Estimació de l’efecte del topall al preu del gas

Per moderar l’escalada del preu de l’electricitat, una de les mesures més significatives fins ara és el topall al gas implementat de manera excepcional a Espanya i Portugal. Aquest topall és en realitat una compensació que es paga als generadors d’electricitat amb aquesta font perquè rebaixin el preu que ofereixen al mercat majorista. D’aquesta manera, es busca que el preu mitjà de l’electricitat en aquest mercat baixi.

Presentem en aquest informe una estimació causal innovadora dels efectes d’aquesta mesura sobre la tarifa regulada, és a dir, sobre el preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), que està lligat al mercat majorista. Per fer-ho, comparem l’evolució real d’aquesta tarifa amb un model estadístic que dibuixa aquesta mateixa línia però en un món alternatiu sense el topall al gas.

Els resultats de l’estimació indiquen que, amb una confiança alta, el preu mitjà de l’electricitat per als consumidors del mercat regulat hauria estat entre un 19% i un 30% més alt si no existís el topall, amb una estimació puntual del 24,4%. El model, a més, permet gairebé garantir que aquest descens no es deu a altres causes ni a fenòmens aleatoris.

Segons les estimacions fetes aquí, una llar mitjana espanyola que consumeix 8 kWh al dia s’haurà estalviat des del 15 de juny uns 69 € acumulats. Si suposem que 10 milions de llars a Espanya tenen aquesta factura amb tarifa regulada, l’estalvi des de la implementació seria a prop dels 690 milions d’euros.

Tanmateix, aquest estalvi té un cost important. Amb aquesta mateixa aproximació, estimem que, mentre la mesura és activa, el consum de gas per a la generació elèctrica ha augmentat notablement: l’efecte se situaria en els 139 GWh diaris per al conjunt del període. De fet, també observem que aquest increment s’ha produït alhora que ha baixat l’ús d’altres tecnologies, especialment la cogeneració i la hidroelèctrica. Això sí, cal tenir en compte que el context de sequera pronunciada d’aquest estiu, que ha dificultat la producció hidro, impedeix atribuir aquesta caiguda a la nova mesura.

Les dades obtingudes sí que suggereixen que el topall al gas pot reduir, almenys quan coincideix amb esdeveniments adversos per a les tecnologies netes, l’incentiu per a la transició cap a fonts no contaminants. En particular, es produeix l’efecte contrari: un incentiu al consum de gas, cosa no desitjable en el context europeu actual, que fixa alhora objectius d’estalvi a curt termini i de descarbonització a llarg termini.

A més, observem l’evolució del saldo comercial amb el mercat elèctric francès, el més interconnectat amb l’espanyol, des de l’entrada en vigor de la mesura. Concloem que:

1. Les exportacions d’electricitat cap a França i Portugal han augmentat considerablement: si es manté la tendència observada fins avui, a final d’any les exportacions duplicaran les del 2021.
2. Alhora, el preu de l’electricitat a França es va tornar més variable, cosa que en qualsevol cas no es pot atribuir de manera fefaent al topall vigent.

Tots dos fets es produeixen en un context de fallada de la nuclear, base de l’oferta elèctrica francesa, cosa que complica la interpretació de les dades. No obstant això, serveix com a exemple del que podria passar amb una mesura similar a aquesta compensació aplicada a tota la UE i amb les interconnexions dels seus països membres cap a l’exterior: es podria produir una “fuga” dels diners invertits en forma d’un consum més gran d’electricitat basada en gas cap a països fronterers que es beneficiarien d’aquesta inversió a cost zero.