L’OCDE i el servei d’estudis de Repsol, els més encertats en les seves previsions de creixement de l’economia espanyola l’any 2021
L’OCDE, amb una previsió del 5%, i el servei d’estudis de Repsol, amb una del 5,7%, han estat les institucions que s’han aproximat més a l’increment del producte interior brut (PIB) el 2021, que s’ha situat en el 5,2%. La Diana Esade analitza, des del 2010, la desviació en les previsions de les institucions que integren el panel Funcas amb relació al creixement de l’economia i de l’ocupació al darrer exercici i als darrers tres anys. Pel que fa a l’ocupació, Mapfre Economics i la CEPREDE han estat les institucions que han sabut anticipar amb més precisió la taxa d’atur amb què va acabar el 2021 (el 13,3%), en pronosticar-ne un 14,3% i un 15,3%, respectivament. En general, el grau d’encert de les institucions analitzades per a l’exercici únic del 2021 ha estat major en l’àmbit econòmic, en què la mitjana de les previsions anticipaven un creixement del 7% (enfront del 5,2% real), que en l’àmbit laboral, atès que aquestes anticipaven una taxa d’atur per a l’any passat del 17,9%, però finalment va ser del 13,3%.
Segons Omar Rachedi, professor d’Economia d’Esade i coautor de la Diana Esade 2021, “la sorpresa a l’alça de l’ocupació indica que la utilització massiva d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i d’ajudes i garanties a les empreses ha estat una política essencial per sortir de la crisi de la COVID-19 sense cicatrius profundes en el mercat laboral o en el teixit productiu de l’economia espanyola. D’aquesta manera, la recuperació ha comportat una reducció de la taxa d’atur molt més ràpida del que s’esperava i, de fet, amb més celeritat del que s’havia observat a les recessions anteriors”.
Anàlisi de les previsions econòmiques
Prenent com a objecte d’estudi només l’any 2021, l’OCDE, amb una previsió del 5%, i Repsol, amb una del 5,7%, han estat les institucions del panel que s’han acostat més a l’increment del producte interior brut (PIB), que es va situar finalment en el 5,2%, segons la comptabilitat nacional trimestral de desembre del 2021. Els van seguir els serveis d’estudis de Bankia, CEMEX i Metyis, i l’Instituto de Estudios Económicos, que en van pronosticar un creixement del 6%, és a dir, 0,8 punts percentuals més que el PIB real, mentre que el Banc d’Espanya i el Fons Monetari Internacional, amb unes previsions del 4,1% i del 6,3%, respectivament, se’n van allunyar un total d’1,1 punts percentuals absoluts.
La desviació entre la mitjana de les previsions (7%) i l’increment del PIB amb què l’economia espanyola va acabar l’any 2021 (5,2%) ha estat d’1,8 punts. Aquesta diferència és molt menor que la de l’any anterior, quan les previsions se’n van distanciar 13,9 punts a causa de la pandèmia, però no assoleix el rècord històric del 2012, en què es va registrar una variació de 2,5 punts percentuals. No obstant això, és una de les desviacions més grans des d’aleshores.
Amb aquests resultats, la Diana Econòmica d’Esade, que fa la mitjana del grau d’encert als tres darrers anys (2019, 2020 i 2021), situa el servei d’estudis de Repsol, l’OCDE i Metyis com les institucions que han pronosticat amb més precisió el comportament de l’economia espanyola. Els segueixen el servei d’estudis de Bankia, CEMEX, l’Instituto de Estudios Económicos (IEE) i el Fons Monetari Internacional.
Anàlisi de les previsions d’ocupació
Pel que fa a l’ocupació, Mapfre Economics, que entra en aquest estudi per primer any, i la CEPREDE han estat les institucions que han anticipat amb més precisió la taxa d’atur que registraria l’Enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre del 2021 (13,3%), atès que van pronosticar que seria del 14,3% i el 15,3%, respectivament. Els han seguit els serveis d’estudis de Bankia, amb una desviació de 2,9 punts percentuals, i l’AFI, amb una de 3,6. Axesor, l’Instituto Complutense de Análisis Económicos (ICAE), Intermoney i els serveis d’estudis de Repsol i del Santander, amb una previsió del 17% d’atur, se’n van distanciar 3,7 punts percentuals.
La desviació entre la mitjana de previsions (17,9%) i la taxa d’atur amb què va acabar 2021 (13,3%) s’ha situat en 4,6 punts. Aquesta desviació és superior a la de l’any passat (3,3 punts percentuals) i la més alta des del 2012, en què es va situar en 5,5 punts percentuals.
Davant d’aquests resultats, la Diana de l’Ocupació d’Esade, que fa la mitjana del grau d’encert als tres darrers anys (2019, 2020 i 2021), situa la CEPREDE, el servei d’estudis de Bankia i l’Instituto Complutense de Análisis Económicos (ICAE) com les institucions que han pronosticat amb més precisió el comportament més recent del mercat laboral espanyol. Els segueixen els serveis d’estudis del Santander i del BBVA.
Elasticitat 2021
La Diana Esade també analitza la previsió que fan les institucions estudiades pel que fa a la creació d’ocupació per a cada punt que pugui créixer l’economia aquell any, que també es coneix com a elasticitat. El 2021, l’elasticitat real (0,84) ha estat superior a la mitjana prevista (0,50). És a dir, el creixement de l’ocupació per unitat de PIB ha estat més gran del que les institucions s’esperaven.
Per André B.M. Souza, professor d’Economia d’Esade i coautor de la Diana Esade 2021, “la ràpida reactivació del mercat laboral ha comportat una sorpresa a l’alça de l’elasticitat de l’ocupació al PIB. Històricament, l’economia espanyola s’ha caracteritzat per una alta elasticitat en temps de recessió. És a dir, les caigudes del PIB solen comportar una destrucció ràpida de l’ocupació i una elasticitat baixa a les primeres fases de recuperació o, el que és el mateix, el mercat laboral acostuma a trigar més que el PIB a tornar als nivells anteriors a la recessió”. Amb vista al futur, “serà interessant veure si amb l’aplicació de polítiques actives d’ocupació, junt amb un nou marc normatiu, s’aconsegueix reduir la volatilitat del mercat laboral i evitar situacions d’histèresi en la taxa d’atur”, ha conclòs.
