L'Informe econòmic d'ESADE preveu un creixement de l'economia mundial del 3 per cent del PIB per al 2015
L’economia mundial creixerà a una taxa superior al 3 % l’any 2015, com ja va succeir els anys 2013 i 2014, però sense assolir els nivells d’abans de la crisi. Aquesta és una de les conclusions principals del darrer Informe econòmic d’ESADE, en col·laboració amb Banc Sabadell, amb corresponent al primer semestre d’enguany, que indica que les economies desenvolupades creixeran el 2,5 %, mentre que les emergents registraran un creixement superior al 5 %.
Entre les economies desenvolupades, els Estats Units, el Canadà i el Regne Unit creixeran amb força. Els factors que afavoreixen aquests increments són, segons els experts d’ESADE, el descens del preu del petroli i les polítiques monetàries —com les implementades per la Reserva Federal (FED) i pel Banc d’Anglaterra— i la flexibilització dels ajustos fiscals. Entre els riscos, l’estudi esmenta les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i l’agreujament del conflicte a Ucraïna.
Per països, l’estudi s’interessa especialment per l’economia xinesa, que va créixer el 7,5 % l’any 2014, en què les reformes necessàries per a una evolució més sostenible de l’economia moderaran el creixement el 2015, que en cap cas, però, no serà inferior al 7 %. Per la seva banda, l’economia japonesa, que va créixer el 0,5 % el 2014, creixerà una mica més de l’1 % el 2015, cosa que la mantindrà en la situació d’estancament en què es troba des de fa més de dues dècades.
Europa: de les mesures monetàries no convencionals a l’expansió monetària i fiscal
L’any passat, la zona euro va créixer el 0,8 % del PIB i, segons l’Informe econòmic, l’any 2015 ho farà un 1 %. Aquest increment modest s’explica per l’elevat endeutament públic i privat, els alts índexs d’atur i una demanda agregada escassa i vacil·lant. Un perill addicional és la deflació, que ha obligat el Banc Central Europeu (BCE) a aplicar-se a fons en l’ús de les polítiques monetàries no convencionals. Aquestes, que han pal·liat l’alentiment de l’activitat i han millorat el flux del crèdit a les famílies, no són suficients, segons els experts d’ESADE, que suggereixen adoptar mesures similars al policy mix que han seguit els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i d’altres països desenvolupats des que va començar la crisi l’any 2007.
Aquestes polítiques impliquen un programa d’expansió en diferents direccions. Primer, en la política monetària, que el BCE ja està seguint. En segon lloc, però també important, cal fer una política fiscal expansiva i flexibilitzar la pauta de descens del dèficit públic per tal que això no freni, de retruc, el feble creixement. Però la peça clau ha de ser, sens dubte, el Pla d’inversions europeu (Pla Juncker), que ha de mobilitzar recursos públics i privats cap a l’educació, la recerca, la innovació i la construcció d’infraestructures, amb l’objectiu de millorar la productivitat de l’economia de la zona euro. En la seva forma actual, el programa molt probablement es queda curt.
Amb relació a una de les màximes preocupacions d’Europa, Grècia, l’Informe econòmic d’ESADE assenyala que és prioritari que les negociacions arribin a bon port. Si és així, el BCE podria començar a comprar bons de deute grec a partir de juliol de 2015, sempre que Grècia no declari l’impagament dels bons adquirits pel Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF) des de maig de 2010. La sortida de qualsevol país de la zona euro és un escenari que convé evitar.
Per a un creixement estable de l’economia espanyola
L’economia espanyola creixerà prop del 2 % l’any 2015, segons l’Informe econòmic d’ESADE, que posa de manifest que, si bé el país es troba en via de recuperació, encara hi ha bastants factors que impedeixen que se situï en els nivells volguts. Entre aquests factors, hi ha l’estancament de l’economia europea, que, segons Josep M. Comajuncosa, professor d’Economia d’ESADE i coautor de l’informe, "podria viure un tercer episodi de recessió, si les autoritats i els estats membres no troben l’equilibri entre l’expansió monetària, els ajustos fiscals i les reformes estructurals".
El creixement que l’Informe econòmic d’ESADE preveu per a Espanya s’explica per unes condicions de finançament més favorables, la baixada de la prima de risc, un lleuger augment del consum de les famílies, la creació neta de llocs de treball i la disminució del cost de les primeres matèries, especialment del petroli. Tanmateix, a banda de l’amenaça europea, hi ha diversos factors que podrien alentir la recuperació, bàsicament l’endeutament de les famílies i de les empreses, que continua essent molt elevat, i l’alta taxa d’atur. Per evitar que aquests factors impedeixin a Espanya seguir el camí del creixement, l’Informe econòmic d’ESADE assenyala quatre accions fonamentals: ajudes per reduir el deute de les empreses, reformes addicionals en el mercat laboral, la millora de les condicions de finançament per a les empreses i els particulars, i la capitalització addicional del sector financer.
L’Informe econòmic d’ESADE es mostra a favor d’un increment de la competitivitat basat en el creixement de la productivitat. "La productivitat és el repte més important de l’economia espanyola, en relació amb el nivell de vida dels ciutadans, el manteniment de l’Estat del benestar i l’encaix de l’economia espanyola dins la unió econòmica i monetària europea", comenta Josep M. Comajuncosa, professor d’Economia d’ESADE i coautor de l’estudi.
