Un Inspiration Break amb Patricia Saiz, Professora Associada i Directora de Relacions Internacionals d'ESADE Law School

"M'apassiona la docència- trobo fascinant veure com els meus alumnes adquireixen nous conceptes i articulen les idees, i van madurant professionalment i personalment davant meu"

Per què vas decidir dedicar-te a l'arbitratge internacional i a la gestió de les relacions internacionals?

Em vaig introduir en l’arbitratge internacional com a advocada en exercici. És un camp apassionant que té moltes característiques que m’atreuen. Suposa un repte intel·lectual constant i requereix tenir grans dots analítics. A més, et permet viatjar arreu del món i et porta a tractar contínuament amb cultures i sistemes jurídics diferents. A més, les audiències dels procediments d'arbitratge fan pujar l’adrenalina –i això m’encantava! En definitiva, realment m’agradava exercir d’advocada quan els meus clients es trobaven en moments crítics i necessitaven més l'auxili d’un advocat.

Ara, com a professora d’ESADE, m’encarrego de les relacions internacionals de la Law School. M’interessen aquelles posicions que tenen un fort component internacional. El fet de dedicar-me a les relacions internacionals de la Facultat em porta a estar permanentment connectada amb la comunitat internacional d’estudiants i professors, a descobrir nous llocs, a estar en contacte constantment amb altres cultures i a enriquir-me’n.

Com et vas convertir en professora universitària i com vas arribar al Departament de Dret d'ESADE?

Era l’any 2014, jo vivia a Washington DC i exercia d’advocada en el camp de l’arbitratge internacional en un despatx d’advocats nord-americà. Un bon dia, vaig rebre una trucada de l’Eduardo Berché, degà d’ESADE Law School, en què en convidava a incorporar-me a ESADE com a membre del claustre. Em va agradar molt la seva visió a llarg termini de la Facultat de Dret (que, incidentalment, resulta que és la meva alma mater). També l’entusiasmava la idea de fomentar l’arbitratge internacional, tant des de la perspectiva investigadora com des de la docent. Pocs mesos més tard, vaig fer les maletes i vaig venir a Barcelona. Sempre m’havia atret la idea de formar i educar els advocats júnior –i ara s’ha convertit en la meva passió i en una carrera a temps complet. Procuro ajudar els estudiants a desplegar tot el seu potencial, fent-los veure sobretot que les oportunitats que se’ls presenten no tenen fronteres físiques. Sóc una gran defensora de la internacionalització en el camp de la formació jurídica, especialment perquè ha estat essencial en la meva carrera.
 

Quins aspectes de la teva activitat a ESADE t'agraden més?

M’apassiona la docència –trobo fascinant veure com els meus alumnes adquireixen nous conceptes i articulen les idees, i van madurant professionalment i personalment davant meu. M’agraden especialment aquells escassos moments en què, com a professora, tinc l’oportunitat d’incidir en la vida dels altres de forma significativa, i guiar, orientar i desenvolupar les seves carreres.

D'on obtens la inspiració quan cerques idees?

Usualment, recorro als meus col·legues i als meus mentors… M’agrada fer brainstorming. També intento estar al dia dels avenços en el camp de l’arbitratge en els diversos països del món. Diferents jurisdiccions i diferents institucions arbitrals responen als problemes més persistents de formes diferents i creatives, i a mi m’inspira veure com els altres aborden un tema determinat davant del qual també m’hi puc trobar jo.

Què fas quan necessites desconnectar?

Sovint faig Pilates. També m’agrada molt la música electrònica, i desconnecto buscant nous sons i noves melodies que m’inspirin.

Quin és el teu màxim somni com a investigadora dedicada a l'arbitratge internacional?

Espero que la meva activitat docent i de mentoria continuï incidint en les vides dels meus alumnes –això és el que em produeix més satisfacció. També espero contribuir, amb de les meves investigacions, a millorar i a fomentar l’arbitratge internacional com a mecanisme de resolució de disputes.

En quina frase, cançó, llibre o pel·lícula penses sovint?

Carpe diem. Em recorda que he de viure el present, centrant-me en ara i aquí.