Escoles resilients: excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa
Lucía Cobreros Vicente, Lucas Gortazar
26 gen., 2026
En col.laboració amb Fundació ‘la Caixa’ i Save the Children
↓ Descarrega l’informe complet
Annexes tècnics: quantitatiu · qualitatiu
Punts clau
1 Mesurar l’eficàcia escolar requereix tenir en compte el progrés de l’alumnat i la vulnerabilitat del context. Ignorar aquests factors pot portar a infravalorar centres que, malgrat les dificultats, aconsegueixen més impacte. És clau identificar de manera sistemàtica les escoles resilients i facilitar la transferència dels seus models i les seves pràctiques.
2 A primària (Canàries), l’impacte del centre en el progrés de l’alumnat té poca correlació amb el nivell socioeconòmic. Entre les escoles més complexes, s’estima que el 38% són resilients en matemàtiques i el 44% en llengua i que entre el 40 i el 60% d’aquestes aconsegueixen un progrés significatiu.
3 A secundària (Catalunya), la correlació entre el valor afegit dels centres i el seu nivell socioeconòmic és més alta (fins a 0,5). Així i tot, entre el 41 i el 46% dels centres són resilients, tot i que només entre l’11 i el 16% d’aquests aconsegueixen que l’alumnat contribueixi substancialment al progrés.
4 Les escoles resilients comparteixen una cultura escolar centrada en el benestar de l’alumnat, amb detecció primerenca de necessitats, una organització clara, cura del professorat i un fort vincle amb les famílies.
5 Per fomentar la resiliència escolar, es recomana enfortir lideratges educatius, desenvolupar un pla d’inversió viable que aposti pel personal no docent, garantir l’estabilitat i la cohesió dels equips docents i ampliar el temps i les oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat per tal d’equilibrar les desigualtats d’origen.


Economista i responsable de recerca – investigadora enfocada en educació, amb interès en salut, gènere i competència. Grau en Economia per la Universitat de Cantàbria, Màster en Economia Industrial i Mercats (UC3M).
Veure perfil

