Retenir, recuperar i atreure talent investigador a les universitats espanyoles

Andreu Mas-Colell, Milagros Candela

30 nov., 2023

El 50% dels catedràtics i el 24% dels professors titulars tenen seixanta anys o més, cosa que fa preveure la seva jubilació en la pròxima dècada. Només mantenir constant el nombre de professors permanents exigiria en aquest temps la incorporació d’uns 12.000 perfils nous.

Aquesta necessitat obre una oportunitat d’impuls investigador, tenint en compte a més que Espanya s’ha plantejat un objectiu ambiciós d’inversió pública en R+D: arribar a l’1,25% del PIB el 2030, des del 0,62% actual, segons la nova Llei de la Ciència.

Perquè aquestes incorporacions suposin un salt en la nostra competitivitat científica, hauríem d’ampliar la nostra inversió en talent, assegurar-ne la continuïtat i garantir que s’hi incorporin els millors perfils investigadors.

Pel que fa a la inversió recent, segons les nostres estimacions:

→ en les convocatòries 2020-2022 l’expansió ha estat de 301 milions d’euros

→ anticipem uns 278 milions d’euros addicionals per al període 2023-24

Aquestes xifres denoten que des del Ministeri de Ciència s’està implementant, mitjançant programes com el Ramón y Cajal, un notable esforç addicional de retenció, recuperació i atracció de talent. Així mateix, observem que aquests programes contribueixen a avançar en l’equilibri de gènere i en l’atracció de talent internacional.

Ara bé, tenint en compte precisament que aquest esforç està impulsat directament i indirectament per la disponibilitat temporal de fons NextGenerationEU, és crucial assegurar que les millores en el finançament dels programes es mantinguin.

A més, és difícil avaluar en aquest moment si l’impuls inversor s’alinea amb l’objectiu de produir un salt en la qualitat investigadora. Això dependrà en bona mesura de les noves normes per al funcionament de les universitats, que queden marcades per la Llei Orgànica del Sistema Universitari aprovada recentment:

La LOSU deixa marge de flexibilitat per a l’estructura i el model de funcionament de les universitats en política de professorat, cosa que permet que alineïn els incentius de carrera professional amb objectius de qualitat investigadora.
L’estabilització d’uns 25.000 contractes temporals que passaran a ser indefinits (i que reduirà la temporalitat del 40% al 8% aproximadament) també és una bona notícia.
Tanmateix, la LOSU s’ha preocupat menys de reforçar la vessant investigadora que d’estabilitzar el professorat actual. La nova norma estableix, per a l’acreditació del professorat, una equiparació del pes de la docència amb el de la recerca, amb un risc d’efecte desincentivador sobre el talent investigador que dependrà de com ho concreti cada universitat.
La reserva d’un mínim del 15% de les noves places i contractes laborals indefinits per a perfils de mèrit provat en recerca és insuficient: equival a dir que per al 85% restant la recerca no és tan important.

A la llum de tot això, proposem:

→ Assegurar la inversió actual en talent investigador independentment de les entrades puntuals de diners i incrementar-la en línia amb els objectius de la Llei de la Ciència.

→ Mantenir i ampliar els programes d’atracció de talent —com, entre d’altres, el Ramón y Cajal—, avaluats per l’Agència Estatal de Recerca.

→ Tot i mantenir una amplitud temàtica, convé prioritzar determinades àrees per reforçar-nos encara més en allò en què som forts i cobrir àmbits vitals en què ens falta prou força (per exemple, en ciència de dades o intel·ligència artificial).

→ Reduir al màxim les barreres d’entrada, especialment en el front administratiu: evitar la reintroducció per la porta del darrere del requisit d’acreditació amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, o la introducció de requisits espuris relacionats amb la docència o la gestió.

→ Recomanar a les universitats augmentar la reserva mínima del 15% de places per a perfils de mèrit provat en recerca fins al 30%. Així mateix, recomanar a les institucions públiques la implementació de programes d’incentius amb aquest objectiu.