Segons un estudi de PwC i ESADEGeo, l'any 2033 Espanya resistirà més bé que els seus socis europeus un món marcat pels blocs regionals

L’any 2033, l’escenari geopolític global serà radicalment diferent de l’actual. Les potències occidentals hauran perdut pes en benefici de nous blocs regionals, de caràcter econòmic i polític, que competiran entre ells i que tendiran a protegir els seus mercats i, alhora, a impulsar fluxos d’inversió directa. És la conclusió que es desprèn de l’informe España en el mundo en 2033, elaborat per PwC i l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics (ESADEgeo), que s’ha presentat avui en un acte en què han participat Carlos Mas i Javier Solana, presidents de PwC i ESADEgeo, respectivament.

L’estudi fa un exercici de prospectiva sobre com serà el món l’any 2033, a partir del disseny de quatre grans escenaris: governança global, blocs regionals, proteccionisme nacional i interessos econòmics manant, i conclou que el més probable és el segon escenari.

L’informe és part del projecte de PwC España 2033, que té com a objectiu avançar les tendències que determinaran el futur del nostre país, des del punt de vista econòmic i social, i que compta amb l’anàlisi del Club 33, un grup de reflexió integrat pels futurs directius d’algunes de les principals empreses del país.

D’aquí a dues dècades, no hi haurà cap potència hegemònica clara al món. Jugarem un partit sense àrbitre, marcat per la diversitat dels jugadors i per la competència entre els grans blocs regionals, en què els governs nacionals cada vegada tindran menys poder davant d’un altre tipus d’actors. Aquestes grans regions (el Brasil i Mèxic; la Xina, l’Índia i el Japó; Nigèria i Sud-àfrica; Aràbia Saudita i l’Iran; Turquia i Rússia; els Estats Units i el Canadà, i la Unió Europea, entre d’altres) competiran entre elles, amb una certa tendència al proteccionisme, i faran proliferar els acords comercials bilaterals i el creixement del comerç intraregional.

Europa serà una de les àrees rellevants. Una Europa econòmicament més cohesionada, en què la unió monetària, bancària i fiscal serà una realitat, però no la unitat política, i en què Alemanya serà la potència més influent. Aquest escenari serà favorable a Espanya, que serà capaç de pal·liar els efectes de la limitació del comerç mundial més bé que altres socis europeus, perquè les nostres exportacions tindran com a destinació principal l’Amèrica Llatina i la Unió Europea.

Precisament, el doble perfil europeu i llatinoamericà reforçarà el paper i la importància d’Espanya com a mediadora entre els nous blocs regionals. A més, cercarà de posicionar-se en el món com a receptora de talent, fent valer la seva condició de cinquena economia de la Unió Europea, les seves infraestructures d’alta qualitat, el seu atractiu cultural, el seu estil de vida i l’idioma.

España en el mundo en 2033 identifica, a més, les sis grans tendències que transformaran el món els propers vint anys:

1. La geopolítica: un partit sense àrbitre. La pèrdua de pes d’Occident, la consolidació de les noves potències emergents i els efectes de la globalització dibuixen un atles geopolític mundial similar al d’un partit sense àrbitre. La diversitat política i ideològica dels jugadors i la preeminència del factor econòmic per sobre del militar afegiran complexitat a l’entorn i marcaran un context més difícil i heterogeni per a les empreses.

2. L’economia mundial: un nou equilibri, inclinat cap al Pacífic. El transvasament del poder econòmic a les potències emergents dibuixarà un nou equilibri global, inclinat cap a la zona d’Àsia-Pacífic, en què Europa i el Japó veuran frenada la seva capacitat de creixement els propers anys, en benefici dels Estats Units i de les economies emergents. En un món més global, amb entitats sistèmiques més grans i amb més risc de contagi davant de crisis futures, el disseny d’una governança financera global serà crucial.

3. La innovació com a base de tot. En el nou model productiu dels propers anys, la innovació serà la base de tot. En conseqüència, la lluita pel talent i la mobilitat laboral assoliran uns nivells desconeguts fins a ara. Aquest fenomen, juntament amb l’impacte de les noves tecnologies en els processos de fabricació, pot alimentar la desigualtat entre els treballadors i tenir efectes socials difícils de preveure.

4. L’estructura social: un individu més autònom. El desenvolupament econòmic, l’aparició d’una gran classe mitjana i l’impacte de les tecnologies de la informació conformaran l’estructura de la nostra societat. Aquesta es caracteritzarà per l’auge de la llibertat individual i per la capacitat de decisió de les persones, que guanyaran poder davant dels estats.

5. La demografia: una població longeva, urbana i en moviment. L’increment de l’esperança i de la qualitat de vida, el descens de la natalitat, l’auge de les ciutats i els moviments migratoris seran algunes de les claus demogràfiques d’un món que serà testimoni de l’avenç significatiu de les dones en la societat.

6. Sostenibilitat: menys recursos i més costosos. La pressió sobre els recursos naturals augmentarà significativament els propers vint anys, com a conseqüència de l’increment de la població mundial i dels efectes de les noves classes mitjanes emergents. La competència entre els estats i entre les empreses per assegurar-se el subministrament dels recursos naturals convertirà l’explotació de les fonts d’energia no convencionals en un factor rellevant de la geopolítica i de l’economia mundial l’any 2033.

Segons Carlos Mas, president de PwC, "els propers vint anys, Espanya haurà d’afrontar reptes molt importants. Les decisions que es prenguin a mitjà termini condicionaran l’èxit o el fracàs del país. El resultat futur dependrà del grau en què la societat, les institucions i les empreses s’adaptin a les circumstàncies". En aquest sentit, el document inclou una sèrie de recomanacions, tant per a les administracions públiques com per a les empreses.