, l’Informe d’ESADE adverteix que l’economia tornaria a la recessió i que augmentaria la càrrega real del deute en unes economies europees que ja estan molt endeutades, particularment l’espanyola. Per això, l’Informe aplaudeix les mesures que el Banc Central Europeu ha adoptat recentment en matèria monetària, les quals, segons els autors de l’estudi, són les més importants que el BCE ha pres, juntament amb la baixada del tipus d’interès al 0,15 %, i suposen "posar a disposició de les entitats financeres de la zona 400.000 milions d’euros". Segons l’estudi, amb aquesta acció, el BCE ha canviat d’estratègia i ha iniciat una sèrie de mesures monetàries similars a les que va adoptar al seu moment la Reserva Federal nord-americana. Tanmateix, segons els autors de l’estudi, la debilitat del creixement pot fer que aquestes mesures "resultin insuficients i que calgui prendre d’altres mesures addicionals els propers mesos".
Mesures no convencionals
Entre les mesures no convencionals, els autors de l’Informe Econòmic d’ESADE esmenten les injeccions de liquiditat condicionades a la concessió de crèdit i, fins i tot, les injeccions de liquiditat generalitzades, semblants a les que va fer la Reserva Federal (Fed). Concretament, l’estudi assenyala que "el BCE podria comprar bons públics de tots els països de la zona euro de forma proporcional al pes del seu PIB, o segons el percentatge de participació de cada país en el capital del BCE, de manera que no s’estaria concedint cap finançament privilegiat al sector públic de cap país de la zona". Això serviria per millorar el flux de crèdit i beneficiaria també els països de la perifèria, on "la manca de crèdit dificulta la recuperació econòmica".
Els autors de l’estudi es mostren molt preocupats pel risc de deflació, una amenaça que consideren "evident" per a països com Espanya i, en general, per a tots els països de la zona euro. "En les economies en recessió i molt endeutades, la deflació genera un cercle viciós, que s’ha d’evitar sigui com sigui." Com se sap, la deflació fa augmentar, en termes reals, els costos de finançament i la càrrega real del deute. En aquestes condicions, "el procés de reducció del deute és més difícil, perquè la despesa en consum i en inversió es veu arrossegada a la baixa", apunta l’Informe d’ESADE.
Unió bancària i reforma fiscal
Finalment, els autors es refereixen a l’estat en què es troba la unió bancària. I hi aposten de manera decidida: "La unió bancària és una condició imprescindible per acabar amb la fragmentació actual dels mercats financers de la zona euro; sense ella, no es podrà posar fi a la crisi de la zona." Tanmateix, segons els autors de l’Informe, cal no oblidar que, amb l’aparició de la deflació, a més de concloure el procés d’unió bancària, "també caldrà que el BCE faci servir alguns instruments de política monetària no convencionals, com la injecció de liquiditat als bancs o, fins i tot, la compra generalitzada de deute públic durant un període de temps llarg".
Amb relació a la reforma fiscal que el Govern espanyol ha anunciat, el professor Comajuncosa no nega que hi hagi una certa intenció electoralista darrere del projecte. "Confiem que hagin calculat bé la reducció de la recaptació que suposa la reforma perquè, si no, es posarien en perill els compromisos de dèficit i fins i tot les polítiques socials", ha conclòs el professor Comajuncosa.
Llegir i descarregar l'Informe Econòmic d'ESADE.
