L’ascensor social a Espanya: una anàlisi de la mobilitat intergeneracional de la renda

El creixement de la desigualtat d’ingressos a les economies avançades ha suscitat una gran preocupació pública pel possible deteriorament de la igualtat d’oportunitats. En particular, la mobilitat intergeneracional és una de les maneres de mesurar la igualtat d’oportunitats: com més mobilitat intergeneracional, menys depèn l’èxit econòmic o social d’un individu de l’estatus socioeconòmic dels seus pares.

En aquest Policy Brief es presenta un estudi exhaustiu i detallat sobre la mobilitat intergeneracional d’ingressos a Espanya a partir de les microdades de l’Atles d’Oportunitats, que amplia l’anàlisi inicial de Llaneras, Medina i Costas (2020). L’estudi se centra en els nens espanyols que arriben a l’edat adulta (entre 30 i 36 anys) el 2016. S’hi aborda tant la mobilitat relativa (“la diferència d’ingressos dels fills de famílies riques i pobres quan són adults”) com la mobilitat absoluta (“fins a quin punt els nens d’un entorn social específic estan millor que els seus pares quan són adults”).

Els resultats mostren que l’ascensor social espanyol se situa en un punt intermedi entre els països d’alta mobilitat intergeneracional, com Austràlia o Suïssa, i els de baixa mobilitat, com els Estats Units o Itàlia. En particular, els ingressos dels pares influeixen en gran mesura en els ingressos que tindran els seus fills en el futur, especialment en els nivells més alts de la distribució de la renda: els fills de l’1% amb més ingressos acaben amb una renda mitjana de més de 20.000€ per sobre de la d’una família situada a la mediana (percentil 50) de la distribució. A més, 1 de cada 10 membres del top 1% d’ingressos prové de pares que ja eren al top 1%, però menys de 4 de cada 100 provenen de famílies que van començar en el 10% més pobre: per tant, és 24 vegades més fàcil acabar al top 1% venint del percentil més alt que no pas del decil més baix.

Respecte al treball inicial de Llaneras et al. (2020), l’estudi fa tres contribucions:

1. A Espanya hi ha clarament una corba del Gran Gatsby a escala territorial. La comunitat autònoma amb més nivell de mobilitat absoluta i relativa és Catalunya, amb taxes de mobilitat al nivell d’Escandinàvia, mentre que les regions amb els nivells més baixos de mobilitat absoluta i relativa són Andalusia i Canàries, amb una mobilitat absoluta similar a la del sud dels Estats Units. El que és més important: com més alt és el nivell de desigualtat de renda de partida, menor és la mobilitat intergeneracional absoluta, cosa que suggereix que les desigualtats estructurals són una barrera per a un ascensor social funcional i confirma l’existència d’una corba del Gran Gatsby a Espanya.
2. Les nenes tenen una mobilitat intergeneracional sistemàticament més baixa que els nens:
   1. Les nenes que van créixer en llars amb ingressos a la mitjana estatal acaben, de mitjana, al percentil 46, mentre que els fills d’aquestes mateixes famílies arriben al percentil 52.
   2. Dels fills que neixen al quintil més pobre, un 15% arriba al quintil més ric, davant d’un 10% de les filles. Alhora, el percentatge de fills nascuts al quintil més ric que acaben sent rics és més alt en els homes (36%) que en les dones (30%).
3. La migració interna afavoreix la mobilitat intergeneracional. La gran majoria dels fills que abandonen la seva província d’origen emigren a províncies més riques, cosa que apunta a l’existència de motius econòmics, que a més són independents dels ingressos dels pares: de fet, són els fills de famílies amb menys ingressos els que més es beneficien de la migració interna.

Atenent l’evidència disponible, considerem que hi ha almenys dues línies de polítiques per afavorir la mobilitat intergeneracional que caldria explorar en el cas d’Espanya:

1. Invertir de manera diferencial en educació als territoris de baixa mobilitat intergeneracional. A Espanya, els resultats educatius estan fortament associats a l’origen social.
2. Apostar per polítiques que facilitin la lliure mobilitat geogràfica de les famílies amb menys ingressos per reduir la persistència intergeneracional de la pobresa.