Com abordar la pobresa energètica a Espanya

→ La pobresa energètica, entesa com la dificultat de les llars per cobrir les seves necessitats mínimes per mantenir-hi la temperatura desitjada, així com per accedir a altres serveis i necessitats que impliquen consum d’energia, és un problema que afecta entre una de cada set i una de cada tretze llars a Espanya. L’escalada del preu de l’electricitat durant el 2021, juntament amb les conseqüències de la pandèmia, ha accentuat el risc que afronta aquesta porció significativa de la població, i ha portat al primer pla del debat públic la qüestió de les polítiques òptimes per fer front a la pobresa energètica.

→ Malgrat el seu caràcter estructural, Espanya comença a abordar la pobresa energètica més tard que altres països, arran de la crisi econòmica del 2008, que agreuja notablement el problema de la pobresa energètica. Per això es comencen a adoptar certs mecanismes d’urgència per alleujar-la, com la creació del bo social el 2009. Fins avui, les mesures aplicades a Espanya han estat principalment mesures de renda, com el bo social elèctric i tèrmic, basades a proporcionar alleujament financer, i la prohibició d’interrompre el servei, amb l’objectiu de garantir un subministrament bàsic als consumidors més vulnerables.

→ Tanmateix, aquestes intervencions són únicament de caràcter pal·liatiu, suficients per abordar la situació d’urgència a curt termini. A més, part del cost recau ara sobre les mateixes comercialitzadores d’energia elèctrica, que s’han de repartir el cost del bo social elèctric en funció del nombre de clients.

→ A llarg termini, la reducció de la pobresa energètica requereix un enfocament més estructural basat en la millora de l’eficiència energètica –renovació dels habitatges per fer-los més eficients energèticament, instal·lació de dispositius que afavoreixin l’estalvi d’energia, certificats energètics, etc.– i mesures amb un clar enfocament conductual –provisió d’informació i formació al consumidor mitjançant escoles d’energia, auditories energètiques, comparadors d’ofertes–

→ Per això, les principals recomanacions derivades d’aquest policy brief s’agruparien en quatre:

1. Millora de les fonts d’informació disponibles, mitjançant el disseny d’enquestes específiques per a l’estudi de la pobresa energètica, així com la incorporació de dades recollides per les empreses subministradores d’energia a través de comptadors digitals i la creació d’un mecanisme per monitorar el problema a escala estatal.

2. Millor definició dels criteris d’accés al bo social elèctric. Concretament, es recomana incloure factors correctors en funció del nivell de renda, el nombre de membres de la llar, les condicions de l’habitatge i la zona climàtica de residència, a més de simplificar els tràmits i els requeriments de documentació per accedir-hi.

3. Instruments per incentivar l’eficiència energètica a les llars vulnerables: l’eficiència energètica dels habitatges és clau en la reducció de la pobresa energètica a llarg termini. Tanmateix, les obres de renovació sovint són costoses i menys accessibles per a les llars vulnerables.

4. Facilitar la col·laboració publicoprivada, mitjançant mesures com certificats d’estalvi d’energia específics per a llars vulnerables, com els establerts a França i al Regne Unit.