Polarització en les audiències dels mitjans a Espanya
Sílvia Majó-Vázquez, Sandra González-Bailón
21 oct., 2022
Hi ha polarització en el consum de mitjans de comunicació a Espanya? Per respondre aquesta pregunta, partim de les dades de l’enquesta sobre consum del Digital News Report, que es basa en una mostra representativa de la població espanyola que consumeix notícies amb una freqüència almenys mensual, i seleccionem dos moments concrets: 2017 i 2021 (l’últim any amb dades disponibles). Elaborem un índex de diversitat ideològica de l’audiència per a una selecció dels mitjans més importants a Espanya, i el calculem per separat per a l’esfera online i offline.
Les principals conclusions d’aquest Insight són:
→ En general, en les audiències online i offline sembla que han guanyat pes les posicions més cap a la dreta entre el 2017 i el 2021, tant en els mitjans amb més consum des de l’esquerra com en els consumits per una audiència autoubicada a la dreta. Això ha comportat un descens de la polarització de les audiències dels mitjans d’esquerra, que han guanyat diversitat.
→ Alhora, les audiències dels mitjans més a la dreta de l’espectre s’han fet en general més homogènies. Aquest procés és especialment intens a la ràdio, la televisió i la premsa, més que a l’esfera online: mentre que les audiències d’alguns mitjans online abans situats a la dreta s’han tornat més diverses, a l’offline totes s’han tornat més uniformes a la dreta.
→ Les audiències dels grans mitjans de referència tant online com offline (els que tenen més audiència) han convergit cap a posicions mitjanes menys extremes ideològicament, cosa que suggereix una diversitat més gran en la composició de les seves audiències.
→ A més, cal destacar que, en contra de la impressió general, les audiències estan avui (amb dades del 2021) més polaritzades a l’entorn offline que a l’online. Això es podria deure a (1) la dificultat més gran de les audiències per identificar les marques dels mitjans a internet; (2) la fragmentació més gran de l’oferta informativa en línia a Espanya; (3) l’exposició accidental més gran en línia.
Tot això es produeix en un context de descens del consum de notícies que es va iniciar cap al 2018 segons aquesta mateixa sèrie d’enquestes.
Com que l’estudi se centra en persones que consumeixen notícies amb una freqüència almenys mensual i aquestes solen tenir un nivell d’estudis superior a la mitjana de la població, els resultats s’han d’interpretar com a corresponents a aquest grup, i es poden llegir com a evolucions dins d’aquest grup o com a canvis en la seva composició.


Investigador sobre comunicación política en el Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford
Veure perfil
Profesora Asociada en la Annenberg School for Communication, University of Pennsylvania
Veure perfil
