Tot el que has de saber de PISA 2022 sobre equitat
Lucía Cobreros Vicente, Lucas Gortazar
11 des., 2023
Dades clau
Les bretxes en els resultats educatius a Espanya han tendit a mantenir-se o a créixer després de la pandèmia:
→ Un de cada sis punts de diferència entre alumnes en la nota de matemàtiques de PISA es pot explicar per la desigualtat socioeconòmica, un grau similar al del 2018.
→ L’alumnat de nivell socioeconòmic baix té gairebé 4 vegades més probabilitats de repetir curs que el seu equivalent (en notes PISA) de nivell alt. Això tampoc no ha canviat des del 2018 i ens situa al capdavant de l’OCDE.
→ La segregació escolar per nivell socioeconòmic s’ha reduït lleugerament a Espanya, tot i que és alta a Catalunya i sobretot a la Comunitat de Madrid.
→ Un alumne d’origen migrant treu de mitjana 32,5 punts menys en la prova de matemàtiques, però aquesta bretxa es redueix a 6,6 punts un cop descomptem l’efecte de la desigualtat socioeconòmica.
→ La segregació escolar per origen migrant ha augmentat significativament respecte al 2018, i és més alta a Catalunya, Euskadi i la Comunitat de Madrid.
→ La bretxa de notes en matemàtiques dels nois respecte a les noies ha crescut en la majoria de comunitats autònomes, i arriba a 10,1 punts a escala estatal, per sobre de la mitjana de l’OCDE.
→ Els nois, en canvi, tenen el doble de probabilitat d’haver repetit que les noies, davant del 60% d’increment mitjà a l’OCDE.
Aquest informe diagnostica l’estat de l’equitat o la igualtat d’oportunitats en l’educació a Espanya i les seves comunitats autònomes a partir d’una anàlisi original, única i detallada de les microdades de PISA 2022, comparades amb les del 2018. Descriure i entendre en profunditat l’equitat educativa és molt rellevant per al futur social i econòmic d’un país, les oportunitats reals dels joves, i el capital humà i la cohesió social presents i futurs. I ho és especialment a Espanya, amb una taxa de fracàs escolar històricament alta i encara persistent.
Recollint la caiguda generalitzada de resultats després de la pandèmia, mesurem els resultats en aprenentatge (puntuació en proves de matemàtiques), la repetició de curs i la segregació escolar de l’alumnat en centres específics. Tot plegat per nivell socioeconòmic, origen nacional i gènere.
Per nivell socioeconòmic, trobem que:
- La diferència de rendiment en matemàtiques que es pot explicar pel nivell socioeconòmic a Espanya és del 16%, semblant a la mitjana de l’OCDE, i no ha variat substancialment respecte al 2018. A escala autonòmica, són Astúries (20%), Euskadi i Múrcia (18%) les que tenen més inequitat.
- La proporció d’alumnat que ha repetit curs s’ha reduït d’un 28% (2018) a un 22%, afectada per les mesures de promoció automàtica preses al final del confinament, el maig de 2020. Tot i així, la repetició a Espanya continua sent injusta: amb la mateixa puntuació en matemàtiques, un alumne d’origen desafavorit té gairebé 4 vegades més probabilitats de repetir que un alumne de nivell socioeconòmic alt, cosa que no ha variat des del 2018. És la segona bretxa més alta de l’OCDE. La repetició és més desigual a totes les comunitats autònomes respecte a la mitjana de l’OCDE, encapçalades per Múrcia, La Rioja i Castella i Lleó, amb un empitjorament considerable des del 2018.
- La segregació escolar per nivell socioeconòmic es troba per sota de la mitjana de l’OCDE. Des del 2018 s’ha reduït a gairebé totes les comunitats autònomes, però és especialment alta a la Comunitat de Madrid —malgrat la millora— i Catalunya.
Pel que fa a les desigualtats per origen migrant, els resultats mostren que:
- Un alumne d’origen migrant (primera o segona generació) treu de mitjana 32,5 punts menys en la prova de matemàtiques que un d’origen nacional, però aquesta bretxa es redueix a 6,6 punts un cop descomptem l’efecte de la desigualtat socioeconòmica entre tots dos grups. En aquest últim indicador, les bretxes són molt més altes a Euskadi (35 punts), Galícia o l’Aragó.
- A la majoria de comunitats autònomes la caiguda en els resultats respecte al 2018 ha estat més gran en l’alumnat d’origen nacional. Catalunya presenta unes caigudes especialment pronunciades per a l’alumnat d’origen migrant.
- La segregació escolar per origen migrant ha augmentat significativament respecte al 2018, tant a escala estatal com a diverses comunitats autònomes, i és més alta a Catalunya, Euskadi i Madrid.
Pel que fa a les desigualtats de gènere, observem:
- 10 punts de mitjana dels nois respecte a les noies en matemàtiques, una mica per sobre de la mitjana de l’OCDE (8,9 punts). Aquesta diferència ha augmentat substancialment en 13 de les 17 comunitats autònomes, i és més gran a Cantàbria (17,4 punts) i la Comunitat de Madrid (15,1 punts), i menor a Catalunya i Euskadi.
- Pel que fa a la repetició, amb el mateix rendiment, els nois tenen el doble de probabilitat d’haver repetit als 15 anys que les noies.
Per continuar millorant la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa a Espanya, proposem 6 blocs de mesures:
- Apostar de manera molt més decidida que fins ara per les tutories de suport i reforç individualitzades o en grups reduïts, tant en horari escolar com fora d’aquest.
- Millorar l’accés a l’educació infantil de qualitat de 0 a 3 anys dels nens i nenes de nivell socioeconòmic baix i d’origen migrant.
- Promoure una formació del professorat centrada en una eficàcia més gran i en habilitats pràctiques de gestió de l’aula en classes heterogènies, així com una formació orientada a reflexionar sobre les creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb la repetició de curs i a canviar-les.
- Posar en marxa mesures contra la segregació escolar a les comunitats autònomes per reduir la concentració de l’alumnat desafavorit, migrant i gitano. Aquests plans han d’apostar per la gratuïtat efectiva de l’escola concertada i tenir en compte criteris de demanda i admissió, però també valorar mesures d’oferta i planificació de la xarxa escolar, especialment en un context de caiguda demogràfica.
- Apostar per jornades escolars àmplies, i assegurar la gratuïtat del material, el menjador i el transport escolar per als nens i nenes en situació de pobresa i el seu accés a beques suficients que en promoguin la permanència al centre educatiu i la continuïtat en l’educació postobligatòria.
- Dotar de recursos addicionals i promoure reduccions de les ràtios alumnes/professor als centres educatius que escolaritzen l’alumnat més desafavorit.
