Informe Econòmic i Financer #39 · Capacitats energètiques per a un nou temps econòmic

Esade publica cada sis mesos, amb el suport del Banc Sabadell, l’Informe Econòmic i Financer, que en aquesta ocasió arriba a la seva edició número 39 sota el títol «Capacitats energètiques per a un nou temps econòmic». Amb ell, Esade manté la seva vocació de contribuir al debat públic mitjançant una anàlisi rigorosa i plural que, com a escola de prestigi i amb la complicitat de tota la seva comunitat acadèmica, reforça el compromís amb el progrés econòmic i social.

En el seu article de benvinguda, el director acadèmic de l’Informe, Omar Rachedi, parteix d’una constatació doble: Espanya continua arribant a aquesta fase del cicle en una posició comparativament favorable —amb un creixement sostingut per damunt de la mitjana de l’eurozona, un mercat laboral dinàmic i una posició exterior més robusta—, però ho fa en un entorn internacional que ha canviat de naturalesa. Rachedi sosté que l’energia ha deixat de ser un cost més de l’economia per convertir-se en una infraestructura de competitivitat, seguretat i autonomia estratègica, i que la propera onada tecnològica, amb la intel·ligència artificial al centre, convertirà la política energètica també en política tecnològica.

A continuació, la nota de conjuntura internacional, signada per Josep M. Comajuncosa, analitza com el xoc energètic derivat del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, i el tancament de l’estret d’Ormuz, han canviat el signe del risc dominant: menys por a una recessió immediata i més preocupació per una inflació persistent. L’FMI preveu un creixement global del 3,1 % el 2026, amb la zona euro alentint-se fins a l’1,1 %, i planteja dos escenaris en funció de l’evolució dels preus energètics. Pel que fa a la conjuntura nacional, Manuel Hidalgo descriu «el moment de la transició»: una economia espanyola que s’instal·la en un creixement del 2,2 %-2,3 % el 2026 i convergeix de manera gradual cap al seu creixement potencial de base (1,6 %-1,9 %), en un context en què els motors de l’últim cicle —immigració, turisme, fons europeus i política monetària— s’esgoten gairebé alhora i el repte passa del costat de la demanda al de l’oferta.

A la secció de debat, quatre autors aborden les capacitats energètiques d’Espanya i Europa. Marta Suárez-Varela (Banc d’Espanya) repassa el que Europa ha fet des de la invasió d’Ucraïna —reconfiguració de proveïdors, gir cap al gas natural liquat, més renovables i eficiència— i el que necessita a partir d’ara: flexibilitat, interconnexions i emmagatzematge. Pedro Linares (Comillas ICAI i EsadeEcPol) analitza els reptes pendents de la transició energètica en el transport, la indústria i els edificis, i la necessitat d’un marc d’inversió que permeti electrificar la gran majoria dels consums finals. Gonzalo Escribano (Real Instituto Elcano i UNED) examina la reconfiguració fòssil i la descarbonització estratègica després de la guerra de l’Iran, amb la noció de «fortificació selectiva» com a resposta europea. I Enrico Bergamini (GREF, Esade) sosté que les crisis energètiques i tecnològiques estan convertint la política industrial verda en una qüestió existencial per a Europa, situada entre el «petrostate» nord-americà i l’«electrostate» xinès.

Finalment, l’informe es completa amb les ressenyes d’Antonio García Maldonado sobre dos llibres recents: «La maldición del ganador. Anomalías de la psicología económica: pasado y presente», de Richard Thaler i Alex O. Imas (Deusto, 2026), i «La era de las revoluciones. Avances y retrocesos desde 1600 hasta nuestros días», de Fareed Zakaria (Debate, 2026).