Aquest policy brief és un resum del working paper acadèmic elaborat per Ángel Martínez Jorge i Javier Martínez Santos que podeu trobar aquí.

Els impostos sobre el sucre s’han consolidat com la mesura de referència per desincentivar el consum d’un producte que es considera fortament associat a l’obesitat, especialment la infantil. El 2021 Espanya va augmentar l’IVA del 10% al 21% per a les begudes ensucrades i edulcorades, i sorprenentment el seu efecte no s’ha mesurat fins avui.

Presentem aquí la primera avaluació metodològicament rigorosa del seu impacte: utilitzem les llars de les tres autonomies no subjectes a l’IVA (Canàries, Ceuta i Melilla) com a grup de control i comparem els hàbits de compra reflectits a l’Enquesta de Pressupostos Familiars de les famílies residents en aquestes àrees i a la resta d’Espanya, on sí que es va produir l’augment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades.

→ Més d’un 90% d’aquesta pujada de l’IVA es va acabar traslladant al preu final. Això va correspondre a un augment mitjà aproximat de l’import per litre de 12 cèntims (+9,6% sobre el preu mitjà per litre).

→ L’efecte d’aquesta pujada de preus en la quantitat consumida de refrescos es va concentrar en les llars de nivell econòmic més baix: per al 33% de llars amb menys despesa equivalent, el descens mitjà va ser de 10,8 litres l’any, cosa que equival a una caiguda del consum del 13%. Tanmateix, per a la resta de llars l’efecte de l’impost no va ser estadísticament significatiu.

→ Aquest efecte es multiplica per quatre en les llars amb menys despesa equivalent amb fills de 5 a 16 anys: en aquestes llars, la caiguda estimada arriba a 25 litres menys l’any. Entre les llars amb infants la caiguda seria d’un 20%, mentre que per a les llars pobres sense infants seria d’un 7% aproximadament.

→ Entre les llars de nivell econòmic més baix, el consum d’ snacks, que considerem un bé complementari de les begudes ensucrades, va mostrar un descens de la despesa de 5€ per llar i any, cosa que suposa una caiguda del 10,5%.

→ La rellevància d’aquesta evidència en termes de polítiques públiques rau en el fet que informa i delimita de manera específica els efectes en el consum i els preus (tot i que no directament en la salut) de la política més rellevant desenvolupada en l’última dècada en l’àmbit del consum de sucre a Espanya.

Continua llegint l’article sencer:
Continguts relacionats
Compartir